The law of liberty

 We will never value enough how the Gospel respects our freedom. Certainly, Jesus asks us to respond to his call, because our happiness is at stake, as well as the glory of his Father, but the last word is of our own choice. He invites, but does not force anything (...)

Jesus did not deny that the law put us in a closer dependence of God: It must be so,  if we love Him, if we truly want to realize our vocation of men. In fact, Jesus compares the Gospel with a yoke. "Take my yoke and receive my teaching," but He adds, "you will find rest, for my yoke feats anybody’s  measure and my burden is light." A yoke that releases? Doesn’t it seem a contradiction? It is not, it is here that you can guess the mystery of grace. Jesus does not need to impose, He draws us to him. First of all He Asks his disciples to have faith, that is, the total gift of themselves in response to his love. Thus, from the moment we believe in Him. his law is no longer a constraint coming from outside. His law becomes our law. There is unanimity among his word and the best of ourselves. Our desires conform to his orders. What he wants, we want it too. We obey because we love! 

  Mai valorarem suficientment com l'Evangeli respecta la nostra llibertat. Certament, Jesucrist ens demana una resposta a la seva crida, perquè hi ha en joc la nostra felicitat, com també la glòria del seu Pare, però la darrera paraula és cosa nostra. Ell convida, però no força res (...)

Jesús no nega pas que la seva llei ens col·loqui en una dependència més estreta de Déu : ha de ser així si l'estimem, si és que veritablement volem realitzar la nostra vocació d'homes. De fet, Jesús compara l'Evangeli a un jou. " Preneu el meu jou i rebeu els meus ensenyaments", però, afegeix, " trobareu el repòs, perquè el meu jou és a la vostre mesura i la meva càrrega és lleugera". Un jou que allibera ? No sembla una contradicció ?  No ho és;  és aquí que s'endevina el misteri de la gràcia. Jesús no necessita imposar-se, Ell ens atreu. Als seus deixebles els demana en primer lloc la fe, és a dir, el do total de si mateixos en resposta al seu amor. Així, des del moment en que creiem en Ell. la seva llei deixa de ser una restricció vinguda de fora. La seva llei esdevé la nostra llei. Hi ha unanimitat entre la seva paraula i el millor de nosaltres mateixos. Els nostres desitjos s'ajusten a les seves ordres. El que Ell vol, també ho volem nosaltres. Obeïm perquè estimem!

(Et moi, je vous dis... p.42, Bloud & Gay)