Eat and drink?

 Christians must conceive fasting as an expression of sadness. When you are distressed or when a test overwhelms you, you will hardly touch the food you are served on the table. You do not feel like eating anything and you ignore all that is superfluous. Also, when we realize that our sins have been denials to love, we will be truly afflicted to have responded so wrongly to the goodness of a Father who speaks with us. Eat and drink? We have no desire in times of trouble. You will agree with me that, seen from this angle, fasting is no longer devoid of beauty, or truth. 

 Els cristians hem de concebre el dejú com una manifestació de tristesa. Quan esteu entristits o quan una gran prova us aclapara, difícilment tocareu el menjar que us serveixin a taula. No us bé res de gust i prescindiu de tot el que és superflu. Així mateix, quan ens adonem que els nostres pecats han estat negacions a l'amor, hem d'estar sincerament afligits per haver respost així a la bondat del Pare que ens parla. Menjar i veure? No es posa bé en moments de pena. Estareu d'acord amb mi que, des d'aquest punt de vista, el dejú ja no està mancat de bellesa. Ni tampoc de veritat. 

(Georges Chevrot:  En lo secreto, p.238-239, Patmos)