Let us jealously preserve the spirit of the Catholic Church where God has called us: the spirit of Peter, the impregnable rock of tradition, yet the spirit of Paul, who was all in all to win us all to Christ. Let us keep ourselves, at all times, from remaining mistakenly in a confidence in the Church wich would give us a false security that would only lead us to carelessness and laziness. Somehow, our church is what each of us makes of it. His holiness depends on our fidelity. And also on our prayer. Let us ask God the grace of wanting to be ourselves what the Church wants us to be.
Conservem gelosament l'esperit catòlic de l'Església on Déu ens ha cridat: l'esperit de Pere, roca inexpugnable de la tradició, i alhora l'esperit de Pau, que es va fer tot en tots per guanyar els homes a Jesucrist. Guardem-nos en tota ocasió de confondre la confiança en l'Església amb una falsa seguretat que porta a la despreocupació i a la peresa. En certa mesura la nostra Església és el que cadascú de nosaltres la fa. La seva santedat depèn de la nostra fidelitat. I també de la nostra pregaria. Demanem a Déu la gràcia de ser voler ser nosaltres mateixos el que ella vol que siguem.
(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p. 104, Bonne Presse)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada