The Papacy

  The divine institution of the papacy is a truth too certain as to neglect our duties towards whom us Catholics call the Pope. Above all, respect, because we will always see in him the Christ, who he represents. Let us nott cede to the temptation, too easy, to oppose one Pope to another, giving our trust only to those who act more in accordance to our inclinations. Let us not be of those who deplore the Pope of yesterday or those  who wait the Pope of tomorrow to avoid obeying the Pope of today.


The Successor of Peter has the power directly from Christ, not  from the texts of ceremonial coronation! So, when we speak of the Pope, let us remove from our vocabulary expressions taken from controversial parliamentary assemblies or from the newspapers, and let us distrust the analysis that men strange to our faith make about the prestige of the Chief of Christianity.


   La institució divina del Papat és una veritat massa certa com per descuidar els nostres deures catòlics envers el que anomenem Sant Pare. Abans que res, el respecte, perquè sempre veurem en ell a Crist, a qui representa; no cedim a la temptació, massa fàcil, d'oposar un Papa a un altre, atorgant la nostra confiança només al que actuï  responent millor a les nostres inclinacions personals. No siguem d'aquells que deploren al papa d'ahir o que esperen al de demà per dispensar-se d'obeir al d'avui.

El successor de Pere té els poders directament de Crist, no pas dels textos del cerimonial de coronació! Quan parlem del Sume Pontífex eliminem del nostre vocabulari, per tant, les expressions preses de les assemblees parlamentàries o de la polèmica dels diaris, i no ens abandonem a l'anàlisi que homes estranys a la nostra fe facin sobre quin és el prestigi del Cap de la Cristiandat.. 

(Georges Chevrot: Simón Pedro, p.126, Patmos)