The honest man "who does nothing wrong"

 Taking us away from a "justice" that is only appearance, Jesus saves us the worst of moral deformations, the pride of virtue, to which easily succumbs the honest man "who does nothing wrong." If we get used to considerng in the first place what intention moves us to act, we will see that this can always be straightened, purified,  improved. It is in this area inside us, in our desire of perfection always renewed, that God will make us progress toward holiness. ¿Will we dare to think that we can do without his help?"

  Allunyant-nos d'una "justicia" que només sigui aparença, Jesús ens estalvia la pitjor de les deformacions morals, l'orgull de la virtut, on sucumbeix fàcilment l'home honest "que no fa res de mal". Si agafem l'hàbit de considerar en primer lloc la intenció que ens mou a actuar, constatarem que sempre pot ser redreçada, purificada, millorada. És en aquest àmbit interior, i per aquest desig de perfecció sempre renovellat, que el Senyor ens farà progressars vers la santedat. ¿Gosarem pensar que podem prescindir del seu auxili?

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.232, Bonne Presse)

Beyond the precept

  Virtue begins with the exact observance of the law, but it does not grow if it does not go beyond the law, where there is freedom to explore the desires and intentions of God, the joy of not denying anything to his holy Will.

"How far will we I forgive? How much will I tolerate? How far  will I sacrifice?". These questions do not make sense for Christians who want to love God as God has loved them. There is enough with our imperfections to put limits on  the "good" that we do: the true disciple of Christ does not put limits on the good he wants to do: He wants it completely, always, and with all his heart!


   La virtut comença amb l'observança exacta de la llei, però no creix si no va més enllà del precepte, en la llibertat de descobrir els desitjos i intencions de Déu, en l'alegria de no negar res a la seva santa voluntat.

"Fins on perdonaré? ¿Fins on toleraré? ¿Fins on em sacrificaré?". Aquestes preguntes ja no tenen sentint pel cristià que vol estimar Déu com Déu l'ha estimat. Ja n'hi ha prou amb les nostres imperfeccions per posar límits al "bé" que fem: l'autèntic deixeble de Crist no posa límit al bé que vol fer: el vol totalment, sempre,  i amb tot el seu cor.

(Simón Pedro, p.163, Patmos)

Spiritual progress

 The true prerequisite of spiritual progress is that God should be the beginnig, the means, and the end. Many do not advance because they have taken the wrong path, the one that leads to our self. They would like to be better because it hurts to be below their ideal. This is nothing more than an elaborate form of self-worship.

If, however, we only want to serve God - imitate Our ​​Lord not in order to achieve greater moral beauty, but because He loves us - if we want to fight against our imperfections not because they destroy the natural balance of our nature, but because they saddens the Holy Spirit is in us, then we can be sure that we are in the true path of holiness.

God lifts us beyond our hopes.


   La condició indispensable, però certa, del progrés espiritual, és que Déu ha de ser el principi, el mitjà, i la fi. Molts no avancen perquè han pres el camí equivocat, el que porta al nostre jo. Voldrien ser millors perquè els dol estar per sota del seu ideal. Això no és res més que una forma rebuscada d'egolatria.

Si, per contra, volem únicament servir a Déu - imitar a Nostre Senyor no pas per assolir més bellesa moral, sinó perquè Ell ens estima - , lluitar contra les nostres imperfeccions naturals no perquè destrueixin l'equilibri del nostre caràcter, sinó perquè contristen l'Esperit Sant que està en nosaltres, aleshores és quan estem en el vertader camí de la santedat.

Déu ens eleva més enllà de les nostres esperances.

(Simón Pedro, p.41, Patmos)

The perfect law

 If we loved God and men with a sincere heart, we would never be happy enough, we would never think to have done enough to serve them. Don’t you discover here the secret of perfection? The one who loves has the need to always prove it, more and better. Thus, the faithful Christian progresses steadily toward holiness, without ever thinking to have achieved it, since he knows he is supposed to improve his life, indefinitely. 

The law of love, that's the evangelical law: The perfect law already seen throgh shadows by the prophets and which Jesus came to record, not on tablets of stone but in our hearts of flesh.


  Si estiméssim a Déu i als homes amb un cor sincer, mai estaríem prou contents, mai pensaríem haver fet suficient per servir-los. No descobriu aquí el secret de la perfecció ? Aquell qui estima té la necessitat de demostrar-ho sempre,  més i millor. Així el cristià fidel progressa sense pausa vers la santedat, sense mai pensar-se haver-la assolida, ja que se sap fet per superar-se una vegada i una altra, indefinidament. 

La llei de l'amor, heus aquí la llei evangèlica: la llei perfecte entrevista ja pels profetes i que Jesús va venir a gravar, no pas sobre taules de pedra, sinó en els nostres cors de carn. 

(Et moi, je vous dis... p.36, Bloud &  Gay )

The Master of all holiness

 That Jesus gave the world the spectacle of a holiness never surpassed or equaled, is of an indisputable evidence. Not only He reached it, but He himself marked the peak of human consciousness. Jesus is not only the example to follow: He is the master of all holiness (...) He was not content to embody in his live the highest human ideal, his ambition was to teach us how to make it ours, and here it is where  his mastery truly manifests itself .


  Que Jesús va donar al món l'espectacle d'una santedat mai superada ni igualada, és una evidència incontestable. No només la va assolir, sinó que Ell mateix va marcar la cima de la consciència humana. Jesús no és només l'exemple a seguir: Ell és el Mestre de tota santedat (...) No es va acontentar en encarnar en la seva vida l'ideal humà més elevat; la seva ambició va ser d'ensenyar-nos a realitzar-lo en la nostra; i és aquí on es manifesta el seu mestratge.

( Et moi, je vous dis..., p.12, Bloud & Gay )