Blog presentation

Blog presentation
Georges Chevrot
English seorimícuaro French cartas de amistad German documental Spain cartas de presentación Italian xo Dutch películas un link Russian Portuguese Japanese Korean Arabic Chinese Simplified

diumenge, 21 d’abril de 2013

Travelers who move at night

English In this world we are like travelers who move in the night. We see just to recognize the way. Sometimes the sky gets so cloudy that we can hardly distinguish, and our progress slows, and our steps get lost. Then, occasionally, a lightning cracks the clouds with its glow, and we rediscover the path that we were leaving or that we had already left. But these lights are so intense as fleeting, and soon after, we need to keep moving forward in the dark. 

This is the effect of supernatural consolations of which God does not deny any of his sons. Unforgettable graces that suddenly illustrate our minds, warm our hearts and transfigure our souls:  intermittent graces, that always last too short.

We would like our happiness to last forever, and we say like Peter in Mount Tabor: "Lord, it feels good here!". We don't know what we're saying. The definitive joy belongs to an area where we have not yet entered. Let us take the path of Jesus, He did not rise to glory from Tabor, but from Calvary.


   En aquest món som com viatgers que avancen en la nit. Veiem lo just per reconèixer el camí. A vegades, el cel s'encapota fins al punt que ja no distingim, i la nostra marxa es frena, o bé es perden les nostres passes. Aleshores, de tant en tant, un llampec esquerda els núvols, i amb el seu resplendor retrobem el camí del que ens estàvem apartant o que ja havíem abandonat. Però aquestes llums són tan intenses com passatgeres, i just després, ens cal seguir avançant en la foscor.

Aquest és l'efecte dels consols sobrenaturals dels que Déu no priva a cap dels seus fills: gràcies inoblidables que il·lustren sobtadament les nostres ments, escalfen els nostres cors, transfiguren les nostres ànimes: gràcies intermitents, sempre de curta durada....

Voldríem que les nostres alegries duressin sempre, i diem com Pere en el mont Tabor: "Senyor! que bé que s'està aquí!".  No sabem el que diem. L'alegria definitiva pertany a una esfera en la que encara no hem entrat.  Prenem el camí de Jesús : Ell no va pujar a la glòria des del Tabor, sinó des del Calvari.


(Georges Chevrot: Simón Pedro, p.147-152, Patmos)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada