.png "English")
The Gospel enlightens us, the Eucharist strengthens us; Scripture teaches us the commandments of the Lord, The Holy Communion helps us to observe them. The Gospel is Jesus before our spirit; In the altar, Jesus joins our will. Jesus before us, within us. Here you go : the secret of a Christian life.
With equal fervor, let us strive toward these two sources of life, the Gospel and the altar.
L'Evangeli ens il·lumina, l'Eucaristia ens enforteix; l'Escriptura ens fa conèixer els manaments del Senyor, la Santa Comunió ens ajuda a observar-los. L'Evangeli, és Jesús davant el nostre esperit; per l'altar, Jesús s'uneix a la nostra voluntat. Jesús davant nosaltres, dins de nosaltres: Heus-aquí el secret d'una vida cristiana.
Amb igual fervor, afanyem-nos vers aquestes dues fonts de vida, l'Evangeli i l'altar.
(Georges Chevrot: Notre Messe, 43, Desclée de Brouwer)
To those who criticize the Catholic worship for having moved away from the simplicity of the Gospel, the liturgy responds by placing, first, the Gospel on the altar, as a guarantee that everything accomplished during Mass is in perfect conformity with the will of our Lord. Our piety and our faith have their origin in the words of Jesus. The Eucharist, mystery of love, is the testament through which the Church communicates successive generations not only the letter but also the spirit of the Gospel, doctrine of love; not only the image of Jesus, but Jesus really alive. The Gospel is the truth; the Eucharist is the life. And so as the Gospel leads us to the altar, the altar leads us back to the Gospel. The evangelical discipline, founded on renunciation, ¿would it not be better understood and less wrongly practiced when the Christian comes regularly to the altar to be associated to the sacrifice of Jesus? The doctrine of the cross is fully illuminated by the memorial of the Passion of the Savior. The Gospel and the altar become, together, the two prerequisites for a Christian life.
A aquells que retreuen al culte catòlic haver-se allunyat de la simplicitat de l'Evangeli, la liturgia els respon col·locant, d'entrada, l'Evangeli sobre l'altar, com a garantia que tot el que s'acompleix durant la missa és en perfecte conformitat amb la voluntat de Nostre Senyor. La nostra pietat, així com la nostra fe, tenen origen en les paraules de Jesús. L'Eucaristia, misteri d'amor, és el testament pel qual l'Església pot comunicar a les generacions successives, no només la lletra, sinó l'esperit de l'Evangeli, doctrina d'amor; no només la imatge de Jesús, sinó Jesús realment viu. L'Evangeli és la veritat; l'Eucaristia és la vida. I, així com l'Evangeli ens condueix a l'altar, l'altar ens torna a l'Evangeli. La disciplina evangèlica, fundada en el renunciament, ¿ no es comprèn millor i és menys mal practicada quan el cristià ve regularment a l'altar a associar-se al sacrifici de Jesús? La doctrina de la creu s'il·lumina plenament pel memorial de la Passió del Salvador. L'Evangeli i l'altar esdevenen, conjuntament, les dues condicions indispensables per a una vida cristiana.
(Georges Chevrot: Notre Messe, 42, Desclée de Brouwer)
Aside from the use of incense in pagan worship, this also had other more secular uses, and it was through them that incense gained its place in liturgy. With the decline of the Roman Empire, the Church moderated its initial distrust, and preserved its brand of honor to express our reverence to Christ, to the bread and wine that had to be consacrated in the altar of sacrifice, and to the words contained in the book of the Gospels.
A part de l'ús que tenia l'encens en el culte pagà, aquest també tenia altres usos més profans, i a través d'ells es guanyà el seu lloc en la liturgia. Amb el declivi de l'imperi Romà, l'Església va moderar la seva desconfiança inicial, i va conservar-ne la marca d'honor per expressar la nostra veneració al Crist, al pa i el vi que havien de ser consagrats, a l'altar del sacrifici, i a les paraules de vida contingudes en el llibre dels Evangelis.
(Georges Chevrot: Notre Messe, 41-42, Desclée de Brouwer)
The piece on top of the altar, during the first centuries, was often a slab placed in the tomb of a martyr. Where could be held with more dignity the memorial of the death of the Savior than on the grave of the faithful who died for Christ? (...)
The altar, indeed, is the place where Jesus extends to us his immolation. Our Lord is the living Altar from where, St. Paul writes, " our Host of praise rises towards God." Our stone altar is the symbol of this true altar; It has been consecrated, anointed, ie Christianized; It represents the Christ.
El sobre de l'altar, durant els primers segles, sovint era una llosa que es colocava a la tomba d'un màrtir. On hauria pogut ser més dignement celebrat el memorial de la mort del Salvador que sobre la tomba dels fidels morts pel Crist?(...)
L'altar, en efecte, és el lloc on Jesucrist perllonga per nosaltres la seva immolació. Nostre Senyor és l'altar vivent d'on, escriu Sant Pau, "s'eleva vers Déu la nostra Òstia de lloança." El nostre altar de pedra és el símbol d'aquest altar veritable; ha estat consagrat, ungit, és a dir cristianitzat; representa el Crist.
(Georges Chevrot: Notre Messe, 40, Desclée de Brouwer)
The Mass is not just another prayer, but a drama in which all participants are involved. The Christian crowd takes the path to Calvary.
La Missa no és pas una pregària com les altres, sinó un drama en el que tots els assistents participen. La multitud cristiana pren el camí del Calvari.
(Georges Chevrot: Notre Messe, 33, Desclée de Brouwer)
The Sunday morning Mass is an adaptation of the old Papal Mass, and deserves the preference of Christians who can attend it, participating in the liturgical chants as has historically been the desire of Pontiffs. How wrong are those who consider it just another Mass, only embellished and expanded!.
Certainly, however, every mass, even the most lonely, is offered for all Christians, for the whole Church. (...) There is no minute in the twenty-four hours of a day, without a priest pronouncing the words of Consecration, or praying with the whole Church, our Father in Heaven...
La missa solemne matinal del diumenge és una adaptació de l'antiga missa Papal, i ha de merèixer la preferència dels cristians que puguin assistir-hi, participant en els cants litúrgics tal i com històricament ha estat desig dels Pontífexs. Com s'equivoquen aquells que no veuen en aquesta missa solemne res més que una missa breu ordinària embellida i ampliada!.
Certament, però, tota missa, fins la més solitària, és oferta per tot el poble cristià, per tota l'Església.(...) No hi ha cap minut en les vint-i-quatre hores del dia en que un sacerdot no pronuncïi les paraules de la Consagració,, o que pregui amb tota l'Església al Nostre Pare que està en el Cel...
(Georges Chevrot: Notre Messe, 27-28, Desclée de Brouwer)
The Missal presents a beautiful collection of some excerpts from the Holy Scriptures, as well as the most beautiful forms of prayer. If only for a year, you feed your prayers on this book, not only on sundays but also in weekdays, you will feel the desire to begin a new year, and year after year, you will extract from it new lights and new forces.
And how will the Missal make you love our Mass!
El missal us presenta un recull preciós dels extrets més bells de la Santa Escriptura i de les més boniques fórmules de pregària. Si n'alimenteu la vostra pregària durant un any, no només el diumenge sinó també entre setmana, només tindreu el desig de recomençar l'any següent, i d'any en any, n'extreureu noves llums i noves forces.
I com us farà estimar la nostra Missa!
(Georges Chevrot: Notre Messe, p19, Desclée de Brouwer)
In the secret of our prayer, let us look to Jesus, the True Light! Let us meditate on his example, let us open our hearts to his word, let us listen meekly to his encouragement and his warnings, his complaints and desires. Doing so, we will dispel darkness and we will recover the vision of invisible things. We will be independent of others and of ourselves, and our whole being will overflow light.
En el secret de la nostra oració fixem els ulls a la Veritable Llum que és Jesús. Meditem els seus exemples, obrim els nostres cors a la seva paraula, escoltem dòcilment els seus encoratjaments i els seus avisos, les seves queixes i els seus desigs. Així dissiparem les tenebres, recuperarem la visió de les coses invisibles, serem independents dels altres i fins de nosaltres mateixos, i tot el nostre ésser quedarà a vessar de llum.
(Georges Chevrot: En lo secreto, p.262, Patmos)
¿ Where does this inner light which we call consciousness come from? It is neither our work, nor the projection of our own thoughts, often so opposed to our desires: It is the reflection of another light. Our innate sense of justice commands us to do good and not evil; however, men often differ regarding the appreciation of good and evil. There are erroneous consciences, darkened interior lights. The believer escapes this danger, as his reason is enlightened by faith. His consciousness is a reflection of a light emanating from God. How much more privileged is the Christian whose consciousness reflects the person and authority of the Son of God! Baptism makes us, in the words of Jesus, children of the Light. The Spirit of Christ dwells in our soul illuminating our thoughts.
¿D'on ve aquesta llum interior a la que anomenem consciència? No és pas obra nostra, no és la projecció dels nostres propis pensaments, ja que sovint es contraposa als nostres desigs: és el reflex d'una altra llum. El nostre sentit innat de la justicia ens mana fer el bé i no el mal; això no obstant, els homes sovint discrepen pel que fa a l'apreciació del bé i del mal. Hi ha consciències errònees, llums interiors enfosquides. El creient escapa aquest perill; estant la seva raó il·luminada per la fe, la seva consciència és el reflex d'una llum que emana de Déu. ¡ Quant més privilegiat és encara el cristià la consciència del qual reflecteix la persona i l'autoritat del Fill de Déu! El baptisme fa de nosaltres, segons l'expressió de Jesús, fills de la Llum. L'Esperit de Jesucrist habita la nostra ànima, el seu pensament il·lumina el nostre.
(Georges Chevrot: En lo secreto, p.255-256, Patmos)
What we give in excess to the material life is removed from the spiritual life. The asceticism produces the opposite result. It shortens material life so that the life of the spirit acquires its splendor. (...) It does not remove rest, but it combats laziness; it does not deprive the body of its necessary food, but it moderates its search for taste; and it always ensures the predominance of the spirit over the body.
The tenant Psichari, patrolling the Sahara, wrote - "Nothing makes us progress in the spiritual life as much as living each day with a handful of rice and a little salt water... Nothing prepares the soul to receive God as much as emptying it of all sensible pleasure. The thought of what is eternal springs naturally of a heart where everything that is fleeting in life has been expelled."
El que donem en excés a la vida material ho retirem de la vida espiritual. L'ascetisme produeix el resultat invers. Retalla la vida material per tal que la vida de l'esperit adquireixi ple auge. (...) No suprimeix el descans, però combat la deixadesa; no priva al cos de l'aliment necessari, però modera la cerca del gust; i sempre garanteix el predomini de l'esperit sobre el cos.
El tinen Psichari, patrullant pel Sahara, escribia : - " Res ens fa progressar tant en la vida espiritual com viure cada dia amb un grapat d'arròs i una mica d'aigua salada... Res prepara tant l'ànima per rebre a Déu com buidar-la de tot plaer sensible. El pensament d'allò que és etern neix amb tota naturalitat en un cor del qual s'ha expulsat tot el que és efímer en aquesta vida."
(Georges Chevrot: En lo secreto, p.248-249, Patmos)
.png "English"){kind=small}
