It's better an act of faith

 Many, when they were young, were victims of this tragedy: Less concerned about the moral law than by Christian dogma, in the years of adolescence when everyone feels proud to think for themselves, they were influenced by the attractiveness of philosophical disputes. Somewhat, the Catholic dogma seemed something from the past,  contradicted by the teachings of history and from the data of science. Thus, giving up the Christian dogma, they were left, all by themselves, in search of the truth. But in this long pilgrimage through the sources of human knowledge, they did not find anything to soothe their thirst. And after moving from a doctrine to another, as fluctuating children moved by any wind, they ended up filled with doubt in a desperate agnosticism.

One day they returned to the Gospel.

The Church blocked their pressured minds, preventing them from precipitating. The Church gave them back the security and the intellectual peace, and, just like Jouffroy before he died, after having moved through all philosophical systems, they could declare:

"So many systems that do not lead anywhere! It's much better a simple act of Christian faith ..."


   Molts, quan eren joves van ser víctimes d'aquest drama: Menys preocupats per la llei moral que pel dogma cristià, en els anys de l'adolescència, en els que es sent l'orgull de pensar per sí mateix, es deixaren influenciar per l'atractiu de les disputes filosòfiques. El dogma catòlic els semblava quelcom ja passat, contradictori amb els ensenyaments de la Història i superat per les dades de la ciència. Així, renunciant al dogma cristià, es van encaminar, sols, a la recerca de la veritat. Però, en aquesta llarga peregrinació per les fonts del coneixement humà no varen trobar res que apaivagués la seva sed. I després de passar d'una doctrina a l'altra, com nens fluctuants portats per qualsevol vent, varen  desembocar en el dubte, i finalment en un desesperant agnosticisme.

Un dia van tornar a l'Evangeli.

L'Església és el topall que va frenar les seves ments pressionades; és el dic que va impedir que es precipitessin. L'Església els va tornar la seguretat i la pau intel·lectual, i com Jouffroy just abans de morir, havent recorregut tots els sistemes filosòfics, varen poder declarar:

"Tants sistemes que no condueixen enlloc! Val mil vegades més un acte de fe cristiana... "

(Georges Chevrot: Simón Pedro, p.304-305, Patmos)