Soul deprived of light

 Christians to whom the Lord does not prevent from the torments of darkness should not think they had lost faith. Perhaps their faith was never stronger or more effective than in these terrible moments. Believing is not seeing. The cornerstone of faith lies rather in these painful crises when you continue saying yes when you do not see. Perhaps we never love God as much as when our poor soul deprived of light, devoid of joy, and taken from a vertigo that is similar to that physiscal starvation produces, it can not even feel the echo of his misery. However, rather than weakened, our faith is strengthened while passing through the fiery crucible of uncertainty : that is when it captures us without us even knowing it, penetrating us and becoming inseparable from our soul

Is there anything we feel more our possession than what we have achieved based on our own effort, struggle, and sacrifice, and therefore we can freely distribute to others?


   El cristià a qui el Senyor no evita els turments de la foscor no ha de pensar que ha perdut la fe. Potser la seva fe mai va ser més ferma ni més operativa que en aquests moments terribles. Creure no és veure. La pedra de toc està més aviat en aquestes doloroses crisis en les que continueu dient sí quan veieu que és no. Potser mai estimem tant a Deu com quan la nostra pobra ànima privada de llum, desproveïda d'alegria, i presa d'un vertigen semblant  al que produeix l'inanició física, ja ni tan sols sent l'eco de la seva misèria. Això no obstant, lluny de defallir, la nostra fe s'enforteix en passar pel gresol ardent de l'incertesa: aleshores és quan ella s'apodera de nosaltres sense saber-ho, i ens penetra fins fer-se inseparable de la nostra ànima

¿Hi ha res que ens sentim més nostre que allò que hem aconseguit posseir a base d'esforç, lluita i sacrifici, i que per tant podem distribuir lliurament als altres?

(Georges Chevrot: Simón Pedro, p.211, Patmos)