Compliments and criticisms

Do not look shocked when somebody praises you: this is false modesty. Praise is harmless to those who criticism does not depress. A Christian accepts calmly, without exaggeration, both compliments and criticisms. Praise shows him the path to follow; observations warn of him of dangers ahead. Compliments do not intoxicate him, and neither does criticism crush him. But one thing is to accept praise and something else is searching for it, and that is what the Master forbids us. If your were good just to attract the eyes of men on us, we would not "have the reward before your Father who is in heaven."

 No us mostreu escandalitzats quan s'us alabi: això és falsa modèstia. L'elogi és inofensiu per aquell a qui no deprimeix la crítica. Un cristià accepta tranquil·lament, sense exageracions, tant les felicitacions com els retrets. Els elogis l'indiquen el camí que ha de seguir; les observacions l'adverteixen dels perills que corre. No l'embriaguen els compliments, però tampoc l'enfonsen les crítiques. Una cosa és acceptar un elogi i una altra cosa diferent és buscar-lo, i això és el que el Mestre ens prohibeix. Fer el bé per atraure les mirades dels homes, seria no "tenir la reccompensa davant el vostre Pare que està en el Cel". 

(Georges Chevrot:  En lo secreto, p.  27, Patmos)