The most precious privilege

Els homes tenen tendència a conservar gelosament els seus privilegis: el que posseeixen en comú amb els altres els sembla de menys valor que el que els és propi. Tenir el que els altres no tenen, saber el que ignoren, ser capaços d'allò que als demés és impossible, és un bé als seus ulls, tant més, com més preuat és el que manca als altres: per això no volen desprendre-se'n; només el que únicament a ells pertany, només allò és el veritable "bé".

Jesús ens ensenya, en canvi, que el privilegi més preciós, és poder servir, desitjar donar, saber compartir.

Si podem ajudar als altres, contribuïm a la seva grandesa. Inclinem-nos vers els nostres germans, i ens elevarem conjuntament amb ells.



Men tend to jealously preserve their privileges: what they have in common with others seem less valuable to them than what it is only theirs. Having what others don't have, knowing what they ignore, being able to do what is impossible to others, it is more valuable in his eyes, the more others lack it: that's why they don't want to part with  it. Only what to them belongs, only that is truly "good."

Jesus teaches us, however, that the most precious privilege is to serve, to give, to share...

If we can help others, then we contribute to their greatness. Let us incline towards our brothers, and we will raise together.

(Georges Chevrot: simón Pedro, p.187-188, Patmos)