Your distressed conscience

 Our whole life as catholics is nothing more than a continuous series of divine calls, the constant repetition of the "You follow me!" that Jesus addressed to Peter. You doubted when you heard the invitation to follow the path of duty. And Jesus spoke again to your anxious conscious filled with doubt, revealing the conflict between the calculations of pleasure and the laws of the Church, which, as sharp edges preserved by God with all purity, could be found behind the words of Jesus : "You follow me ".

You were young, and you observed those who having abandoned Christ, laughed at you still attached to scruples and obstacles, and you felt envious of their apparent freedom. You found ourselves, as Peter, at a crossroads, but Christ told you: Do you want to leave me, as well?


   Tota la nostra vida de catòlics no és res més que una sèrie ininterrompuda de crides divines, la constant repetició del "Tu segueix-me!" que Jesús va adreçar a Pere. Vosaltres vareu escoltar  aquesta invitació quan dubtàveu de seguir el camí del deure. I Jesús tornava a parlar a la vostra consciència angoixada en el dubte, desvetllant el conflicte entre els càlculs del plaer i  les lleis de l'Església, que, com arestes tallants conservades per Déu amb tota la puresa, es situaven  darrera del "Tu segueix-me" de Jesús. 

Vosaltres éreu joves, i miràveu aquells que, abandonant a Crist, es mofaven d'haver-se desprès de traves i escrúpols; i sentíeu enveja de la seva llibertat aparent. Us trobàveu, com Pere, en una cruïlla, però Crist us va dir : ¿Tu també em vols deixar?

(Georges Chevrot: Simón Pedro, p. 303, Patmos)