Oremus

 Our Lord encourages us to a personal prayer, the one that everyone should do at home, behind closed doors, away from the eyes of the people, but also to family prayer, and social worship, as it is together that his disciples must renew the divine act of Holy Thursday. Being members of a unit, we must leave aside our individualism and pray together in the liturgy: From the "Oremus" to the "Amen", let the desires and hopes of all Christians and all men be ours: let us pronounce words of joy although our hearts might be sad, let us be humble even if we feel that we have not failed, and let us think of others even if we, ourselves, lack security. And this, far from reducing our personality, will enrich it and make it grow.

 Nostre Senyor ens encoratja a la pregària personal, aquella que cadascú ha de fer a casa, portes tancades, lluny de les mirades de la gent, però també a la pregària en familia, i al culte social, ja que és conjuntament que els seus deixebles hauran de renovar l'acte diví del Dijous Sant. Essent membres d'una unitat, hem de sortir del nostre individualisme i pregar en plural en la liturgia: De l'Oremus a l'Amen, fem nostres els anhels i les esperances de tots els cristians i de tots els homes: pronunciem paraules de joia encara que el nostre cor estigui trist, humiliem-nos fins si ens sembla que no hem faltat, i pensem en els altres encara que a nosaltres mateixos ens manqui la seguretat. I això, lluny de minvar la nostra personalitat, l'enriquirà i la farà créixer. 


(Georges Chevrot:  Notre Messe, 64-65, Desclée de Brouwer)