Snakes and doves

"I send you as sheep among wolves, be therefore wise as serpents and simple as doves." Without simplicity, prudence would arouse suspicion, and suspicion would arouse fear. And on the contrary, simplicity without wisdom, would result in ingenuity, dangerous to faith.

Certainly, Jesus took time to make his disciples admire the ability of snakes,  when they were not poisonous, which freed the houses  of so many unwanted animals that infested them: the speed of their movements, their caution, their readiness to retire at the sight of an opponent. The Lord warned them to be careful, to wait to see some kind gestures to be confirmmed in acts, so that to avoid shaking hands with those planning to lead them into an ambush: he taught them to distrust flattering compliments . However, He also showed them the positive side of caution: etymologically (providens), the one who foresees, checks before he acts, and if he is a christian, he still sees from higher and thus he sees farther, and that's why he knows where to go, which way tot take, what obstacles he must overcome and what resources will be needed.

Simple as doves, with their flaws, whether in the field of the arts as in literature, simplicity is the last word of perfection, and in life, the seal of the highest sanctity. Contrary to the complication,  simplicity manifests itself at the time not tolerating ambiguity. ¡Far from us those who say  black or white depending who their partners are: they are like bats : they are just as soon  birds as they are rats! Jesus only accepts as disciples men of character, who do not unfold their personality.

Wise as serpents, but simple as doves, that is why the Lord brought together these two attributes which seem contradictory at first glance. The quiet confidence that He recommends us, is associated with a generous heart and a strong mind. 

   "Us envio com ovelles enmig de llops, sigueu doncs, prudents com les serps i senzills com els coloms". Sense la senzillesa, la prudència despertaria desconfiança, i la sospita engendraria temor. I al contrari, la senzillesa, sense la prudència, resultaria en una ingenuïtat perillosa per la fe.

Sens dubte, Jesús va tenir ocasió de fer admirar als seus deixebles l'habilitat de les serps, quan no eren verinoses, que lliuraven a les cases on s'infiltraven d'una infinitat d'animalets indesitjables que les infestaven: l'agilitat dels seus moviments, la seva precaució, la seva  promptitud en retirar-se a la vista d'un adversari. El senyor els advertia d'estar atents, d'esperar a veure concretat l'exterior amable d'alguns, en obres, no fos que els donessin la mà només per conduir-los a una emboscada; els ensenyava a desconfiar d'elogis aduladors. Això no obstant, també els mostrava la vessant positiva de la prudència : etimològicament (providens), qui és  previsor mira abans d'obrar, i si és cristià, veu des de més alçada, i per tant més lluny, i així, sap on dirigir-se, per quin camí, quins obstacles li caldrà vèncer i quin recursos li seran necessaris.

Senzills com els coloms, amb els seus defectes. Tant en el terreny de les arts com en el de la literatura, la senzilla és la última paraula de la perfecció, i en la vida, el segell de la santedat més elevada. Contràriament a la complicació, es dona a conèixer al moment no tolerant l'ambigüitat. ¡ Lluny els homes de doble cara que diuen blanc o negre segons siguin les opinions dels seus interlocutors: ratpenats! que tant aviat són rates com són aus! Jesús només admet com a deixebles homes de caràcter, que no desdoblen la seva personalitat.

Prudents com les serps, però senzills com coloms, per això el Senyor ha volgut aproximar aquests dos atributs, contradictoris a simple vista. La confiança discreta que ens recomana, és la que s'associa a un cor generós i a un sòlid enteniment.

(Georges Chevrot: El Evangelio al aire libre, p.74-84, Palabra)