When leaders reject Christ

Some people get angry, and rightly so, against the excesses that normally dishonor popular revenge, but would we have to lament the violence and rudeness of the subordinates if their heads had not unleashed their bad instincts? When leaders reject Christ, when intellectuals mock his doctrine without ever having understood it, and when, especially among the notables who claim to be his followers, there are those who make others hate him because they misrepresent or transgress his words, would anyone be surprised that the masses do not want to believe in him,  and that they reject him in their own brutal way?

It was so the first time that Jesus was sentenced to death by the powerful. The pontiffs had convicted him, the Senate had condemned him to death and the governor had abandonned him cowardly: how dou you think his guards would have treated him? 

  Hi ha qui s'indigna, i amb raó, contra els excessos que deshonoren normalment les venjances populars, però caldria lamentar la violència i les grolleries dels subordinats si els seus caps no haguéssin desencadenat els seus mals instints? Quan els dirigents repudien Crist, quan els intel·lectuals es burlen de la seva doctrina sense mai haver-la entesa, i quan, sobretot, entre els notables que diuen ser seguidors seus, n'hi ha que el fan odiar perquè tergiverssen o trangredeixen les seves paraules, algú es podrà sorprendre que les masses ja no vulguin creure en ell i que el rebutgin, a la seva manera, que és naturalment brutal?

Ja va ser així la primera vegada que Jesús va ser condemnat a mort pels grans. Els pontífexs l'havien declarat culpable, el Senat l'havia condemnat a mort, el governador l'havia abandonat cobardament: com volieu que fos tractat pel cos de guàrdia?  



(Georges Chevrot: Dans le silence, p. 163, Bloud & Gay)

Associated to his Sacrifice

 If the Mass was a simple memorial, could we be certain that that Jesus had taken us in the act of his Sacrifice ? If Calvary only belonged to the past, we would have reason to be insecure about our effective association to his sacrifice. (...) However , the reality is more beautiful than poetry fantasy. So that we were linked to the Holy Victim of our redemption without any sort of doubt, given the fact that we were not in the Calvary, the Calvary needed to come to us. This is the last word of divine love, the word that Jesus spoke just before going to death : "This is my body ... Do this in memory of me." The work of his supreme love, which anniversary we commemorate on Holy Thursday, is the Eucharist, that prolongs Jesus' sacrifice by means of the institution of the priesthood. Through this visible sign of his real presence, Jesus extends the Calvary to all times and all places, continuing, perpetuating and universalizing the saving act of his Sacrifice, to which we are united in the closest way. 

  Si la missa fos un simple memorial tindriem la certesa que Jesús ens pren en l'acte del seu sacrifici? Si el calvari pertanyés solsament al passat, tindriem raó d'estar insegurs d'haver estats associats al seu sacrifici. (...) Això no obstant, la realitat és més bella que les invencions de la poesia. Per tal que fossim units sense cap mena de dubte a la Víctima Santa de la nostra redempció, ja que nosaltres no vam ser al Calvari, feia falta que el Calvari vingués a nosaltres. Aquesta és l'última paraula de l'amor diví, la paraula que Jesús va pronunciar just abans de d'anar a la mort: "Això és el meu cos... Feu això en record meu". L'obra suprema del seu amor, de la que commemmorem l'aniversari el dijous Sant, és l'Eucaristia, que perllonga el sacrisfici de Jesús per la institució del sacerdoci. Per aquest signe visible de la seva presència real, Jesús estén el Calvari a tots els temps i a tot arreu. Així coninua, perpetua, universalitza l'acte salvador del seu sacrifici i ens hi associa de la manera més estreta. 

(Georges Chevrot: Dans le silence, p. 146-147, Bloud & Gay)

If we behaved as slaves!

 Treated by God as their children and favored with the intimacy with the Holy Spirit, who teaches us how to pray, we would not deserve forgiveness if we behaved as slaves! (...) My brothers! ¿Are we docile to the action of the Holy Spirit? In order to detect the cracks through which the spirit of slavery could penetrate us, let us compare it with the true spirit of children of God! The filial spirit is against the spirit of bondage as much in our work as in our thought. The filial spirit replaces the passivity of the subordinate by a reflectiv initiative, the conformity of the follower by the proud independence of the chief, and a selfish fear by a selfless courage!

  Tractats per Déu com a fills seus, i afavorits amb la intimitat amb l'Esperit Sant que ens ensenya a pregar, no tindriem perdó de comportar-nos com esclaus!(...) Germans meus! ¿som dòcils a l'acció de l'Esperit Sant? Per poder detectar les esquerdes per on podria endinsar-se en nosaltres l'esperit de servitud, confrontem-lo amb el veritable esperit d'infants de Déu. L'esperit filial s'oposa a l'esperit de servitud tan en l'obra com en el pensament. L'esperit filial substitueix la passivitat del subordinat per la iniciativa informada i reflexiva, el conformisme del seguidor per la independència orgullosa del cap de files i el temor egoista pel coratge desinteressat!

(Georges Chevrot: Dans le silence, p. 238-239, Bloud & Gay)

Two forms of religion

 There are two forms of religion: a utilitarian, a premium of heaven at the lowest cost. Although this does not exclude gratitude towards God, the dominant interest is the personal destiny. On the other hand, is the religion based on the goodness of God, who calls us to love him forever, with whom we are united in this earth, and whom, from now on, we can love and glorify with an obedience of all moments. Its aim is not only the future but also the present, and has an impact in all our life, our life  beyond this earth, and our life here and now.

  Hi ha dues formes de religió: una religió utilitària, una prima d'assegurança del cel al cost més baix possible. Tot i que no exclou la gratitud envers Déu, l'interès que domina és el del destí personal. L'altra, en canvi, es fonamenta en la bondat de Déu que ens crida a estimar-lo eternament, amb qui ja estem units en aquesta terra i a qui, ja des d'ara, podem estimar i glorificar amb una obediència de tots els instants. La seva fi no es situa exclusivament en el futur, sinó en present, i encomana tota la nostra vida, la de més enllà, i la d'aquí.

(Georges Chevrot: Dans le silence, p. 117-118, Bloud & Gay)

The way that leads to the new life

 Christians! do not yield to the thought that one more Lent will not teach you anything that yo do not already know. Just listen to the voice of the Church. Let it take you through the way that leads to the new life that Jesus has taken before us. Look at it, listen to it, and you will be able to follow it. Do not say "no" to what you will feel you should do to follow it during these forty days. Do not look too far beyond nor to high above you, but advance slowly, step by step. St. Augustine tells us three conditions for progress in following Jesus:  not stopping, not going back, not getting out of the way. And still he adds a reflection that may comfort us in our slowness: "You will go faster limping on the road than running out of the way."

  Cristians! no cediu al pensament que una altra quaresma no us ensenyarà res que ja no sapigueu. Escolteu simplement la veu de l'Església. Deixeu que us condueixi pel camí que mena a la vida nova, aquell que Jesús ha pres abans que nosaltres. Mireu-lo, escolteu-lo i el podreu seguir. No digueu que no a allò que us demanarà durant aquests quaranta dies. No mireu massa lluny enllà ni massa enlaire per sobre de vosaltres. Avanceu pas a pas. Sant Agustí ens indica tres condicions de progrés en el seguiment de Jesús: no parar-se, no retrocedir, no sortir del camí. I encara afegeix aquesta reflexió que ens pot ser consol en la nostra lentitud: "Es va més depressa coixejant pel camí que corrent fora del camí".  

(Georges Chevrot: Dans le silence, p. 88, Bloud & Gay)

When we admire others

 Just as denigration is always accompanied by wicked pleasures,  it is impossible, that when we sincerely admire our brothers we do not experience peace and joy. No matter who we admire, the wise, the artist, the good man, feeling so little compared to those who seem to be so much above us,  at least, somehow,  we will feel that they let us be part of their perfection, communicating us something of their force of spirit, of their profound sensitivity and the strength of their soul.

  Així com la denigració va sempre acompanyada de gaudis malvats, és impossible, en canvi, que quan admirem sincerament als nostres germans no experimentem benestar i pau. Tan se val qui sigui a qui admirem, el savi, l'artista, l'home de bé, sentint-nos poca cosa al seu costat de tant que ens superen, almenys ens sentirem d'alguna manera que ens fan participar de la seva perfecció, i que ens comuniquen quelcom del seu vigor d'esperit, de la seva profunda sensibilitat o de la força de la seva ànima.

(Georges Chevrot: Dans le silence, p. 62, Bloud & Gay)

Good examples around you

 At night, while you wait to fall asleep, go over everything you collected during the day of good examples around you, so many simple acts of kindness you have witnessed, so many gestures of kind virtue you received that perhaps offered a glimpse of greatness of soul. Everything you have admired will make you forget the disappointments and will help you persevere in your virtuous intentions. This earth will seem less sad and heaven will seem less far. 

  A la nit, mentre espereu que us arribi el son, repasseu tot allò que durant el jorn heu recollit de bons exemples al voltant vostre, en  tants actes de simple bondat dels que heu estat testimonis, així com els gests d'amable virtud dels que heu estat objecte i potser d'altres que deixaven entreveure la grandesa d'ànima. Tot el que haureu pogut admirar us ferà oblidar les decepcions i us ajudarà a perseverar en els vostres propòsits virtuosos. La terra us semblarà menys trista i el cel menys lluny. 

(Georges Chevrot: Dans le silence, p. 63, Bloud & Gay)

Congratulate others!

 Congratulate others for the good they do, and then they will wish to deserve your praise and your confidence, and you will see them  make the progress that your critics would have been unable to encourage. Is the disciple of Christ above his Master who declared that God had not sent him among men to judge them, but to save them? Our function is to save the stray and sinful, and we will only succeed by making them aware of all the good that is in them, and of all they can achieve. 

  Feliciteu els altres pel bé que fan, llavors desitjant merèixer els vostres elogis i la vostra confiança, i els veure realitzar el progrés que les vostres crítiques haurien estat incapaces d'encoratjar. ¿ Un deixeble de Crist està per sobre del seu Mestre que declarava que Déu no l'havia pas enviat entre els homes per jutjar-los, sinó per salvar-los? La nostra funció és la de salvar els extraviats i els pecadors, i això només ho aconseguirem fent-los prendre consciència de tot allò que hi ha de bo en ells, i de tot el que són capaços. 

(Georges Chevrot: Dans le silence, p. 60, Bloud & Gay)

The quality of faith

 Some incredulous unfold an incessant proselytism and totally engage in an ideal or a party, making great sacrifices and showing a "faith" that one can not help admiring, especially when it is compared to some quiet catholics, carefree of the kingdom of God, of the misery of their brothers, and of the deterioration of public morality! What a terrible contrast! A mistaken "faith" can be stronger, more living, and even more fruitful than the faith that rests on the words of Christ! Certainly, the quality of "faith" is not related to the fervor or coldness of its believers, but rather than discussing the virtues of those who are mistaken, would not it be more christian to try to enlighten them, so that they can put to the service of the truth the generosity of so many activities that will end up lost? 

  Hi ha incrèdols que despleguen un prosselitisme i una entrega incessant a favor del seu ideal o del seu partit, imposant-se grans sacrificis, i mostrant una "fe" que un no pot evitar d'admirar, sobretot si es compara amb la tranquil·litat d'alguns catòlics despreocupats del regne de Déu, de la misèria dels seus germans o del deteriorament de la moralitat pública! Quin contrast tan esfereïdor! Una "fe" equivocada pot ser més forta, més viva, més fecunda que la fe que descansa en les paraules de Crist! Certament, la qualitat d'una "fe" no va lligada al zel o a la tebiesa dels seus creients; però en comptes de discutir les virtuts dels qui s'equivoquen, no és més cristià intentar il·luminar-los a fi que puguin posar al servei de la veritat la generositat de tantes activitats que s'acaben perdent?

(Georges Chevrot: Dans le silence, p. 57, Bloud & Gay)

Our unpardonable carelessness

 If the prophets and patriarchs came back, they woud remain stupefied to find  the unpardonable carelessness of the contemporary world regarding our Savior, and would use again the harsh violence in their language to accuse us: "So, you've forgotten the One  who we desired so much? You love him less than we did, we,  who could not even see him or listen to him!  Don't you care to get to know him more? don't you feel the anxiety to make him known? Aren't you interested in his Will, his love, or his glory? How blinded you must be to be unable to discover a grace which was not granted to us!  We, we lived in hope, but now that this hope has come true, why don't your hearts burn with love ?

 Si els profetes i els patriarques tornessin, restarien estupefactes en constatar l'imperdonable despreocupació del món contemporani respecte del nostre Salvador, i reprendrien l'aspre violència del seu llenguatge per acusar-nos: "Així doncs, heu oblidat aquell a qui tant haviem desitjat? L'estimeu menys que nosaltres que ni tan sols el varem veure ni escoltar! No us preocupeu per conèixer-lo més? no sentiu el neguit de fer-lo conèixer? No us interessa la seva voluntat, ni el seu amor, ni la seva glòria? Tan encegats esteu que sou incapaços de descobrir la gràcia que no ens va ser concedida a nosaltres? Nosaltres, nosaltres viviem d'esperança; i arà que aquesta s'ha realitzat, com és que el vostre cor no crema d'amor?

(Georges Chevrot: Dans le silence, p. 28, Bloud & Gay)

Drafting the future

 We often naively assert that waiting is proper to man, and it is true that his spirit is always inclined towards the future. If today he loses, he restarts persuaded that tomorrow he will win. But how is that hope prevails in our intelligence defying any reasoning? By what right do we dare to go beyond the present time drafing the future? What madness takes us in times of adversity that makes imagine that tomorrow will be better than today? - An instinct - the wise answer. Ok, but who has impressed it upon our nature but the One who created our race to live in a long journey intended to end in infinity?

 Sovint afirmem innocentment que és propi de l'home, el fet d'esperar, i és cert que el seu esperit sempre s'inclina vers l'esdevenidor. Si avui perd, recomença persuadit que demà guanyarà. Però, com és que aquesta esperança s'imposa a la nostra intel·ligència desafiant qualsevol raonament ? Amb quin dret ens atrevim a anar més enllà del present fent esborranys sobre el futur? Quina bogeria ens agafa normalment d'imaginar en moments d'adversitat que el demà serà millor que avui? - un instint - responen els savis. D'acord, però, qui l'ha gravat en la nostra natura, sinó Aquell que va crear la nostra raça per a viure tant llarg periple que ha d'acabar en l'infinit?

(Georges Chevrot: Dans le silence, p. 22, Bloud & Gay)

He knows when we suffer

 Let us look Jesus behind our sufferings, not in front, as we often do blaming God for sending them to us. Too often, we will not need to look so high to find the cause of our sufferings, because they are simply consequence of our carelessness, our negligences, our human faults, either ours or someone else's. Let us not say "God makes us suffer", instead let us be sure He knows when we suffer and He is with us to help us carry our pain and to make it the point of a moral recovery and of a spiritual progress. He gave us his son, which cross outlines all our sufferings.

  Mirem a Jesús darrera dels nostres sofriments, no pas al davant, com sovint fem culpant a Déu d'haver-nos-los enviat. Sovint, no caldrà buscar tant amunt la causa dels nostres patiments, ja que son simplement conseqüència de les nostres imprudències, negligències, faltes humanes, ja siguin nostres  o d'altres. No diguem que Déu ens fa sofrir, però estiguem-ne segurs, Ell sap que sofrim, i està al nostre costat per ajudar-nos a portar el nostre dolor i per fer-ne el punt de partida d'un redreçament moral o d'un progrés espiritual. Ens ha donat el seu fill, la creu del qual es perfila darrera tots els nostres sofriments.

(Georges Chevrot: Dans le silence, p. 22, Bloud & Gay)

The acceptance of our death

  Would you dare to justify your fear of dying arguing that your life was not entirely innocent? would it have been any diferent ten years later? Regret your sins and offer, in atonement, the acceptance of your death: the "penance" that God imposes us has much more value than all you could propose to accomplish. Have confidence, no matter how much of a sinners you may be, let us all recognize that we have sinned too much. We have, poor sinners, behind the veil of death, a Father that waits for us, ready to forgive the guilty child that we are, ready to free us of sin, forever. Marana tha! "Come, our Lord!"

  Gosarieu justificar el vostre temor a morir argumentant que la vostra vida no va ser del tot innocent ? Ho hauria estat més allargant-la deu anys més ? Lamenteu els vostres pecats i oferiu, en expiació, l'acceptació de la mort: aquesta "penitència" que Déu us imposa té molt més valor que totes les que us poguessiu proposar d'acomplir. Tingeu confiança, per més que hagueu pecat, reconeguem tots que hem pecat en excés. Nosaltres també, pobres pecadors, darrera el vel de la mort, tenim un Pare que ens espera, per perdonar a l'infant culpable i alliberar-lo per sempre del pecat. Marana tha! " Veniu, Senyor!"

(Georges Chevrot: Dans le silence, p.20,Bloud & Gay)

Living in expectation

  ¿ Is it not regrettable that today christians no longer wait for the day when the Lord shall return in his glory? They seem so confident that this earth is not yet ready to cool. If you tell them  that our Lord warned us against this "security", they will answer that his frequent recommendations concerning our surveillance were only intended to remind us that the world will end for each of us when we will leave this world. It is reasonable this attitude as long as the teaching of the Master on the last days is not shortened.

Jesus wants his Church to live in the expectation of his coming. The uncertainty of the  "parusia" shall keep us in suspense. If the Bridegroom takes long to come, if the Master does not return until after a long time, this is no reason to neglect our prayer or relax our virtue. The Lord wants to find us faithful, fervent, employed in conquering him the world. "When he comes, will He find faith on earth?"

 ¿ ¿ No sap greu que avui dia els cristians hagin deixat d'esperar el dia en que el Senyor ha de tornar en la seva glòria ? Estan tant segurs que la Terra encara no és apunt de refredar-se. Si se'ls diu que Nostre Senyor ens va prevenir contra aquesta "seguretat", responen que les freqüents recomanacions de vigilància es referien respecte d'aquella hora en la que el món s'acaba per cadascú, l'hora en la que deixem aquest món. És raonable aquesta actitud sempre i quan no es redueixi l'ensenyament del Mestre sobre els darrers dies.

Jesús vol que la seva Església visquin en l'espera de la seva vinguda; la incertesa mateix del dia de la "Parusia" l'ha de tenir en suspens. Si l'Espòs tarda a venir, si el Mestre no torna fins al cap de molt de temps, això no és motiu per que negligegi la pregària o que es relaxi en la virtud. El senyor vol retrobar-la fidel, fervent, ocupada en conquerir-li el món sencer. "Quan Ell vindrà, trobarà fe sobre la terra?"

(Georges Chevrot: Dans le silence, p 18, Bloud & Gay)

Crowned with thorns

"Oh Jesus , who do I see in our churches praying in front of the cross, before your painful mother, before your Holy Face ? Those men and women that if You were not there, they would not know before who to cry. We needed a friend who had suffered like us, and, crowned with thorns, you attracted all the sufferings of humanity. You left others the claim of having the responses to the mystery of pain, responses that explain nothing and do nothing but exacerbate the pain of those who suffer; All you wanted was to suffer before us. Your bloody face and your crushed body teach us to accept the inevitable evil, and help us wait for the day when we will be able to understand the meaning of this obscure law.

"King of all those who suffer, we adore You. Shocked and full of respect, we bend our knees before your bloodstained face. We thank you for having shared to such point our miseries and we renew our trust in you. Our Lord, we hope in you ! "

  "Oh Jesús, a qui veig jo pregar dins les nostres esglésies, davant de la creu, davant de la verge dolorosa, davant la vostra Santa Faç? Aquells i aquelles que, si Vós no fossiu allà, no sabrien davant qui plorar. Nosaltres necessitavem un amic que hagués sofert com nosaltres, i coronat d'espines, Vós vau atraure tots els sofriments de la humanitat. Vós vareu deixar per altres la pretenció de donar al misteri del dolor explicacions que no expliquen res i que no fan altra cosa que exacerbar la pena dels que pateixen; Vós us heu contentat de sofrir davant nostre. El vostre front sagnant i el vostre cos triturat ens ensenyen a acceptar el mal inevitable i ens ajuden a esperar a poder comprendre el sentit d'aquesta obscura llei.

"Rei de tots els qui pateixen, us adorem. Commoguts i plens de respecte, dobleguem els genolls davant el vostre rostre colpejat, tacat de sang. Us donem gràcies d'haver compartit fins aquest punt les nostres misèries i renovem la nostra confiança en Vos. Senyor, nosaltres esperem en Vos!"


(Georges Chevrot: Dans le silence, p. 166-167, Bloud & Gay)

The merciful King

Jesus had predicted his death: the day that he would be raised high on a cross, from where he would attract all men to him.

Rejected by the powerful, the wise and the skeptics, he will be forever king of those who seek the truth. This king crowned with thorns is forever the hope and shelter of those who suffer. Crucified, he is forever the merciful King who forgives repentant sinners. King of sincere spirits, King of bruised hearts, King of straight or straightened wills, King who saves and transforms the world from the cross flushed with blood, ornata Regis purpura.

  Jesús havia predit la seva mort: el dia que seria elevat en una creu,  des d'on atrauria tots els homes vers ell.

Rebutjat dels poderosos, els savis i els escèptics, serà eternament el rei dels que busquen la veritat. El rei coronat d'espines és per sempre el refugi i l'esperança  dels que sofreixen. Clavat a la creu, és per sempre més el Rei misericordiós que perdona els pecadors que es penedeixen. Rei dels esperits sincers, Rei dels cors masegats, Rei de voluntats rectes o redreçades, que salva i transforma el món des de la creu envermellida de sang, ornata Regis purpura. 

(Georges Chevrot: Dans le silence, p. 152-453, Bloud & Gay)

Where love can grow

 All those who have known the doctrine of Christ, know that sincere love for others is opposed to lying, theft, hate, adultery, and generally to anything that is, or causes, an injustice! could you be benevolent without being sweet, patient and humble? What good would you do to others if you were not laborious, brave, strong? You can not devote yourself to the suffering and misery of your brothers without self-denial or self-mastery; the voluptuous, however, only looks at himself, even when he thinks he loves. In conclusion, our love towards our brothers can not grow if it is not on the ruins of selfishness, principle of all our sins. 

  Tots els qui han conegut la doctrina de Jesucrist, saben que l'amor sincer pels altres s'oposa a la mentida, al robatori, a l'odi, a l'adulteri i generalment a tot allò que constitueix o provoca una injusticia! Podrieu ser benèvols sense ser alhora dolços, pacients i humils? Quin bé farieu als altres si no fossiu laboriosos, coratjosos, forts? Dedicar-se als patiments i misèries dels nostres germans no pot fer-se sense abnegació ni domini d'un mateix, el voluptuós, per contra, només es buca a ell mateix, fins i tot quan es pensa estimar. En conclusió, l'amor als nostres germans no pot créixer si no és sobre les ruïnes de l'egoisme, principi de tots els nostres pecats. 

(Georges Chevrot: Dans le silence, p. 132-133, Bloud & Gay)

The real yeast

 It is through the most hidden christians, the most humble, the weakest, that Jesus wants to spread his Gospel among men. What will spread christianity in environments where it has not yet arrived, will be the experience shown by your truly christian lives, a kind religion, a sweet serenity, a tireless and discreet charity. The real yeast that will raise the moral level of society, will be the obscure, modest and calm virtue of thousands of courageous faithful in all christian churches, who oppose the dignity of their lives to the easing of customs as well as the righteousness of their judgment to the bizarre errors that corrupt the public. The ferment that breaks the insipidity of indifferent crowds is the prayer of ignored christians, is the sacrifice of those who suffer in silence near the cross of our Saviour; also your walks after receiving the communion, like living chalices, on the streets and squares, in the bank or in the market, in the office or at home. Wherever your daily occupations will take you, Jesus Christ will penetrate with you with his Spirit and his Virtue. Your life transformed by the Gospel and the Eucharist is the hidden force that will christianize the world.

  És per mitjà dels cristians més amagats, els més humils, els més febles, que Jesús vol escampar el seu Evangeli entre els homes. Allò que contagiarà el cristianisme en els ambients on encara no ha arribat, serà l'experiència que mostrin les vostres vides sincerament cristianes: una religió amable, una dolça serenitat, una caritat discreta alhora que infatigable. El vertader llevat que aixeca el nivell moral de la societat, és la virtud modesta, tranquil·la, obscura i coratjosa dels milers de fidels que, en totes les parròquies cristianes, contraposen la dignitat de la seva vida al relaxament de les costums, i la rectitud del seu judici als esbojarrats errors que perverteixen l'opinió pública. El ferment  que trenca la insipidesa  de les multituds indiferents és la la pregària dels cristians ignorats; és el sacrifici dels cristians que sofreixen en silenci prop de la creu del nostre Salvador; Són els vostres passejos després de rebre la comunió, com calzes vivents,  pels carrers i per les places, al banc o al mercat, a l'oficina o a la vostra llar. Allà on les vostres ocupacions quotidianes us portin, Jesucrist hi penetrarà amb vosaltres; hi fareu entrar el seu esperit i la seva virtud. La vostra vida transformada per l'Evangeli i per l'Eucaristia és la força amagada que cristianitza el món.

(Georges Chevrot: Dans le silence, p. 73, Bloud & Gay)

A religion separated from life

 The catholic who "goes to Mass" and in his behavior at home and in his actions, while searching his profits or struggling to meet his ambitions, whether in his readings or his entertainments, in his prejudices or in his procedures, can not be distinguished  from someone who has neither faith nor piety, he has put religion aside his life. He may profess the tenets of catholicism, but he has freed himself from the severe requirements of the morality of Christ. Perhaps he thinks in christian (it is not sure), but he operates as a pagan. The proof is that if he suddently left religious practice, his life would not change at all, but he would rather continue living as he did when he "believed." Jesus does not endorse a sterile religion without influence in our lives. The salt that is no longer used for salting is not good at all: it is thrown out and trampled by passers. 

  El catòlic que "va a missa" i que, en la seva conducta a la llar i en els seus afers, en la cerca de beneficis i en la lluita per a satisfer les seves ambicions, en les seves lectures i entreteniments, en els seus prejudicis i en les seves accions no es distingeix en res de qui no té fe ni pietat, és que ha posat la religió a banda de la seva vida. Professa els dogmes del catolicisme, però s'allibera de les severes exigències de la moral de Crist. Potser pensa en cristià (no és pas segur), però actua com a pagà. La prova està en que si de sobte abandonés la pràctica religiosa, la seva vida no canviaria en res; continuaria vivint com quan "creia". Jesús no aprova una religió estèril sense influència en la pròpia vida. La sal que ja no serveix per salar no és bona per res: es llença fora i  la trepitgen els transeünts.

(Georges Chevrot: Dans le silence, p. 119-120, Bloud & Gay)

Why not now?

 Why not convert now? later, will we have more pressing reasons to obey God? The truth will reveal itself stronger? By what right can you expect more light if you do not follow the light you have now? or do you suppose that your heart will be more docile? The longer you wait the more you will loose the resistance and strenght of your will. Later? when the sacrifice is smaller? will you not think of heaven until this earth has completely disappointed you? (...)

Let us not be disturbed by our past infidelites, God forgets them. Let us not fear any future punishments, He will cancel them if only today we receive his visits. Here lies the condition of all successful uprising: today can repair the past and prepare the future.

  ¿ Per què no convertir-se ara? És que més tard tindreu raons més urgents per obeir a Déu? La veritat us apareixerà amb més força? Amb quin dret podeu esperar més llum si ja no seguiu la que teniu ara? o és que suposeu que el vostre cor serà llavors més dòcil? Quan més espereu menys resistent i enèrgica serà la vostra voluntat. Més tard, quan el sacrifici serà més petit?  No pensereu en el cel fins que la terra us haurà decepcionat completament ? (...)

No ens inquietem d'infidelitats passades, Déu les oblida; no tremolem davant de càstigs futurs, Ell els anula si avui rebem les seves visites. Eus-aquí la condició de tot aixecament exitós: l'avui pot reparar el passat; l'avui prepara el nostre futur.

(Georges Chevrot: Dans le silence, p. 102-103, Bloud & Gay)