Do they really love God those more interested in their personal affairs than in those of God, rejecting Jesus' invitation to join his feast ready to start? Do they believe in God those who never think of Him? Believing is giving faith, and love ... Heaven ? They will consider it when the time comes, but earthly affairs urge!. The Church? They already collaborate, and even defend it, but they have no real need of the Church, of its teaching, its sacraments, its discipline, this doesn't go with them. Jesus Christ? They speak about him with respect, and pray him when misfortune hits them, but they don't recognize that they need to live every day of his doctrine, of his grace, of his presence ...
¿De veritat estimen Déu aquells que troben natural d'haver de resoldre primerament els seus afers personals, rebutjant la invitació de Jesús d'unir-se al seu banquet que ja comença? Creuen en Déu els que no pensen mai en Ell ? Creure, és donar la fe, és estimar... El cel ? Ja hi pensaran quan arribi el moment, però els afers terrenals urgeixen. L'Església? Ja hi col·laboren, i fins la defensen; però que ells tinguin necessitat de l'Església, del seu ensenyament, dels seus sagraments, de la seva disciplina, això no va amb ells. Jesucrist? En parlen amb respecte, i li resen quan la malaurança els colpeja, però no reconeixen que necessiten viure cada dia de la seva doctrina, de la seva gràcia, de la seva presència...
(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.142, Bonne Presse)
¿De veritat estimen Déu aquells que troben natural d'haver de resoldre primerament els seus afers personals, rebutjant la invitació de Jesús d'unir-se al seu banquet que ja comença? Creuen en Déu els que no pensen mai en Ell ? Creure, és donar la fe, és estimar... El cel ? Ja hi pensaran quan arribi el moment, però els afers terrenals urgeixen. L'Església? Ja hi col·laboren, i fins la defensen; però que ells tinguin necessitat de l'Església, del seu ensenyament, dels seus sagraments, de la seva disciplina, això no va amb ells. Jesucrist? En parlen amb respecte, i li resen quan la malaurança els colpeja, però no reconeixen que necessiten viure cada dia de la seva doctrina, de la seva gràcia, de la seva presència...
(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.142, Bonne Presse)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada