Am I not listening to myself?

When I pray, am I not listening to myself, while thinking I am listening to God ? And what about the distractions that so often assail us while we pray? 

Certainly, you may want to recollect yourself before God but You can not get rid of the memory of a fight: it is the Lord who says "go first to reconcile with your brother" and then you can come back... Sometimes you are obsessed with the weight of your worries and everyday work: is this not an invitation of the Lord to download it all in Him with filial trust? Because prayer is not a parenthesis in our life and work, rather, the joys and sorrows that make up the fabric of our existence must have its place in our conversations with God. 

 En la oració, no m'estaré escoltant a mi mateix, pensant-me estar escoltant a Déu ? I què dir de les distraccions que tant sovint ens assalten mentre preguem ?

Certament, potser us voleu recollir davant de Déu però no aconseguiu expulsar de la vostra memòria el record d'una baralla: no serà el Senyor que us diu "ves primer a reconciliar-te amb el teu germà?" i després torna... Altres vegades us obsessiona el pes de les vostres preocupacions i treballs quotidians: no serà això una invitació del Senyor a que us el descarregueu en Ell amb confiança filial? Perquè la oració no és un parèntesi en la nostra vida, i els treballs, penes i alegries que formen la trama de la nostra existència han de tenir el seu lloc en les nostres converses amb Déu.


(Georges Chevrot:  En lo secreto, p. 83-84, Patmos)