The camel and the needle

 "How difficult it is for those who have riches to enter the kingdom of God. It is easier for a camel to go through the eye of a needle than for a rich to enter the kingdom of heaven!" said Jesus to the rich young man who refused the his invitation to follow him once he had abandoned his wealth, which was huge.

To the surprise of his listeners, Jesus does not retract, but rather gazes them, opening a door of hope "It is impossible to the rich, but to God all things are possible." That is, God can make the miracle by changing their hearts and make them part with money.

There is no dividing line number from which one should be considered poor or rich (...) but the touchstone that reveals the Christian is the detachment of wealth. Our Lord makes it an absolute condition. When a man is attached to money – both, if he owns it, and even if not owning it, he is greedy about it - What place will the invisible God who should be praised and glorified occupy in his life? His thoughts are not separated from the earth, God's name is pronounced, perhaps it is, but He isn’t to him the loving Father. How is love to others going to grow in a heart that can not be deprived of anything? Why speak of fraternity about someone that raises a sealed department between what is his and what's not, about someone who only levaes what is “his” with meanness, forced, or sometimes by force?  

  "Que difícil és pels que tenen riqueses entrar al regne de Déu. És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no que un ric entri al regne del Cel!" va assegurar Jesús a un jove ric que va refusar la invitació del Senyor a seguir-lo una vegada s'hagués desprès de les seves riqueses, que eren moltes.

Davant la sorpresa dels seus oients, Jesús no es retracta, ans fixa en ells la mirada obrint una porta a l'esperança " És impossible als rics, però a Déu tot és possible". És a dir, Déu pot fer el miracle de canviar-los el cor i desenganxar-los dels diners.

No existeix cap xifra divisòria a partir de la qual un ha de ser considerat pobre, o ric (...) però la pedra de toc que revela el cristià és el despreniment de les riqueses. Nostre Senyor en fa d'això una condició absoluta. Quan un home està enganxat al diner - tan si el posseeix, com si sense ser seu el cobeja - ¿quin lloc ocuparà en la seva vida el Déu invisible a qui s'ha de lloar i glorificar ? El seu pensament no es desvincula de la terra, Déu és un nom que potser pronuncia, però no és el seu Pare estimat. ¿ Com creixerà l'amor als altres en un cor que no sap privar-se de res ? ¿Com parlar de fraternitat respecte d'algú que aixeca un departament estanc entre el que és teu i el que és meu, quan aquest "meu" només el deixa amb mesquinesa, obligat, o a vegades per força? 

(Georges Chevrot: El Evangelio al aire libre, p.38, Palabra)