On our knees

On our knees, we make ourselves small, somehow, to confess the greatness of God; being closer to the ground, like Jesus in Gethsemane when He implored the mercy of his Father over all the sins of the world, we also adopt the position of the sinner,  appealing to the mercy of the Lord he has offended. (...) And we join our hands, our empty hands, resting crossed, interrupting their service work. (...) And we close our eyes to descend to our inner world where God resides, causing darkness to receive light, with a gesture of total trust. The prayer is, par excellence, an act of abandonment. 

Having prayed so, when we raise our eyelids, we will see better our way, getting a more beautiful vision of the universe. Our hands go back to work with renewed strenght. We get up, and acquitted and comforted, standing, we measure our true greatness, which comes from God. 

 Agenollats, ens fem petits en certa manera per confessar la grandesa de Déu; estant més aprop del terra, com Jesús a Getsemaní quan implorava la pietat del Pare sobre tots els pecats del món, nosaltres també adoptem la posició del pecador suplicant que apel·la a la misericòrdia del Senyor a qui ha ofès. (...)  I ajuntem les mans, les nostres mans buides, que descansen creuades, interrompent el seu treball de servei.(...) I tanquem els ulls per descendir al nostre món interior on Déu resideix, fent obscuritat per rebre la seva llum, amb un gest de confiança total. La oració és, per excel·lència, un acte d'abandonament.

Havent pregat així, quan aixequem les nostres parpelles, veiem millor el nostre camí, tenim de l'Univers una visió més formosa. Les nostres mans retornen amb força al seu treball. Ens aixequem, absolts i recomfortats, i dempeus, mesurem la nostra vertadera grandesa, que ens ve de Déu.


(Georges Chevrot:  En lo secreto, p. 66-68, Patmos)