The history of sacrifice

 Our relationships towards God are summarized in three: we confess His sovereign dominion over us, we recognize that we have received everything from Him, knowing that He is also the only One from Whom we can expect everything we need. Men thought he could satisfy this triple duty: adoration, thanksgiving, and petition, by returning to God part of what he had received. Hence the old offerings of the first fruits of the harvest, or the most beautiful sheep in the herd. For this ancient ritual sacrifices worshipers were deprived of what they could legitimately keep in order to express their subordination, gratitude an trust to God. 

In the history of sacrifice before Jesus Christ, sin, adds yet another element, when the culprit resorted to sacrifice in order to obtain God's forgiveness, and chose to be sacrificed one of the beasts that he could eat, loading it - in a sort of replacement - with his own sins as a way to expiate the offense done to God. However, the animal was not completely consumed; part of the victim was reserved for a sacred meal which completed the sacrifice and stablished a communion between the divinity, the offered victim, and the sinner, who awaited for a merciful response of God, granting him forgiveness. 

This is, in brief, the history of Sacrifice, with its four purposes: adoration, gratitude, atonement, and petition. 

 Les nostres relacions cara Déu es resumeixen en tres: confessem el seu domini sobirà sobre nosaltres, reconeixem que ho hem rebut tot d'Ell, sabent que també és d'Ell de qui podem esperar tot el que ens fa falta. Aquest triple deure, d'adoració, acció de gràcies, i petició, l'home ha pensat que podia satisfer-lo retornant a Déu part del que ha rebut. D'aquí venen els oferiments antics, ja sigui de les primicies de la collita, o de l'anyell més formós del ramat. Per aquest sacrificis rituals els antics adoradors es privaven d'allò que podien conservar legítimament per manifestar a Déu la seva subordinació, la seva gratitud i la seva confiança.

En la història del sacrifici abans de Jesucrist, el pecat, afegia encara un altre element, quan el culpable recorria al sacrifici per tal d'obtenir el perdó de Déu, i escollia una de les bèsties que li haurien pogut servir d'aliment per immolar-la, carregant-la - amb una mena de substitució - de les seves culpes, per expiar l'ofensa feta a Déu. Això no obstant, l'animal no es consumia sencer; una part de la víctima es reservava per un àpat sagrat que completava el sacrifici i que havia d'establir una comunió entra la divinitat, la víctima oferta, i el pecador que l'oferia esperant rebre la resposta misericordiosa de Déu concedint-li el perdó.

Aquesta és, en síntesi, la història del Sacrifici, amb els seus quatre fins: adoració, agraïment, propiciació, i petició. 


(Georges Chevrot:  Notre Messe, 96-97, Desclée de Brouwer)