This providential hour

 You, once left the church,  surrendered to other leaders who promised you a much faster success, but later you understood that to conquer the world and put some order into it,  one must, first, conquer himself, and bring some order within oneself. It will not be the audacity of the Church that will save this earthly world, but its sanctity that will remove the sin, principle of all social unrest; a holy Church with faithful believers, intransigent when it comes to their faith,  indomitable and generous, obedient to the Church. Conscious christians, compliant with their duties, encouraged at work, valiant in life trials, aging  with hopes of better times, times of warmer rest and seclusion. But duties  never disappear, they only change, and they usually become heavier. Someone else leads our lives, and takes us where he wants us to be.

Tomorrow we will be one day older and Christ will chain us to a new unexpected task, but this will save us and make us grow. A Christian can not let himself be carried away by anxiety and restlessness. Let us resist, therefore, this current of panic that emerges and spreads among us today. God has called us to this time providential time and has entrusted us this fascinating  mission :  to give Christianity back to this world.

The world needs the virtue of all christians


   Vosaltres, que havent deixat l'Església us havíeu entregat a altres caps que us prometien èxits molt més ràpids, més tard vareu comprendre que per conquerir el món i posar-hi ordre, cal, d'entrada, conquerir-se a sí mateix, i posar ordre en nosaltres. No és l'audàcia de l'Església la que salvarà aquest món terrenal, sinó la seva santedat la que allunyarà el pecat, principi de tots els desordres socials; una Església més santa, és a dir, amb més fidels més intransigents amb la seva fe, més irreductibles i desinteressats, obedients a l'Església. Cristians conscienciats, complidors dels seus deures, animosos pel treball, valerosos en les proves, que envelleixen mirant el futur amb esperança, esperant, potser, èpoques de més repòs i recolliment. Però els deures, mai no desapareixen, només canvien, i sovint, esdevenen més pesants. Un Altre condueix la nostra vida, i ens porta on vol.

Demà haurem envellit un dia més, i Crist ens encadenarà a una tasca nova que no serà la que havíem previst, però que ens salvarà, i ens farà créixer. Un cristià no pot deixar-se portar per l'angoixa i la inquietud. Resistim, doncs, a aquesta corrent de pànic que que es perfila i es propaga avui entre nosaltres. A nosaltres Déu ens ha cridat en aquesta hora providencial i ens confia aquesta missió apassionant: tornar al món el Cristianisme.

El món necessita la virtut de tots els cristians.

(Georges Chevrot: Simón Pedro, p.310, Patmos)