The hen that gathers her chicks

  Looking at the city from a long way off, Jesus evokes with sadness the commitment of the cream of the religious Jewish in rejecting his message: "Jerusalem! Jerusalem! Many times I wanted to gather your children as a hen gathers her chicks under her wings, but you did not want... "

"And you have not wanted!" Behold the drama of the Gospel. Given the negative of the official representatives of the people of God, Jesus can not help shedding a few tears.

This is the cry of the sinner who does not dare to come to Jesus, "Oh, if I had a stronger faith! If I had more strength, if I was more ....". But the claim of Jesus continues: "And you have not wanted..."

If you were willing to delete all these supposed obstacles, you would refuge under the shadow of Christ. He would grow your faith, He would protect you from the temptations and defend you from yourselves. While you remain obstinate to remain alone in an ideal that is above you, alone in an effort that frightens you, you will never be pure, or strong, or confident.

The error is to expect to ever see us free from sin to come close to the Gospel. It is by approaching us to the Gospel that we will be freed from sin. We should start by getting closer to Jesus, the beauty of his doctrine and example of his admirable holiness realize within us a change of mentality, which is the first effect of conversion.

   Contemplant la ciutat des d'un tros lluny, Jesús evoca amb tristesa la obstinació de la flor i nata religiosa de la capital jueva en rebutjar el seu missatge : "Jerusalem! Jerusalem! quantes vegades he volgut reunir als teus fills com la gallina aplega els seus pollets sota les ales, i tu no has volgut..."

" I tu no has volgut! " : Heus aquí el drama de l'Evangeli. Davant l'obstinació dels representants oficials del poble de Déu, Jesús no pot evitar vessar algunes llàgrimes.

Aquest és el lament del pecador que no s'atreveix a acostar-se a Jesús : " Ah, si tingués una fe més sòlida! Si tingués més fortalesa, si fos més.... ". Però la queixa de Jesús persisteix : " I vosaltres no heu volgut..."

Si estiguéssiu disposats a suprimir tots aquests suposats impediments, us seria suficient refugiar-vos sota l'ombra de Crist. Ell avivaria la vostra fe, us protegiria de les temptacions i us defensaria de vosaltres mateixos. Mentre us obstineu en romandre sols davant un ideal que està per sobre de vosaltres, i sols davant d'un esforç que us atemoreix,  mai arribareu a ser purs, ni forts, ni segurs.

L'error està en esperar veure'ns lliures de pecat per apropar-nos a l'Evangeli : és apropant-nos a l'Evangeli que ens en lliurarem. Hem de començar per acostar-nos a Jesús : la bellesa de la seva doctrina i l'exemple admirable de la seva santedat realitzen en nosaltres un canvi de mentalitat que és el primer efecte de la conversió.

(Georges Chevrot:: El Evangelio al aire libre, p.111-117, Palabra)

The lost sheep

Jesus explains this parable:

Suddenly, a shepher frowns. In an instant he realizes that one of his sheep is missing and he does not need much time to find out exactly which one is lost. Immediately he leaves the flock and runs to look for the lost sheep.

A good shepherd would never make this imprudence. Only after having led the flock to the fold, he would take care of the missing sheep, and once recovered, instead of caressing her, perhaps he would  hit her to teach her a lesson. But the parable is not intended to show us the customs of shepherds, but to help us recognize the feelings of God. Jesus, our Good Shepherd, can not consent that any sheep of his flock is missing. He cannot even bear that the last among one hundred has disappeared, and He will look up for her until she is found. Then, instead of hitting her, He will load her on his shoulder, caressing her little head, and once back to the village, He will share his joy with friends and neighbors!

God is not resigned to the loss of one sinner. The anguish of a man who struggles amid doubts, or the one who succumbs to temptations, causes God an immense compassion. To achieve his  salvation, his son offered his life and poured all his blood. Jesus is tireless to illuminate the conscience of sinners, and multiplies his calls, not letting them rest until they have returned to him, who is loaded before his Father with all our sins.

   Jesús explica aquesta paràbola :

De sobte, un pastor arruga el front. En un instant s'adona que una de les seves ovelles ha desaparegut, i no li cal gaire temps per saber exactament quina d'elles. Immediatament deixa el ramat, i corre a buscar a l'ovella esgarriada.

Un bon pastor mai cometria aquesta imprudència. Només després d'haver conduit el ramat a la cleda, s'ocuparia de l'ovella que falta, i una vegada recuperada, en comptes d'acariciar-la, potser la pegaria per escarmentar-la. Però la paràbola no pretén mostrar-nos els costums dels pastors, sinó fer-nos reconèixer els sentiments de Déu. Jesús, el nostre bon Pastor, no pot consentir que falti ni una de les ovelles del seu ramat. Ell no tolera que la que fa cent, hagi desaparegut, i la buscarà fins que l'hagi recuperada. Llavors, no la pegarà, la carregarà a l'espatlla acaronant el caparró de la petita rescatada, i al tornar al poble compartirà la seva alegria amb veïns i amics!

Déu no es resigna a la pèrdua d'un sol pecador. L'angoixa de l'home que es debat en mig de dubtes, o del que sucumbeix a les temptacions, li causa una compassió immensa. Per aconseguir la seva salvació, ha ofert el seu Fill la seva pròpia vida, i ha vessat tota la seva sang. Jesús es mostra infatigable en il·luminar la consciència dels pecadors, multiplica les seves crides i no els deixa reposar fins que han retornat a Ell, que s'ha carregat davant del seu Pare de totes les nostres culpes.

(Georges Chevrot: El Evangelio al aire libre, p.103-109, Palabra)

The sheep of the Good Shepherd

 At that time, sheep used to enter the sheepfold by a very narrow door, one after another, this made it easy to count them. In the morning, shepherds would take their cattle to graze. The first to get there whistled so that his sheep could recognize him and they immediately reacted. The other sheep would not even move,  because the voice they heard was not that of their shepherd.

"I am the good shepherd" "It's not you who chose me, but I who chose you." Unlike what is common in our region, where the shepherd usually closes up behind the flock, Jesus walked first, tracing the way, and being the first to cross the dangerous paths. All he orders​​, He has first executed himself. He knows each of his disciples by name, and they also know Him, but their mutual understanding is not purely of intellectual order, but the work of love. While it is true that shepherds protect their flocks against the attacks of wolves, it's very rare that they die to save them. The good Shepherd of the gospel is not content with only preserving the life of his sheep, but willingly He gives his own life for them.

The Gospel is our guide: the Eucharist, the food that renews our strength. Note, however, that Jesus does not invite us to a solitary enterprise: We can only follow him if we are incorporated into the society of which he is the Head, into the community of his disciples, the Church.

   En aquell temps, les ovelles entraven a la cleda per una sola porta bastant estreta, una darrere l'altra, això permetia que es poguessin comptar amb facilitat. Al matí, els pastors anaven a treure el seu ramat a pasturar. El primer pastor d'arribar xiulava per fer-se reconèixer de les seves ovelles, les quals de seguida reaccionaven. Les altres ovelles ni tan sols es movien, ja que la veu que havien sentit no era la del seu pastor.

"Jo sóc el bon pastor" "No sou vosaltres els qui m'heu escollit a mi, sóc jo qui us ha escollit a vosaltres". A diferència del que és habitual en les nostres comarques, on el pastor tanca la marxa darrera del ramat, Ell anava al davant, traçant el camí, i sent el primer de creuar els senders perillosos. Tot el que els ordena de fer, Ell ho ha executat primer; coneix cadascun dels seus deixebles pel seu nom, i aquests també el coneixen a Ell, però aquest recíproc coneixement no és purament d'ordre intel·lectual,  sinó obra de l'amor. Si bé és cert que els pastors de la terra saben defensar els seus ramats contra els atacs dels llops, és molt estrany que arribin a morir per salvar-los. El bon Pastor de l'evangeli no es contenta amb preservar la vida de les seves ovelles, sinó que dóna voluntàriament la seva pròpia per elles.

L'Evangeli és la nostra guia: l'Eucaristia,  l'aliment que renova les nostres forces. Observeu, però, que Jesús no ens convida a una empresa solitària: només podem seguir-lo si estem incorporats a la societat de la qual Ell n'és el Cap, en el sí de la comunitat dels seus deixebles: la seva Església.

(Georges Chevrot: El Evangelio al aire libre, p.95-101, Palabra)

Dogs and pigs

Do not give what is sacred to dogs, and neither throw your pearls to the pigs, cause they would step on them, and then even turn against you, to attack you!"

Jesus explains that although a woman could throw at her door a bone to her dog, which is what the animal expects, she would never through him a pearl necklace and her jewelry, because the animal , deceived, would be furious and could even bite the woman for having thrown her fortune instead of dog food.

Here, Jesus, who has always shown patience and mercy towards the pagan, does not prescribe a different attitude from the one he had always shown himself. He does not teach his disciples to despise as unclean animals those who still are incapable of appreciating the doctrine of the holy Gospel. This metaphor is not inteded for them, but for his disciples, the christians.

Presenting a religious truth to a soul that is not yet ready to understand it is as useless and reckless as the thoughtless act of someone who threw his pearls to pigs. ¿ Why try to convince someone of the value of the mass, if he does not understand a single word of what is done on the altar?

Do not try to pick the fruit before it is ripe: it is better to leave it on the tree some more time. You can count on God's sunshine to make it mature. Then a light pressure with the hand will be enough so that the fruit comes off calmly. Faith and conversion are the work of God, much more than that of men.

   "No doneu les coses santes als gossos, ni tireu les vostres perles als porcs, que les trepitjarien, o girant-vos contra vosaltres, us atacarien!".

Jesús fa veure que si bé una dona podria arribar a tirar prop de la seva porta un os a un gos, que és el que l'animal espera, mai hi llançaria el seu collaret de perles i les seves joies, perquè l'animal, furiós d'haver estat burlat, seria capaç de mossegar-la per haver-li  tirat la seva fortuna en comptes de menjar.

Aquí, Jesús, que sempre ha mostrat longanimitat i misericòrdia envers els pagans, no prescriu una actitud diferent de la que Ell sempre havia donat exemple;  no ensenya que els seus deixebles hagin de menysprear com animals impurs a aquells que encara són incapaços d'apreciar la santa doctrina de l'Evangeli. No és pas a ells a qui aplica la metàfora, sinó únicament als seus deixebles, els cristians.

Presentar una veritat religiosa a una ànima que encara no està disposada a comprendre-la, és tan inútil i imprudent com el gest desconsiderat d'algú que tirés les seves perles als porcs. Per què intentar convèncer a algú del valor de la missa, si no coneix una sola paraula del que es realitza sobre l'altar ?

No intenteu collir el fruit abans que sigui madur: és preferible deixar-lo a l'arbre un temps més. Compteu amb el sol de Déu per tal que maduri. Després, bastarà una lleugera pressió de la mà perquè el fruit es desprengui  tranquil·lament. La fe i la conversió son obra de Déu, molt més que dels homes. 

(El Evangelio al aire libre, p.87-93)

Snakes and doves

"I send you as sheep among wolves, be therefore wise as serpents and simple as doves." Without simplicity, prudence would arouse suspicion, and suspicion would arouse fear. And on the contrary, simplicity without wisdom, would result in ingenuity, dangerous to faith.

Certainly, Jesus took time to make his disciples admire the ability of snakes,  when they were not poisonous, which freed the houses  of so many unwanted animals that infested them: the speed of their movements, their caution, their readiness to retire at the sight of an opponent. The Lord warned them to be careful, to wait to see some kind gestures to be confirmmed in acts, so that to avoid shaking hands with those planning to lead them into an ambush: he taught them to distrust flattering compliments . However, He also showed them the positive side of caution: etymologically (providens), the one who foresees, checks before he acts, and if he is a christian, he still sees from higher and thus he sees farther, and that's why he knows where to go, which way tot take, what obstacles he must overcome and what resources will be needed.

Simple as doves, with their flaws, whether in the field of the arts as in literature, simplicity is the last word of perfection, and in life, the seal of the highest sanctity. Contrary to the complication,  simplicity manifests itself at the time not tolerating ambiguity. ¡Far from us those who say  black or white depending who their partners are: they are like bats : they are just as soon  birds as they are rats! Jesus only accepts as disciples men of character, who do not unfold their personality.

Wise as serpents, but simple as doves, that is why the Lord brought together these two attributes which seem contradictory at first glance. The quiet confidence that He recommends us, is associated with a generous heart and a strong mind. 

   "Us envio com ovelles enmig de llops, sigueu doncs, prudents com les serps i senzills com els coloms". Sense la senzillesa, la prudència despertaria desconfiança, i la sospita engendraria temor. I al contrari, la senzillesa, sense la prudència, resultaria en una ingenuïtat perillosa per la fe.

Sens dubte, Jesús va tenir ocasió de fer admirar als seus deixebles l'habilitat de les serps, quan no eren verinoses, que lliuraven a les cases on s'infiltraven d'una infinitat d'animalets indesitjables que les infestaven: l'agilitat dels seus moviments, la seva precaució, la seva  promptitud en retirar-se a la vista d'un adversari. El senyor els advertia d'estar atents, d'esperar a veure concretat l'exterior amable d'alguns, en obres, no fos que els donessin la mà només per conduir-los a una emboscada; els ensenyava a desconfiar d'elogis aduladors. Això no obstant, també els mostrava la vessant positiva de la prudència : etimològicament (providens), qui és  previsor mira abans d'obrar, i si és cristià, veu des de més alçada, i per tant més lluny, i així, sap on dirigir-se, per quin camí, quins obstacles li caldrà vèncer i quin recursos li seran necessaris.

Senzills com els coloms, amb els seus defectes. Tant en el terreny de les arts com en el de la literatura, la senzilla és la última paraula de la perfecció, i en la vida, el segell de la santedat més elevada. Contràriament a la complicació, es dona a conèixer al moment no tolerant l'ambigüitat. ¡ Lluny els homes de doble cara que diuen blanc o negre segons siguin les opinions dels seus interlocutors: ratpenats! que tant aviat són rates com són aus! Jesús només admet com a deixebles homes de caràcter, que no desdoblen la seva personalitat.

Prudents com les serps, però senzills com coloms, per això el Senyor ha volgut aproximar aquests dos atributs, contradictoris a simple vista. La confiança discreta que ens recomana, és la que s'associa a un cor generós i a un sòlid enteniment.

(Georges Chevrot: El Evangelio al aire libre, p.74-84, Palabra)

Lambs among wolves

When our Lord exposes the twelve the mission He soon will entrust them with, which will be to present his doctrine throughout the world, far from cajoling them with fantastic promises, He prevents them, on the contrary, about the obstacles that will raise on their way:" I send you like sheep among wolves".

Spreading the Gospel will provoke opponents as cruel as wolves. But they should not respond to violence with violence. They must not succumb to the temptation to use the same weapons as their enemies that would nullify their testimony and betray the Gospel (...) The smoothness of the lambs will end up, as it should, calming the violence of the wolves , as it is typical of the Gospel to change the hearts of men. And they must keep, even more, of becoming themselves rivals, forcing men to come within the Church: this would undermine human freedom, and Christ does not accept anything but voluntary adherence.

Our Lord has not deceived us: Violence will never "own the world." The only decent supremacy of man is self-control. This is the attribute of the peacekeepers. 

   Quan nostre Senyor exposa als dotze la missió que aviat els confiarà, de donar a conèixer la seva doctrina per tota la terra, lluny d'ensarronar-los amb fantàstiques promeses, els prevé, al contrari, sobre els obstacles que s'aixecaran al seu pas. " Us envio - els diu - com xais en mig de llops".

La difusió de l'Evangeli els suscitarà adversaris tan cruels com els llops. Però no hauran de respondre a la violència amb la violència. Que no sucumbeixin a  la temptació d'usar les mateixes armes que els seus enemics : això seria anular el seu testimoni i trair l'Evangeli(...) La suavitat dels xais aconseguirà finalment, com és just, apaivagar la violència dels llops, doncs és propi de l'Evangeli canviar el cor dels homes. I que es guardin, encara més, de fer-se ells mateixos perseguidors, obligant als homes a entrar al si de l'Església: això seria atemptar contra la llibertat humana, i Crist no accepta res que no siguin adhesions voluntàries.

Nostre Senyor no ens ha enganyat : els violents no seran mai els "amos del món". La única supremacia digna de l'home és el domini de si mateix. Aquest és l'atribut dels bondadosos i pacificadors.

(Georges Chevrot: El Evangelio al aire libre, p.65, Palabra)

The ox and the donkey in the trough

Saturday, in a synagogue Jesus was teaching. It should be known that routine tasks such as walking more than nine hundred feet, and even the practice of medicine, except in case of danger of death, were banned by the precept of the Sabbath rest. Among those attending was a woman affected by paralysis since she was eighteen, who had gone there to pray, resigned to her situation. Jesus called her and said, "Woman, you are healed of your disease." It did not take long until the head of the synagogue protested against this violation of the law, but not daring to directly blame the author of the miracle, he admonished the crowd: 

"There are six days a week one can work! Come any of those days day to get cured but not on the Sabbath!" 

The replica of the Master came instantly: "How dare you? You who have no scruples to take the ox or donkey to the trough without taking accont of the distance traveled? Those who deny God's will have less consideration for their neighbour than for an animal!

There is some work in mines or factories that are positively deadly. ¡"Nice" progress, if those who work there are exposed to a premature death! Does anyone imagine that a farmer would so carelessly compromise the health of their working animals? When a bull dies of illness, it takes a large sum of money to replace it, but it does not take much to replace a worn-worker !

How right was Jesus to prohibit the entry into his Church to those whose heart is possessed by the love of money, money that divides men, degrades them, and oppresses them!

  Un dissabte Jesús ensenyava en una sinagoga. Cal saber que tasques tan rutinàries com caminar més de nou-cents metres, i fins l'exercici de la medicina, tret de cas de perill de mort, estaven prohibides pels precepte del descans del dissabte. Entre els assistents hi havia una dona afectada de paràlisis des dels divuit anys, que hi havia anat a resar, resignada com estava a la seva situació. Jesús la va cridar i li va dir : "dona, estàs curada de la teva malaltia". El cap de la Sinagoga no va tardar a protestar contra aquesta infracció de la llei, però no atrevint-se a culpar directament a l'autor del miracle, va amonestar a la multitud:

"Hi ha sis dies a la setmana en que es pot treballar! Feu-vos curar en un d'aquests i no pas en dissabte!"

La rèplica del Mestre no es va fer esperar : "Com us atreviu? vosaltres que no teniu escrúpols de treure el bou o ase i portar-los a l'abeurador sense fixar-vos en la distància recorreguda ? Els que neguen la voluntat de Déu són els que tenen menys consideracions pel seu pròxim que per un animal! 

Hi ha treballs en mines o en algunes fàbriques que són positivament mortals. ¡ "Bonic" avenç, si els que hi treballen estan exposats a una mort prematura! ¿ Algú s'imagina que el pagès comprometrà tan despreocupadament la salut de les seves bèsties de treball ? Quan un bou mor per malaltia, fa falta una suma important de diners per reemplaçar-lo, però per reemplaçar un obrer desgastat, no cal desemborsar res.

¡ Quanta raó tenia Jesús de prohibir l'entrada a la seva Església aquells el cor dels quals està posseït per l'amor al diner, diner que divideix als homes, els oprimeix i envileix!

The mosquito and the camel

Again the Lord presents us the imposing camel, but this time accompanied by the mosquito: small insect,  pest of hot countries, very unpleasant, indeed, in our temperate regions.

"Blind Guides - Jesus exclaimed one day - you filter a mosquito but swallow a camel!"

Jesus alludes to the essential practice in the houses of Palestine infected of all kinds insects, consisting of filtering with a cloth the beverages before serving them to the bowl, and ridiculed certain censors seeking to teach everyone. For nothing in the world would they want to find a mosquito in the milk or wine, but instead they would swallow a camel without flinching. For them, breaking their pious practices constituted an inexcusable fault: certainly, they filtered the mosquito but did not care to meet the true commandments of God: and doing so, they swallowed the camel! (...)

What God expects of us is the prayer that springs from the depths of our soul, the discreet alm instantly forgotten, a mortification that no one has seen... Do not think to have honored God simply because you have been engaged in a few devotions, which sometimes might even be uncomfortable to people you live with! Your intentions are excellent, but they will not please God if they are not accompanied by efforts to observe the rules announced by Jesus: justice, compassion, and good faith ...

(Georges Chevrot: El Evangelio al aire libre, p.42, Palabra)

  Altra vegada el Senyor ens presenta l'imponent camell, però aquesta vegada acompanyat del mosquit: petit insecte, plaga de països càlids, molt desagradable, per cert, en les nostres regions temperades.

" Guies cecs - exclamava Ell un dia - filtreu un mosquit i us empasseu un camell!"

Jesús fa al·lusió a la pràctica indispensable en les cases de Palestina, infectades de tota classe d'insectes, de filtrar amb un llenç les begudes abans de servir-les a la tassa, i ridiculitza a certs censors que pretenen ensenyar a tothom. Per res del món  voldrien trobar-se un mosquit a la llet o al vi, i, en canvi, s'empassarien un camell sense immutar-se. Per ells, trencar les seves piadoses costums constituïa una falta inexcusable; filtraven el mosquit, però no es preocupaven de complir els vertaders manaments de Déu : s'empassaven el camell! (...)

El que de nosaltres espera Déu és l'oració que brota de les profunditats de la nostra ànima, l'almoina discreta i a l'instant oblidada, la mortificació que ningú veu... No us penséssiu haver honorat a Déu pel simple fet d'haver-vos dedicat a practicar unes quantes devocions que fins a vegades incomoden a les persones amb qui conviviu! Les vostres intencions són excel·lents, però no seran agradables a Déu si no van acompanyades amb esforços per observar els preceptes anunciats per Jesús : La justícia, la compassió, i la bona fe...

The camel and the needle

 "How difficult it is for those who have riches to enter the kingdom of God. It is easier for a camel to go through the eye of a needle than for a rich to enter the kingdom of heaven!" said Jesus to the rich young man who refused the his invitation to follow him once he had abandoned his wealth, which was huge.

To the surprise of his listeners, Jesus does not retract, but rather gazes them, opening a door of hope "It is impossible to the rich, but to God all things are possible." That is, God can make the miracle by changing their hearts and make them part with money.

There is no dividing line number from which one should be considered poor or rich (...) but the touchstone that reveals the Christian is the detachment of wealth. Our Lord makes it an absolute condition. When a man is attached to money – both, if he owns it, and even if not owning it, he is greedy about it - What place will the invisible God who should be praised and glorified occupy in his life? His thoughts are not separated from the earth, God's name is pronounced, perhaps it is, but He isn’t to him the loving Father. How is love to others going to grow in a heart that can not be deprived of anything? Why speak of fraternity about someone that raises a sealed department between what is his and what's not, about someone who only levaes what is “his” with meanness, forced, or sometimes by force?  

  "Que difícil és pels que tenen riqueses entrar al regne de Déu. És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no que un ric entri al regne del Cel!" va assegurar Jesús a un jove ric que va refusar la invitació del Senyor a seguir-lo una vegada s'hagués desprès de les seves riqueses, que eren moltes.

Davant la sorpresa dels seus oients, Jesús no es retracta, ans fixa en ells la mirada obrint una porta a l'esperança " És impossible als rics, però a Déu tot és possible". És a dir, Déu pot fer el miracle de canviar-los el cor i desenganxar-los dels diners.

No existeix cap xifra divisòria a partir de la qual un ha de ser considerat pobre, o ric (...) però la pedra de toc que revela el cristià és el despreniment de les riqueses. Nostre Senyor en fa d'això una condició absoluta. Quan un home està enganxat al diner - tan si el posseeix, com si sense ser seu el cobeja - ¿quin lloc ocuparà en la seva vida el Déu invisible a qui s'ha de lloar i glorificar ? El seu pensament no es desvincula de la terra, Déu és un nom que potser pronuncia, però no és el seu Pare estimat. ¿ Com creixerà l'amor als altres en un cor que no sap privar-se de res ? ¿Com parlar de fraternitat respecte d'algú que aixeca un departament estanc entre el que és teu i el que és meu, quan aquest "meu" només el deixa amb mesquinesa, obligat, o a vegades per força? 

(Georges Chevrot: El Evangelio al aire libre, p.38, Palabra)

The granary of the birds of the sky

 With the intention to inspire a boundless confidence in God's providence, Jesus said to his audience:

"The birds of the air, they neither sow nor reap, they neither harvest nor pile up in their attics. They don’t have cellars with doors that can be closed carefully. However, they do not die of hunger or thirst, as our heavenly Father supplies them food "(...)

Neither does the Master say: "Cross your arms, my friends, and wait for roasted quails to settle on your table "

The birds only hide their head under the wings to sleep, the rest of the time they are not with their legs crossed. They can’t  sow or reap, but look at them, they are always on the lookout for their booty. "(...)

- Owners! do not put your trust in your barns, for they can be set on fire or thieves can steal them. Also, Do you want to tell me how would you fill them up if God did not grow your crops?

... And as for you, poor people, you do not have cellars or barns - like the birds of the sky – so, do not mourn saying: "What will we eat, what will we drink?". Leave this concern to pagans! You can not ignore that your Father knows that you need to eat and drink: So, even if you are busy earning your livelihood, do it without concern, as birds do...  

  Amb la intenció d'inspirar-los una confiança il·limitada en la providència de Déu, els deia :

" Les aus del cel, no sembren ni seguen, no apilonen collites en els seus graners, ni tenen rebosts amb portes que es puguin tancar cautelosament. Tot i això, no moren de gana ni de sed, ja que el nostre Pare celestial els hi proveeix l'aliment" (...)

Tampoc ens diu el Mestre: "Creueu els braços, amics meus, i espereu a que sobre la vostra taula hi davallin guatlles al forn"

Els ocells només amaguen el cap sota les ales per dormir; la resta del temps no s'estan amb les potes creuades. No saben sembrar ni segar, però mireu-los, sempre estan a l'aguait del seu botí." (...)

- Propietaris, no poseu la vostra confiança en els vostres graners; s'hi pot calar foc o els lladres us els poden robar. A més, ¿ voleu dir-me de què els ompliríeu si Déu no fes créixer els vostres sembrats ?

... I pel que fa a vosaltres, pobres, que no teniu bodegues ni graners - com les aus del cel -, no us lamenteu dient : " ¿ Què menjarem, què beurem ?". Deixeu aquesta inquietud pels pagans. No podeu ignorar que el vostre Pare ja sap que necessiteu menjar i beure: Per tant, encara que estigueu ocupats a veure com us guanyeu la vostra subsistència, feu-ho sense inquietud, com les aus del cel...

(El Evangelio al aire libre, p.25, Palabra)

Two sparrows five cents

 Don’t you hear in the market “two sparrows for the price of five!”

And the Savior kept explaining : 

"Well, not even one of these birds is forgotten by God!"

"Two birds for five cents, five for ten cents!" Dictators do the same calculation in relation to men. Human life doesn’t matter much for them. Thousands of lives are consumed in the fire of war, and tomorrow, if their pride dictates it, millions of people will be annihilated under the horrifying effects of the atomic bomb. A few million more or less is ignored by his passion for power. Meanwhile, hundreds are deported to death camps and entire populations are displaced from one country to another. The piece of land inherited from their ancestors, the family house, the family itself... nothing has any value in totalitarian regimes.

¡A man! This creature, dear parents, that God has made sprout of your union, this child of whom a mother took care with the utmost delicacy in the early years, this boy whose consciousness you have formed and to whom you have given a job, and who you are so proud of... ¿ what will they make of him, those false reformers of mankind? Cannon fodder, or if he protests, he will end up rotting in the ossuary of a concentration camp! 

"Two men for the price of five cents!. Well, not even that!.

  ¿ No es sent al mercat  : " Dos pardals al preu de cinc, cinc per deu cèntims !"  ?

I el Salvador prosseguia amb l'explicació :

" Doncs ni un de sol d'aquests pardals és oblidat de Déu! "

"Dos pardals per cinc cèntims, cinc per deu cèntims ! " Els dictadors fan el mateix càlcul respecte dels homes. La vida humana compte poc per ells. Per milers es compten les vides consumides en la foguera de les guerres, i demà, si el seu orgull els ho dicta, seran millons els sers que aniquilaran sota els efectes horripilants de la bomba atòmica. Uns milions de més o de menys deixen indiferent la seva passió pel poder. Mentrestant, els deporten a centenars als camps de la mort i desplacen poblacions senceres d'un país a un altre. El tros de terra heretat dels seus avantpassats, la casa familiar, la mateix família...  res té valor en els règims totalitaris.

¡ Un home ! Aquest ser, estimats pares, que Déu ha fet brotar de la vostra unió, aquest nen de qui una mare ha tingut cura amb la màxima delicadesa en els primers anys, aquest noi la consciència del qual heu format i a qui heu donat un ofici, i de qui esteu orgullosos, ¿ Què faran d'ell aquests falsos reformadors de la humanitat ? Carn de canó, o si protesta, anirà a podrir-se en l'ossera d'un camp de concentració!

Dos homes al preu de cinc cèntims!". Ni tan sols això!.


(Georges Chevrot: El Evangelio al aire libre)

The Gospel outdoors

 The Lord often preached in the open air. 

He didn’t reserve his doctrine to only a small circle of initiates as any school teacher would do. His Gospel is addressed and is accessible to men of all times and all conditions, because the truth it contains is beyond all philosophies: it is in line with human nature, which is the same everywhere. Sometimes near Lake Tiberias, sometimes on the slope of a small hill, and often on the roads and on the fields. (....)

Jesus is not the teacher who develops his thesis: his ideas sprouted from his heart, his language was spontaneous and direct. He uses comparisons drawn from everyday life; more than once he takes them from the magnificiency that his listeners witness while he speaks.

Passing a flock of sparrows He says: "Look at the birds of the sky!" and invites them to lean on the lilies that clarify the meadow where they meet: "look!"

The Lord liked to compose short stories called parables but He never used fables. Why? Probably because the fable attributes to plants and animals feelings and concerns of the people, which is obviously artificial. Jesus remains faithful to nature in order to extract from it examples people can imitate for their own good

  El Senyor predicava sovint a l'aire lliure.

Ell no reservava la seva doctrina a un petit cercle d'iniciats com ho fa un mestre d'escola. El seu Evangeli es dirigeix i es fa assequible als homes de tots els temps i de totes les condicions, perquè la veritat que conté sobrepassa totes les filosofies: està d'acord amb la naturalesa humana, que és idèntica onsevulla. A vegades, prop del llac de Tiberíades, altres en la pendent d'un petit turó, i en moltes ocasions pels camins i en els camps. (....)

Jesús no és el professor que desenvolupa la seva tesis: les seves idees brotaven del seu cor, el seu llenguatge era espontani i directe. Recorre a comparances tretes de la vida corrent, i més d'una vegada les pren de l'espectacle que presencien els seus oients mentre els parla.

Passant un estol de pardals els diu : "mireu els ocells del cel!" o els convida inclinar-se sobre els lliris que matisen el prat on es reuneixen : "mireu!"

Al Senyor li agradava composar petits relats anomenats paràboles i mai va utilitzar la faula. Per què ? Sens dubte perquè la faula atribueix a les plantes i animals sentiments i preocupacions de les persones, cosa evidentment artificial. Jesús es manté fidel a a la naturalesa per extreure'n exemples la imitació dels quals pot ser profitosa pels homes.

(El Evangelio al aire libre, p.7,  Palabra)

Total fidelity

 For the honor of your home and because of the good, continue, despite your faults, to teach others, without rest, the duty to which you have not been faithful. That’s right, if you can not put yourselves as an example, you dont’ need to talk about your lifes, but simply speak to those whom you still have some authority, what is their duty. Oh! pronouncing these advising words you will feel that your lips are not worthy and shame will oppress your heart, causing such pain and confusion that you will have you vividly experience the irregularity of your conduct, and will drive you to review it promptly. Do not aggravate your guilt despising the moral law with the useless hope to recover your lost innocence.

Whoever deliberately settles in the mistake while giving lessons of virtue to others, that one with all certitude is nothing more than a comedian, and sooner or later, life itself will expose him.


  Per honor a la vostra llar i per causa del bé, continueu, a pesar de les vostres faltes, a ensenyar als altres, sense descans, el deure al qual vosaltres no hagueu estats fidels. Cert, si ja no us podeu posar d'exemple, no heu pas de parlar de vosaltres, sinó simplement dir a aquells sobre els quals tingueu autoritat, quin és el seu deure. Ah! al pronunciar aquests consells sentireu que els vostres llavis no en són dignes i la vergonya us oprimirà el cor, provocant un dolor i una confusió saludables que es us faran experimentar vivament l'irregularitat de la vostra conducta, i us impulsaran a revisar-la promptament. No agreugeu la vostra culpabilitat menystenint la llei moral amb el desig inútil de recuperar la vostra innocència perduda. 

Aquell que s'instal·la deliberadament en l'error mentre dóna lliçons de virtut als altres, aquell sí, aquell no és res més que un simple comediant, i, tard o d'hora, la pròpia vida es cuidarà de desemmascarar-lo.

(Et moi, je vous dis... p.50, Bloud & Gay)

The law of liberty

 We will never value enough how the Gospel respects our freedom. Certainly, Jesus asks us to respond to his call, because our happiness is at stake, as well as the glory of his Father, but the last word is of our own choice. He invites, but does not force anything (...)

Jesus did not deny that the law put us in a closer dependence of God: It must be so,  if we love Him, if we truly want to realize our vocation of men. In fact, Jesus compares the Gospel with a yoke. "Take my yoke and receive my teaching," but He adds, "you will find rest, for my yoke feats anybody’s  measure and my burden is light." A yoke that releases? Doesn’t it seem a contradiction? It is not, it is here that you can guess the mystery of grace. Jesus does not need to impose, He draws us to him. First of all He Asks his disciples to have faith, that is, the total gift of themselves in response to his love. Thus, from the moment we believe in Him. his law is no longer a constraint coming from outside. His law becomes our law. There is unanimity among his word and the best of ourselves. Our desires conform to his orders. What he wants, we want it too. We obey because we love! 

  Mai valorarem suficientment com l'Evangeli respecta la nostra llibertat. Certament, Jesucrist ens demana una resposta a la seva crida, perquè hi ha en joc la nostra felicitat, com també la glòria del seu Pare, però la darrera paraula és cosa nostra. Ell convida, però no força res (...)

Jesús no nega pas que la seva llei ens col·loqui en una dependència més estreta de Déu : ha de ser així si l'estimem, si és que veritablement volem realitzar la nostra vocació d'homes. De fet, Jesús compara l'Evangeli a un jou. " Preneu el meu jou i rebeu els meus ensenyaments", però, afegeix, " trobareu el repòs, perquè el meu jou és a la vostre mesura i la meva càrrega és lleugera". Un jou que allibera ? No sembla una contradicció ?  No ho és;  és aquí que s'endevina el misteri de la gràcia. Jesús no necessita imposar-se, Ell ens atreu. Als seus deixebles els demana en primer lloc la fe, és a dir, el do total de si mateixos en resposta al seu amor. Així, des del moment en que creiem en Ell. la seva llei deixa de ser una restricció vinguda de fora. La seva llei esdevé la nostra llei. Hi ha unanimitat entre la seva paraula i el millor de nosaltres mateixos. Els nostres desitjos s'ajusten a les seves ordres. El que Ell vol, també ho volem nosaltres. Obeïm perquè estimem!

(Et moi, je vous dis... p.42, Bloud & Gay)

The perfect law

 If we loved God and men with a sincere heart, we would never be happy enough, we would never think to have done enough to serve them. Don’t you discover here the secret of perfection? The one who loves has the need to always prove it, more and better. Thus, the faithful Christian progresses steadily toward holiness, without ever thinking to have achieved it, since he knows he is supposed to improve his life, indefinitely. 

The law of love, that's the evangelical law: The perfect law already seen throgh shadows by the prophets and which Jesus came to record, not on tablets of stone but in our hearts of flesh.


  Si estiméssim a Déu i als homes amb un cor sincer, mai estaríem prou contents, mai pensaríem haver fet suficient per servir-los. No descobriu aquí el secret de la perfecció ? Aquell qui estima té la necessitat de demostrar-ho sempre,  més i millor. Així el cristià fidel progressa sense pausa vers la santedat, sense mai pensar-se haver-la assolida, ja que se sap fet per superar-se una vegada i una altra, indefinidament. 

La llei de l'amor, heus aquí la llei evangèlica: la llei perfecte entrevista ja pels profetes i que Jesús va venir a gravar, no pas sobre taules de pedra, sinó en els nostres cors de carn. 

(Et moi, je vous dis... p.36, Bloud &  Gay )

Not abolished, but perfected

 Jesus did not come to abolish but to perfect. He did not make reset of the past. Nor did He reject truths, though imperfect and provisional that men of earlier times had come to recognize, or virtues that they had come to practice. The same that God had inspired them in the course of centuries, Jesus added to his teaching. In this sense, Jesus doesn’t innovate: his Gospel connects with the long effort of men running towards the truth. But revealing it fully, He will transform the thoughts and aspirations of the people (...)

Let us value, then, the generous audacity of men who strive to complete what our ancestors began, and our generation, without any doubt, will not finish either.

  Jesús no va venir a abolir, sinó a perfeccionar. No va pas fer taula rasa amb el passat. No va rebutjar les veritats, encara que imperfectes i provisionals que els homes d'èpoques precedents varen arribar a reconèixer, ni les virtuts que havien aconseguit practicar. Allò mateix que Déu els havia inspirat en el curs dels segles, ho va incorporar Jesús a la seva doctrina. En aquest sentit, Jesús no innova : el seu Evangeli connecta amb el llarg esforç dels homes en marxa vers la veritat. Però, revelant-la en plenitud, Ell transformarà els pensaments i les aspiracions dels homes (...)

Valorem, doncs, l'audàcia generosa dels homes que s'esforcen a completar allò que els nostres avantpassats van començar,  i que la nostra generació, sense dubte, tampoc deixarà acabat.

( Et moi, je vous dis...  p.27-30, Bloud & Gay )

The Master of all holiness

 That Jesus gave the world the spectacle of a holiness never surpassed or equaled, is of an indisputable evidence. Not only He reached it, but He himself marked the peak of human consciousness. Jesus is not only the example to follow: He is the master of all holiness (...) He was not content to embody in his live the highest human ideal, his ambition was to teach us how to make it ours, and here it is where  his mastery truly manifests itself .


  Que Jesús va donar al món l'espectacle d'una santedat mai superada ni igualada, és una evidència incontestable. No només la va assolir, sinó que Ell mateix va marcar la cima de la consciència humana. Jesús no és només l'exemple a seguir: Ell és el Mestre de tota santedat (...) No es va acontentar en encarnar en la seva vida l'ideal humà més elevat; la seva ambició va ser d'ensenyar-nos a realitzar-lo en la nostra; i és aquí on es manifesta el seu mestratge.

( Et moi, je vous dis..., p.12, Bloud & Gay )