The quality of faith

 Some incredulous unfold an incessant proselytism and totally engage in an ideal or a party, making great sacrifices and showing a "faith" that one can not help admiring, especially when it is compared to some quiet catholics, carefree of the kingdom of God, of the misery of their brothers, and of the deterioration of public morality! What a terrible contrast! A mistaken "faith" can be stronger, more living, and even more fruitful than the faith that rests on the words of Christ! Certainly, the quality of "faith" is not related to the fervor or coldness of its believers, but rather than discussing the virtues of those who are mistaken, would not it be more christian to try to enlighten them, so that they can put to the service of the truth the generosity of so many activities that will end up lost? 

  Hi ha incrèdols que despleguen un prosselitisme i una entrega incessant a favor del seu ideal o del seu partit, imposant-se grans sacrificis, i mostrant una "fe" que un no pot evitar d'admirar, sobretot si es compara amb la tranquil·litat d'alguns catòlics despreocupats del regne de Déu, de la misèria dels seus germans o del deteriorament de la moralitat pública! Quin contrast tan esfereïdor! Una "fe" equivocada pot ser més forta, més viva, més fecunda que la fe que descansa en les paraules de Crist! Certament, la qualitat d'una "fe" no va lligada al zel o a la tebiesa dels seus creients; però en comptes de discutir les virtuts dels qui s'equivoquen, no és més cristià intentar il·luminar-los a fi que puguin posar al servei de la veritat la generositat de tantes activitats que s'acaben perdent?

(Georges Chevrot: Dans le silence, p. 57, Bloud & Gay)