Spiritual progress

 The true prerequisite of spiritual progress is that God should be the beginnig, the means, and the end. Many do not advance because they have taken the wrong path, the one that leads to our self. They would like to be better because it hurts to be below their ideal. This is nothing more than an elaborate form of self-worship.

If, however, we only want to serve God - imitate Our ​​Lord not in order to achieve greater moral beauty, but because He loves us - if we want to fight against our imperfections not because they destroy the natural balance of our nature, but because they saddens the Holy Spirit is in us, then we can be sure that we are in the true path of holiness.

God lifts us beyond our hopes.


   La condició indispensable, però certa, del progrés espiritual, és que Déu ha de ser el principi, el mitjà, i la fi. Molts no avancen perquè han pres el camí equivocat, el que porta al nostre jo. Voldrien ser millors perquè els dol estar per sota del seu ideal. Això no és res més que una forma rebuscada d'egolatria.

Si, per contra, volem únicament servir a Déu - imitar a Nostre Senyor no pas per assolir més bellesa moral, sinó perquè Ell ens estima - , lluitar contra les nostres imperfeccions naturals no perquè destrueixin l'equilibri del nostre caràcter, sinó perquè contristen l'Esperit Sant que està en nosaltres, aleshores és quan estem en el vertader camí de la santedat.

Déu ens eleva més enllà de les nostres esperances.

(Simón Pedro, p.41, Patmos)