Beyond the precept

  Virtue begins with the exact observance of the law, but it does not grow if it does not go beyond the law, where there is freedom to explore the desires and intentions of God, the joy of not denying anything to his holy Will.

"How far will we I forgive? How much will I tolerate? How far  will I sacrifice?". These questions do not make sense for Christians who want to love God as God has loved them. There is enough with our imperfections to put limits on  the "good" that we do: the true disciple of Christ does not put limits on the good he wants to do: He wants it completely, always, and with all his heart!


   La virtut comença amb l'observança exacta de la llei, però no creix si no va més enllà del precepte, en la llibertat de descobrir els desitjos i intencions de Déu, en l'alegria de no negar res a la seva santa voluntat.

"Fins on perdonaré? ¿Fins on toleraré? ¿Fins on em sacrificaré?". Aquestes preguntes ja no tenen sentint pel cristià que vol estimar Déu com Déu l'ha estimat. Ja n'hi ha prou amb les nostres imperfeccions per posar límits al "bé" que fem: l'autèntic deixeble de Crist no posa límit al bé que vol fer: el vol totalment, sempre,  i amb tot el seu cor.

(Simón Pedro, p.163, Patmos)