Gloria in Excelsis

 Except Advent and Lent, every Sunday of the year, after the Kyrie, the priest intones the "Gloria in Excelsis". Certainly we are facing one of the oldest chants used by the Church. Some authors even wonder if this is the work Pliny the Younger alluded to in his famous letter to the Emperor Trajan: "The Christians gather in a fixed day, before sunrise, to sing together, among others, a hymn to God as Christos: carmen Christo quasi Deo."

It can be observed, at least, that there is not a single word in this sacred chant that does not belong either to the epistles of St. Paul, or the writings of St. John. Will it not deserve our love, if only for its considerable antiquity?

 Exceptuant el temps d'Advent i Quarema, tots els diumenges de l'any, després del Kyrie, el celebrant entona el Gloria in Excelsis. Certament ens trobem en presència d'un dels càntics més antics usats per l'Església. Alguns autors fins es pregunten si no es tracta de l'obra a la que Plini el Jove feia al·lusió en la seva famosa carta a l'emperador Trajà: "Els cristians es reuneixen en dies fixes, abans de la sortida del sol, per cantar plegats, en d'altres, un himne a Christos com a Déu: carmen Christo quasi Deo."

Es pot observar, almenys, que no hi ha cap paraula en aquest cant sagrat que no pertanyi ja sigui a les epístoles de Santa Pau, ja sigui als escrits de Sant Joan. ¿No mereix, doncs, que l'estimem per la seva tant considerable antiguitat?


(Georges Chevrot:  Notre Messe, 51, Desclée de Brouwer)