The camel and the needle

 "How difficult it is for those who have riches to enter the kingdom of God. It is easier for a camel to go through the eye of a needle than for a rich to enter the kingdom of heaven!" said Jesus to the rich young man who refused the his invitation to follow him once he had abandoned his wealth, which was huge.

To the surprise of his listeners, Jesus does not retract, but rather gazes them, opening a door of hope "It is impossible to the rich, but to God all things are possible." That is, God can make the miracle by changing their hearts and make them part with money.

There is no dividing line number from which one should be considered poor or rich (...) but the touchstone that reveals the Christian is the detachment of wealth. Our Lord makes it an absolute condition. When a man is attached to money – both, if he owns it, and even if not owning it, he is greedy about it - What place will the invisible God who should be praised and glorified occupy in his life? His thoughts are not separated from the earth, God's name is pronounced, perhaps it is, but He isn’t to him the loving Father. How is love to others going to grow in a heart that can not be deprived of anything? Why speak of fraternity about someone that raises a sealed department between what is his and what's not, about someone who only levaes what is “his” with meanness, forced, or sometimes by force?  

  "Que difícil és pels que tenen riqueses entrar al regne de Déu. És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no que un ric entri al regne del Cel!" va assegurar Jesús a un jove ric que va refusar la invitació del Senyor a seguir-lo una vegada s'hagués desprès de les seves riqueses, que eren moltes.

Davant la sorpresa dels seus oients, Jesús no es retracta, ans fixa en ells la mirada obrint una porta a l'esperança " És impossible als rics, però a Déu tot és possible". És a dir, Déu pot fer el miracle de canviar-los el cor i desenganxar-los dels diners.

No existeix cap xifra divisòria a partir de la qual un ha de ser considerat pobre, o ric (...) però la pedra de toc que revela el cristià és el despreniment de les riqueses. Nostre Senyor en fa d'això una condició absoluta. Quan un home està enganxat al diner - tan si el posseeix, com si sense ser seu el cobeja - ¿quin lloc ocuparà en la seva vida el Déu invisible a qui s'ha de lloar i glorificar ? El seu pensament no es desvincula de la terra, Déu és un nom que potser pronuncia, però no és el seu Pare estimat. ¿ Com creixerà l'amor als altres en un cor que no sap privar-se de res ? ¿Com parlar de fraternitat respecte d'algú que aixeca un departament estanc entre el que és teu i el que és meu, quan aquest "meu" només el deixa amb mesquinesa, obligat, o a vegades per força? 

(Georges Chevrot: El Evangelio al aire libre, p.38, Palabra)

The granary of the birds of the sky

 With the intention to inspire a boundless confidence in God's providence, Jesus said to his audience:

"The birds of the air, they neither sow nor reap, they neither harvest nor pile up in their attics. They don’t have cellars with doors that can be closed carefully. However, they do not die of hunger or thirst, as our heavenly Father supplies them food "(...)

Neither does the Master say: "Cross your arms, my friends, and wait for roasted quails to settle on your table "

The birds only hide their head under the wings to sleep, the rest of the time they are not with their legs crossed. They can’t  sow or reap, but look at them, they are always on the lookout for their booty. "(...)

- Owners! do not put your trust in your barns, for they can be set on fire or thieves can steal them. Also, Do you want to tell me how would you fill them up if God did not grow your crops?

... And as for you, poor people, you do not have cellars or barns - like the birds of the sky – so, do not mourn saying: "What will we eat, what will we drink?". Leave this concern to pagans! You can not ignore that your Father knows that you need to eat and drink: So, even if you are busy earning your livelihood, do it without concern, as birds do...  

  Amb la intenció d'inspirar-los una confiança il·limitada en la providència de Déu, els deia :

" Les aus del cel, no sembren ni seguen, no apilonen collites en els seus graners, ni tenen rebosts amb portes que es puguin tancar cautelosament. Tot i això, no moren de gana ni de sed, ja que el nostre Pare celestial els hi proveeix l'aliment" (...)

Tampoc ens diu el Mestre: "Creueu els braços, amics meus, i espereu a que sobre la vostra taula hi davallin guatlles al forn"

Els ocells només amaguen el cap sota les ales per dormir; la resta del temps no s'estan amb les potes creuades. No saben sembrar ni segar, però mireu-los, sempre estan a l'aguait del seu botí." (...)

- Propietaris, no poseu la vostra confiança en els vostres graners; s'hi pot calar foc o els lladres us els poden robar. A més, ¿ voleu dir-me de què els ompliríeu si Déu no fes créixer els vostres sembrats ?

... I pel que fa a vosaltres, pobres, que no teniu bodegues ni graners - com les aus del cel -, no us lamenteu dient : " ¿ Què menjarem, què beurem ?". Deixeu aquesta inquietud pels pagans. No podeu ignorar que el vostre Pare ja sap que necessiteu menjar i beure: Per tant, encara que estigueu ocupats a veure com us guanyeu la vostra subsistència, feu-ho sense inquietud, com les aus del cel...

(El Evangelio al aire libre, p.25, Palabra)

Two sparrows five cents

 Don’t you hear in the market “two sparrows for the price of five!”

And the Savior kept explaining : 

"Well, not even one of these birds is forgotten by God!"

"Two birds for five cents, five for ten cents!" Dictators do the same calculation in relation to men. Human life doesn’t matter much for them. Thousands of lives are consumed in the fire of war, and tomorrow, if their pride dictates it, millions of people will be annihilated under the horrifying effects of the atomic bomb. A few million more or less is ignored by his passion for power. Meanwhile, hundreds are deported to death camps and entire populations are displaced from one country to another. The piece of land inherited from their ancestors, the family house, the family itself... nothing has any value in totalitarian regimes.

¡A man! This creature, dear parents, that God has made sprout of your union, this child of whom a mother took care with the utmost delicacy in the early years, this boy whose consciousness you have formed and to whom you have given a job, and who you are so proud of... ¿ what will they make of him, those false reformers of mankind? Cannon fodder, or if he protests, he will end up rotting in the ossuary of a concentration camp! 

"Two men for the price of five cents!. Well, not even that!.

  ¿ No es sent al mercat  : " Dos pardals al preu de cinc, cinc per deu cèntims !"  ?

I el Salvador prosseguia amb l'explicació :

" Doncs ni un de sol d'aquests pardals és oblidat de Déu! "

"Dos pardals per cinc cèntims, cinc per deu cèntims ! " Els dictadors fan el mateix càlcul respecte dels homes. La vida humana compte poc per ells. Per milers es compten les vides consumides en la foguera de les guerres, i demà, si el seu orgull els ho dicta, seran millons els sers que aniquilaran sota els efectes horripilants de la bomba atòmica. Uns milions de més o de menys deixen indiferent la seva passió pel poder. Mentrestant, els deporten a centenars als camps de la mort i desplacen poblacions senceres d'un país a un altre. El tros de terra heretat dels seus avantpassats, la casa familiar, la mateix família...  res té valor en els règims totalitaris.

¡ Un home ! Aquest ser, estimats pares, que Déu ha fet brotar de la vostra unió, aquest nen de qui una mare ha tingut cura amb la màxima delicadesa en els primers anys, aquest noi la consciència del qual heu format i a qui heu donat un ofici, i de qui esteu orgullosos, ¿ Què faran d'ell aquests falsos reformadors de la humanitat ? Carn de canó, o si protesta, anirà a podrir-se en l'ossera d'un camp de concentració!

Dos homes al preu de cinc cèntims!". Ni tan sols això!.


(Georges Chevrot: El Evangelio al aire libre)

The Gospel outdoors

 The Lord often preached in the open air. 

He didn’t reserve his doctrine to only a small circle of initiates as any school teacher would do. His Gospel is addressed and is accessible to men of all times and all conditions, because the truth it contains is beyond all philosophies: it is in line with human nature, which is the same everywhere. Sometimes near Lake Tiberias, sometimes on the slope of a small hill, and often on the roads and on the fields. (....)

Jesus is not the teacher who develops his thesis: his ideas sprouted from his heart, his language was spontaneous and direct. He uses comparisons drawn from everyday life; more than once he takes them from the magnificiency that his listeners witness while he speaks.

Passing a flock of sparrows He says: "Look at the birds of the sky!" and invites them to lean on the lilies that clarify the meadow where they meet: "look!"

The Lord liked to compose short stories called parables but He never used fables. Why? Probably because the fable attributes to plants and animals feelings and concerns of the people, which is obviously artificial. Jesus remains faithful to nature in order to extract from it examples people can imitate for their own good

  El Senyor predicava sovint a l'aire lliure.

Ell no reservava la seva doctrina a un petit cercle d'iniciats com ho fa un mestre d'escola. El seu Evangeli es dirigeix i es fa assequible als homes de tots els temps i de totes les condicions, perquè la veritat que conté sobrepassa totes les filosofies: està d'acord amb la naturalesa humana, que és idèntica onsevulla. A vegades, prop del llac de Tiberíades, altres en la pendent d'un petit turó, i en moltes ocasions pels camins i en els camps. (....)

Jesús no és el professor que desenvolupa la seva tesis: les seves idees brotaven del seu cor, el seu llenguatge era espontani i directe. Recorre a comparances tretes de la vida corrent, i més d'una vegada les pren de l'espectacle que presencien els seus oients mentre els parla.

Passant un estol de pardals els diu : "mireu els ocells del cel!" o els convida inclinar-se sobre els lliris que matisen el prat on es reuneixen : "mireu!"

Al Senyor li agradava composar petits relats anomenats paràboles i mai va utilitzar la faula. Per què ? Sens dubte perquè la faula atribueix a les plantes i animals sentiments i preocupacions de les persones, cosa evidentment artificial. Jesús es manté fidel a a la naturalesa per extreure'n exemples la imitació dels quals pot ser profitosa pels homes.

(El Evangelio al aire libre, p.7,  Palabra)

Total fidelity

 For the honor of your home and because of the good, continue, despite your faults, to teach others, without rest, the duty to which you have not been faithful. That’s right, if you can not put yourselves as an example, you dont’ need to talk about your lifes, but simply speak to those whom you still have some authority, what is their duty. Oh! pronouncing these advising words you will feel that your lips are not worthy and shame will oppress your heart, causing such pain and confusion that you will have you vividly experience the irregularity of your conduct, and will drive you to review it promptly. Do not aggravate your guilt despising the moral law with the useless hope to recover your lost innocence.

Whoever deliberately settles in the mistake while giving lessons of virtue to others, that one with all certitude is nothing more than a comedian, and sooner or later, life itself will expose him.


  Per honor a la vostra llar i per causa del bé, continueu, a pesar de les vostres faltes, a ensenyar als altres, sense descans, el deure al qual vosaltres no hagueu estats fidels. Cert, si ja no us podeu posar d'exemple, no heu pas de parlar de vosaltres, sinó simplement dir a aquells sobre els quals tingueu autoritat, quin és el seu deure. Ah! al pronunciar aquests consells sentireu que els vostres llavis no en són dignes i la vergonya us oprimirà el cor, provocant un dolor i una confusió saludables que es us faran experimentar vivament l'irregularitat de la vostra conducta, i us impulsaran a revisar-la promptament. No agreugeu la vostra culpabilitat menystenint la llei moral amb el desig inútil de recuperar la vostra innocència perduda. 

Aquell que s'instal·la deliberadament en l'error mentre dóna lliçons de virtut als altres, aquell sí, aquell no és res més que un simple comediant, i, tard o d'hora, la pròpia vida es cuidarà de desemmascarar-lo.

(Et moi, je vous dis... p.50, Bloud & Gay)

The law of liberty

 We will never value enough how the Gospel respects our freedom. Certainly, Jesus asks us to respond to his call, because our happiness is at stake, as well as the glory of his Father, but the last word is of our own choice. He invites, but does not force anything (...)

Jesus did not deny that the law put us in a closer dependence of God: It must be so,  if we love Him, if we truly want to realize our vocation of men. In fact, Jesus compares the Gospel with a yoke. "Take my yoke and receive my teaching," but He adds, "you will find rest, for my yoke feats anybody’s  measure and my burden is light." A yoke that releases? Doesn’t it seem a contradiction? It is not, it is here that you can guess the mystery of grace. Jesus does not need to impose, He draws us to him. First of all He Asks his disciples to have faith, that is, the total gift of themselves in response to his love. Thus, from the moment we believe in Him. his law is no longer a constraint coming from outside. His law becomes our law. There is unanimity among his word and the best of ourselves. Our desires conform to his orders. What he wants, we want it too. We obey because we love! 

  Mai valorarem suficientment com l'Evangeli respecta la nostra llibertat. Certament, Jesucrist ens demana una resposta a la seva crida, perquè hi ha en joc la nostra felicitat, com també la glòria del seu Pare, però la darrera paraula és cosa nostra. Ell convida, però no força res (...)

Jesús no nega pas que la seva llei ens col·loqui en una dependència més estreta de Déu : ha de ser així si l'estimem, si és que veritablement volem realitzar la nostra vocació d'homes. De fet, Jesús compara l'Evangeli a un jou. " Preneu el meu jou i rebeu els meus ensenyaments", però, afegeix, " trobareu el repòs, perquè el meu jou és a la vostre mesura i la meva càrrega és lleugera". Un jou que allibera ? No sembla una contradicció ?  No ho és;  és aquí que s'endevina el misteri de la gràcia. Jesús no necessita imposar-se, Ell ens atreu. Als seus deixebles els demana en primer lloc la fe, és a dir, el do total de si mateixos en resposta al seu amor. Així, des del moment en que creiem en Ell. la seva llei deixa de ser una restricció vinguda de fora. La seva llei esdevé la nostra llei. Hi ha unanimitat entre la seva paraula i el millor de nosaltres mateixos. Els nostres desitjos s'ajusten a les seves ordres. El que Ell vol, també ho volem nosaltres. Obeïm perquè estimem!

(Et moi, je vous dis... p.42, Bloud & Gay)

The perfect law

 If we loved God and men with a sincere heart, we would never be happy enough, we would never think to have done enough to serve them. Don’t you discover here the secret of perfection? The one who loves has the need to always prove it, more and better. Thus, the faithful Christian progresses steadily toward holiness, without ever thinking to have achieved it, since he knows he is supposed to improve his life, indefinitely. 

The law of love, that's the evangelical law: The perfect law already seen throgh shadows by the prophets and which Jesus came to record, not on tablets of stone but in our hearts of flesh.


  Si estiméssim a Déu i als homes amb un cor sincer, mai estaríem prou contents, mai pensaríem haver fet suficient per servir-los. No descobriu aquí el secret de la perfecció ? Aquell qui estima té la necessitat de demostrar-ho sempre,  més i millor. Així el cristià fidel progressa sense pausa vers la santedat, sense mai pensar-se haver-la assolida, ja que se sap fet per superar-se una vegada i una altra, indefinidament. 

La llei de l'amor, heus aquí la llei evangèlica: la llei perfecte entrevista ja pels profetes i que Jesús va venir a gravar, no pas sobre taules de pedra, sinó en els nostres cors de carn. 

(Et moi, je vous dis... p.36, Bloud &  Gay )

Not abolished, but perfected

 Jesus did not come to abolish but to perfect. He did not make reset of the past. Nor did He reject truths, though imperfect and provisional that men of earlier times had come to recognize, or virtues that they had come to practice. The same that God had inspired them in the course of centuries, Jesus added to his teaching. In this sense, Jesus doesn’t innovate: his Gospel connects with the long effort of men running towards the truth. But revealing it fully, He will transform the thoughts and aspirations of the people (...)

Let us value, then, the generous audacity of men who strive to complete what our ancestors began, and our generation, without any doubt, will not finish either.

  Jesús no va venir a abolir, sinó a perfeccionar. No va pas fer taula rasa amb el passat. No va rebutjar les veritats, encara que imperfectes i provisionals que els homes d'èpoques precedents varen arribar a reconèixer, ni les virtuts que havien aconseguit practicar. Allò mateix que Déu els havia inspirat en el curs dels segles, ho va incorporar Jesús a la seva doctrina. En aquest sentit, Jesús no innova : el seu Evangeli connecta amb el llarg esforç dels homes en marxa vers la veritat. Però, revelant-la en plenitud, Ell transformarà els pensaments i les aspiracions dels homes (...)

Valorem, doncs, l'audàcia generosa dels homes que s'esforcen a completar allò que els nostres avantpassats van començar,  i que la nostra generació, sense dubte, tampoc deixarà acabat.

( Et moi, je vous dis...  p.27-30, Bloud & Gay )

The Master of all holiness

 That Jesus gave the world the spectacle of a holiness never surpassed or equaled, is of an indisputable evidence. Not only He reached it, but He himself marked the peak of human consciousness. Jesus is not only the example to follow: He is the master of all holiness (...) He was not content to embody in his live the highest human ideal, his ambition was to teach us how to make it ours, and here it is where  his mastery truly manifests itself .


  Que Jesús va donar al món l'espectacle d'una santedat mai superada ni igualada, és una evidència incontestable. No només la va assolir, sinó que Ell mateix va marcar la cima de la consciència humana. Jesús no és només l'exemple a seguir: Ell és el Mestre de tota santedat (...) No es va acontentar en encarnar en la seva vida l'ideal humà més elevat; la seva ambició va ser d'ensenyar-nos a realitzar-lo en la nostra; i és aquí on es manifesta el seu mestratge.

( Et moi, je vous dis..., p.12, Bloud & Gay )

Human nature

 If human nature was powerless to fulfill the duty, we would be victims of an ominous determinism: We would no longer be children, but slaves condemned to an undeserved punishment. And if nature was rebellious, it could only lead us to be conscious and freely, culprits! But this is not true, we know that we can love God and  want what is good!  


  Si la naturalesa humana fos impotent per complir el deure, seriem víctimes d'un determinisme, nefast : Ja no seriem fills, sinó esclaus condemnats a un immerescut suplici. I si la natualesa fos rebel, només podria  portar-nos a ser, conscient i lliurement, culpables! Però no és veritat, sabem que  podem estimar a Déu, i voler el bé!

( Gerges Chevrot : El pozo de Sicar, p. 93, Patmos )