There are many Catholics for whom religion is a mere worldly label, guarantee of social privileges;intermittent disciples who appeal to Christ on Sunday morning, and the rest of the week "do not know this man."
And because the vast majority of baptized are like that, ¿ instead of doubting on the fertility of the Gospel, should we not remain amazed of the supernatural power of the Church capable of continuing its mission sanctifying the world, despite the enormous dead weight that is forced to drag?
Humanity follows Christ with desperate calm, and that's because many Christians only follow Jesus afar, far away.
Hi ha molts catòlics pels quals la religió és una simple etiqueta mundana, garantia de privilegis socials; deixebles intermitents que apel·len a Crist el diumenge al matí, i que la resta de la setmana " no coneixen a aquest home".
And because the vast majority of baptized are like that, ¿ instead of doubting on the fertility of the Gospel, should we not remain amazed of the supernatural power of the Church capable of continuing its mission sanctifying the world, despite the enormous dead weight that is forced to drag?
Humanity follows Christ with desperate calm, and that's because many Christians only follow Jesus afar, far away.
Hi ha molts catòlics pels quals la religió és una simple etiqueta mundana, garantia de privilegis socials; deixebles intermitents que apel·len a Crist el diumenge al matí, i que la resta de la setmana " no coneixen a aquest home".
I essent així la immensa majoria de batejats, ¿ en comptes de dubtar de la fecunditat de l'Evangeli, no hauríem de restar meravellats del poder sobrenatural de l'Església, capaç de continuar la seva missió santificadora en el món, a pesar de l'enorme pes mort que es veu obligada a arrastrar?
La Humanitat segueix a Crist amb parsimònia desesperant, i és que hi ha molts cristians que només segueixen a Jesús de lluny, de molt lluny.
(Georges Chevrot: Simón Pedro, p.242, Patmos)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada