Scandal

 Our actions have consequences that undertake us. What we say is a profession of faith; what we do is an apology, a stimulus, an incitement to good, or to mediocrity, or to evil. We influence those close to us and many others through them​​.

A stone thrown in the pond not only removes the surface of the water at the point where it has fallen, but we see  concentric circles form around it and how they expand until they reach the shore. Thus, our actions have consequences that reach far, and we can not gauge the influence of an unfortunate word that escaped  us or a nasty gesture of which we immediately felt sorry, but then forgot.

It is scandalous all that distorts in  others the  "love for the good." Let us not put out the flames that burn in the hearts of men. Some people turn off any enthusiasm in others, because of their envy, others think to be speaking on behalf of prudence but they destroy generous initiatives. Let us not drown the idealism of the convinced, neither extinguish in them the beautiful fervor of charity. Let us respect the faith of the apostles and the thirst for holiness of those who have been caught by the folly of the cross.



   Els nostres actes tenen conseqüències que ens comprometen. El que diem és una professió de fe; el que fem una apologia, un estímul, una incitació al bé, o a la mediocritat, o al mal. Formem escola entre els que tenim més aprop i a través seu, a molts altres.

La pedra llançada a l'estanc no només remou la superfície de l'aigua en el punt on ha caigut, sinó que veiem formar-se al seu voltant cercles concèntrics que van augmentant fins al marge. Així doncs, els nostres actes tenen repercussions llunyanes, i no podem calibrar la lamentable influència d'una paraula que se'ns va escapar o d'un gest inconsiderat del qual immediatament ens varem penedir, i varem oblidar.

És escàndol, tot el que desvirtua en els altres "l'amor al bé". No apaguem les flames que cremen en el cor dels homes. Hi ha qui apaga tot entusiasme en els altres, fruit de la seva enveja, altres pensen parlar en nom de la prudència i desfan generoses iniciatives. No afoguem l'idealisme dels convençuts, ni extingim els bonics fervors de la caritat. Respectem la fe dels apòstols i la sed de santedat dels qui han estat arrabassats per la follia de la creu. 

(Simón Pedro, p.137-142, Patmos)