Praying shoulder to shoulder

People gathered at churches represent, no doubt, their certainly uneven moods, presenting God their different needs, but ultimately, the wealth of some, makes for the shortage of some others, and the anguish of our brothers sharpens our own prayers. It is appropriate that, before the same altar, rich ones and poor ones, who rarely meet in life, learn, praying shoulder to shoulder, to really love each other. The just loses sufficiency next to a sinner pounding his chest, and the latter recovers hope seeing an old man kneeling not far from him. The prayer of others encourages our own, and even if we don't know it, our prayer does others good. Sometimes we feel cold, without fervor; and the singing of a Psalm invites us to repentance; another day we feel down, and the hymns of the Church returns us our strenght. The public prayer of the Church sustains and completes our personal prayer.

 Les persones reunides en les nostres esglésies representen sens dubte estats anímics desiguals, exposen a Déu necessitats diferents, però, en total, la riquesa d'uns compensa la penúria d'altres, les angoixes dels nostres germans aguditzen les nostres pròpies súpliques. Convé que, davant del mateix altar, el ric i el pobre, que tant rarament es troben a la vida, aprenguin, resant colze a colze, a estimar-se de veritat. El just perd tota suficiència junt a un pecador que es colpeja el pit, i aquest recupera l'esperança al veure un ancià agenollat no gaire lluny d'ell. La oració dels altres estimula la nostra, i, sense que ho sapiguem, la nostra també els fa bé. A vegades ens sentim freds, sense fervor; i el cant d'un psalm ens invita a l'arrepentiment; un altre dia estàvem abatuts i els himnes alegres de l'Església ens han retornat el valor. La oració pública de l'Església sosté i completa la nostra oració personal.u.


(Georges Chevrot:  En lo secreto, p. 70-71, Patmos)