While Peter was playing with fire

 The moment a christian succumbs to temptation is rarely when he is most guilty, no matter how serious was the offense, or its consequences. He was more to blame while he was playing with fire, when he gradually was getting  familiar with some evil thought he had not rejected in the first place: wishes of pride spilled, sensual appetites got more compelling, and self interest became an obsessive attraction.

Thus, a christian who keeps away from Jesus, he will only need an unpredictable chance to suddenly renounce his dignity, his promises and his faith.



 El moment en que un cristià sucumbeix a la temptació rarament és aquell en el que fou més culpable, per greu que fos la falta , o les seves conseqüències. Fou molt més culpable mentre jugava amb foc, quan es familiaritzava mica en mica amb un mal pensament que no havia rebutjat d'entrada: els desitjos de l'orgull es precipitaven, els apetits de la sensualitat es mostraven més imperiosos, i l'interès propi esdevenia un reclam obsessiu. 

I és que, al cristià que s'ha allunyat de Jesús, només li cal una ocasió imprevisible per renegar de sobte de la seva dignitat, de les seves promeses, i de la seva fe.

(Georges Chevrot: Simón Pedro, p.253, Patmos)