.png "English")
The Sacrament of the Eucharist is the gift of God to the Christian; before this, the Christian, must have joined Jesus in the sacrifice of the Mass: This is the consecration of the Christian to God. .
El sagrament de l'Eucaristia és la donació de Déu al cristià; abans, el cristià, s'ha d'haver unit a Jesús en el sacrifici de la missa: és la consagració del cristià a Déu.
(Georges Chevrot: Notre Messe, 212, Desclée de Brouwer)
It is the Church, in the first place, the sacrifice of the mass is offered for; it is on the Church, that God will pour all his benefits; it is through the Church that each of us will receive the graces we can expect. It is the Church, which, at each Mass, offers the Holy Victim immolated on the Calvary. (...) The Holy Sacrifice is offered by the universal Church, with all its sanctity, and despite all its miseries..
És per l'Església, en primer lloc, per qui s'ofereix el sacrifici de la missa. És sobre ella que Déu vessarà tots els seus beneficis; és per ella que cadascú de nosaltres en rebrà les gràcies que en pot esperar. És l'Església, la que, en cada missa, ofereix la santa víctima immolada al Calvari. (...) El sant sacrifici és ofert per l'Església universal, amb tota la seva santedat, i malgrat totes les misèries que arrossega.
(Georges Chevrot: Notre Messe, 164-165, Desclée de Brouwer)
Some baptized Catholics, seem to prefer processors and pilgrimages, all kinds of expressions of faith, where they can show or feel more involved, to the Mass, which they often miss, or attend with absolute indifference. However, the religosity of a Christian is never so real, so full, and so effective as when he takes part of the Eucharistic Prayer of the Mass, intimately united to the Saviour: from The "Hosanna " of Palm, to the "It is finished (consummatum est)" of the Calvary.
Alguns d'entre nosaltres, catòlics batejats, semblen preferir processors i pelegrinatges, tot tipus de manifestacions de fe on es puguin mostrar o sentir més participatius, a la missa, a la que sovint falten o a la que assiteixen amb absoluta indiferència. I en canvi, la religiositat d'un cristià mai és tant real, tant completa, ni tant eficaç com quan participa de la pregària eucarística de la missa, íntimament unit al Salvador, des de l'Hosanna de Rams fins al "tot s'ha acomplert (Consummatum est)" del Calvari.
(Georges Chevrot: Notre Messe, 150, Desclée de Brouwer)
Hurry to present your efforts, your sorrows, your sacrifices on the altar, in the offertory of the Mass! When the celebrant pours those water drops in the wine inside the chalice, the priest unites your personal sacrifices to the sacrifice of Christ, which will be reproduced. None of our sufferings is lost if we add them to the Passion of Our Lord. Alone, on our own, we would have reason to complain about the shallowness of our efforts, "Why strive so much to offer our sufferings, which are nothing but a drop of water lost in the vastness of the sea? "Thankfully, in each of our masses, our poor water droplet, instead of getting lost in the ocean, it falls into the chalice, being mixed with the blood of the Savior.
Afanyeu-vos a presentar els vostres esforços, les vostres penes, els vostres sacrificis a l'altar, en l'ofertori de la missa! Quean el celebrant vessa les gotes d'aigua en el vi del calze, el capellà uneix els vostres sacrificis personals al sacrifici de Crist, apunt de ser reproduït. No es pert cap dels nostres patiments si els unim a la Passió de Nostre Senyor. Sols, pel nostre compte, tindriem raó de queixar-nos de la superficialitat dels nostres esforços: " Per què esforçar-se tant en oferir els nostres patiments que no són altra cosa que una gota d'aigua perduda en l'immensitat de la mar?" Gràcies a Déu, en cadascuna de les nostres misses, la nostra pobra gota d'aigua, en lloc de perdre's en l'oceà, cau dins el calze on s'unirà a la sang del Salvador.
(Georges Chevrot: Notre Messe, 125, Desclée de Brouwer)
There is a real exchange between our offerings and that of Jesus offering his body. This is the Offertory of the Mass. The body and blood of Christ, food to our souls, come to us under the appearances of bread and wine, earned through our daily work. Would it be a mistake to think that the intention of the Lord was to join the Eucharist to the simplest activities of our lives?
Hi ha un veritable intercanvi entre els nostres oferiments i el que Jesús fa del seu cos. És l'Ofertori de la missa. El cos i la sang de Crist, aliment per la nostra ànima, arriben a nosaltres sota les espècies del pa i del vi, guanyades amb el nostre treball de cada dia. ¿ Seria un error pensar que la intenció del Senyor va ser d'unir l'Eucaristia a les activitats més senzilles de la nostra vida?
(Georges Chevrot: Notre Messe, 118, Desclée de Brouwer)
On the cross, Jesus saved all mankind, because he gave to all men the means of salvation; however, the individual salvation of each of us is yet not effective; it is up to each of us, individually, to appropriate the merits of Jesus Christ. The sacrifice of the Mass, applies to each of us the fruits of the sacrifice of the Cross.
A la creu, Jesús ha salvat el tot el gènere humà, ja que ha donat a tots els homes el mitjà de salvació; això no obstant, la salvació particular de cadascú de nosaltres no s'ha fet encara efectiva, ens pertoca individualment, apropiar-nos dels mèrits de Jesucrist. És el sacrifici de la Missa, el que aplica a cadascú de nosaltres els fruits del sacrifici de la Creu.
(Georges Chevrot: Notre Messe, 108, Desclée de Brouwer)
The sacrifice of the cross will not be repeated, but it will be indefinitely prolonged. On Holy Thursday, in anticipation of his imminent death, the Saviour offers God and communicates his disciples the Victim Who will be immolated a few hours later. The Mass reproduces this act of Holy Thursday: This time, however, it is the Church, which, in memory of the death of Jesus, offers God and communicates the Christians, the Victim Who was immolated. The same bond that joins the Last Supper to the Cross, connects the Cross to all the Masses that have been and will be held until the end of the world. The Last Supper is the sacrifice of the Cross announced and begun, the Mass is the same sacrifice of the Cross continued and perpetuated.
El sacrifici de la Creu no es repetirà, però serà prolongat indefinidament. El Dijous Sant, en previsió de la seva mort imminent, els nostre Salvador ofereix a Déu i comunica als seus deixebles la Víctima que serà immolada unes hores més tard. La Missa reprodueix aquest acte de Dijous Sant: aquesta vegada, però, és l'Església, la qual, en memòria de la mort de Jesús, ofereix a Déu i comunica als cristians, la Víctima que ha estat immolada. El mateix lligam que uneix el Sopar a la Creu, enllaça a la Creu totes les Misses que han estat i seran celebrades fins a la fi del món. El Sant Sopar és el sacrifici de la Creu anunciat i començat, la Missa és el mateix sacrifici de la Creu continuat i perpetuat.
(Georges Chevrot: Notre Messe, 107, Desclée de Brouwer)
So that we could be associated to his unique and universal sacrifice, our Lord could choose two ways. He could have declared that men should be united in a thought of love to the mystery of Redemption, remembering with emotional piety his passion and death, as we do in Christmas, when we remember the mystery of his Incarnation. But even if he wanted to perpetuate the memory of his oblation, he did not want this to be reduced to a simple memorial. In fact, He did not say: "Remember my sacrifice" but instead: "Do this in memory of me" thus prescribing the performance of a ritual: "Whenever we eat this bread and drink this cup" - St. Paul writes, teaching simply the primitive Christian doctrine - "we commemorate the Lord's death until he comes."
Per associar-nos al seu sacrifici únic i universal, Nostre Senyor podia escollir entre dues maneres. Podia haver declarat que els homes s'hi unissin en un pensament d'amor en el misteri de la Redempció, recordant-se amb pietat emocionada,, de la seva Passió i mort, així com fem per Nadal quan ens recordem del misteri de la seva Encarnació. Però, si bé Ell va voler perpetuar el record de la seva oblació, no va pas voler que aquest es reduís a un simple memorial. No va dir: "Recordeu-vos del meu sacrifici", sinó que va dir: "Feu això en memòria meva", prescrivint així l'acompliment d'un ritual : "Cada vegada que mengem aquest pa i bevem d'aquesta copa"- escriu Sant Pau, ensenyant senzillament la doctrina cristiana primitiva - "commemorem la mort del Senyor fins que torni".
(Georges Chevrot: Notre Messe, 105, Desclée de Brouwer)
The sacrifice of Jesus is not as much the painful procession of his torture and humiliation as his total oblation, generous, full of love, that he made of his martyrdom and death, so that his Father received infinite glory, and men, his brothers, their insurance of forgiveness. (...)
The sacrifice of Jesus is, therefore, the perfect universal religious act.(...) Since then, the men must only live of its effects, and present it indefinitely to God, associating themselves to the sacrifice of his Son, our brother.
El sacrifici de Jesús no està tant en la processió dolorosa de les seves tortures i humiliacions com en la seva oblació total, generosa, carregada d'amor, que ell va fer del seu martiri i la seva mort, per tal que el seu Pare rebés una glòria infinita i els homes, germans seus, l'assegurança del seu perdó.(...)
El sacrifici de Jesús és, doncs, l'acte religiós perfecte i universal.(...) A partir de llavors, als homes, ja només els cal viure dels seus efectes, i presentar indefinidament a Déu, tot associant-s'hi, el sacrifici del seu Fill, que s'ha fet germà nostre.
(Georges Chevrot: Notre Messe, 102, Desclée de Brouwer)
It can be said, we do not penetrate the heart of the Christian doctrine until the day that we understand the disastrous nature of sin; I mean that one that drives God out of a soul. (...)
The ruin of a human work can be repaired; the destruction of a divine work can not be repaired. However, when the object of our sin is God, not his life, but his mind, his love, his person - that is, precisely, what sin is - our human resources are unable to repair an infinite offense. (...);
Sin operates, therefore, a break, an irremediable split between God and humanity. God, however, accepts to forgive our rebellion, but there is the need of the intervention of a mediator, capable, on behalf of both parties, to negotiate reconciliation. "There is only one God - Paul writes - and there is only one mediator between God and men, Jesus Christ, who gives himself as ransom for all." (...);
On the night in which the Incarnate Word came to dwell among us, angels announced, very timely, the long-awaited reconciliation: "Glory to God and peace on earth!" God no longer has to reject humanity, there is a man among from whom He will receive an infinite praise.
Es pot afirmar, nosaltres no penetrarem el cor de la doctrina cristina fins el dia en que haguem comprès el caràcter desastrós del pecat, em refereixo a aquell que foragita a Déu d'una ànima.(...)
La ruïna d'una obra humana es pot reparar; la destrucció d'una obra divina és irreparable. Això no obstant, quan l'objecte de la nostra falta és Déu, no pas la seva vida, sinó el seu pensament, el seu amor, la seva persona - en això consisteix precisament el pecat - els nostres mitjans humans són incapaços de reparar una ofensa que és infinita.(...)
El pecat opera, doncs, una ruptura, un escisió irremeiable entre Déu i la humanitat. Déu, però, accepta perdonar la nostra rebel·lia, però ens cal la intervenció d'un Mediador capaç, en nom de les dues parts, de negociar la reconciliació. "Només hi ha un Déu - escriu Sant Pau - i només hi ha un mediador entre Déu i els homes, Jesucrist, que s'ha s'ha donat en rescat per a tots".(...)
En la nit en la que el Verb encarnat va venir a habitar entre nosaltres, els àngels van anunciar ben encertadament aquesta reconciliació tant esperada: " Glòria a Déu! Pau a la terra!" Déu ja no ha de rebutjar la humanitat, hi ha un home entre nosaltres del qual rebrà una lloança infinita.
(Georges Chevrot: Notre Messe, 98-99, Desclée de Brouwer)
.png "English"){kind=small}
