.png "English")
Christians must conceive fasting as an expression of sadness. When you are distressed or when a test overwhelms you, you will hardly touch the food you are served on the table. You do not feel like eating anything and you ignore all that is superfluous. Also, when we realize that our sins have been denials to love, we will be truly afflicted to have responded so wrongly to the goodness of a Father who speaks with us. Eat and drink? We have no desire in times of trouble. You will agree with me that, seen from this angle, fasting is no longer devoid of beauty, or truth.
Els cristians hem de concebre el dejú com una manifestació de tristesa. Quan esteu entristits o quan una gran prova us aclapara, difícilment tocareu el menjar que us serveixin a taula. No us bé res de gust i prescindiu de tot el que és superflu. Així mateix, quan ens adonem que els nostres pecats han estat negacions a l'amor, hem d'estar sincerament afligits per haver respost així a la bondat del Pare que ens parla. Menjar i veure? No es posa bé en moments de pena. Estareu d'acord amb mi que, des d'aquest punt de vista, el dejú ja no està mancat de bellesa. Ni tampoc de veritat.
(Georges Chevrot: En lo secreto, p.238-239, Patmos)
- Husband and wife, say together, slowly, the Lord's Prayer!
"Father of those who sleep in our cradles, Father of those resting under our graves, as we share the glory of your Paternity, ¡grant us that our home is a heaven!"
"Let your name, babbled by the lips of our little ones, also be also revered and respected by all of us at home."
"Reign as Lord of our consciences and in our hearts. Help us be obedient to your orders, subject to your designs, brave on the cross, so that your Will is our only law."
"Father, we trust in you! give us, and give all our fellow brothers their daily bread, the health and strength necessary to earn it."
"If we have transgressed your law, forgive our offenses... (Maybe some night, in this point of your prayer your hands will seek each other and then it will not take long before the misunderstanding of a moment dissipates, if you continue looking at each other)...as we forgive those who have offended us"(and a smile will bring you back the peace and ensure the forgiveness of God!)"
"Father, do not let arise any enemy that may hurt our love. Let us not fall into the temptations of the world, the dangers of solitary hours, but free our children and ourselves from everything that can be called evil. Deliver us from the traps of Evil. Amen "
Esposos, digueu junts, lentament, el Parenostre!
"Pare dels que dormen en els nostres bressols, Pare dels que descansen sota les nostres tombes, ja que compartim la glòria de la teva Paternitat, ¡ feu que la nostra casa sigui un cel!"
"Que el teu nom, balbucejat per llabis dels nostres petitons, sigui també venerat per tots nosaltres i respectat sempre en la nostra llar."
"Regna com a Senyor de les nostres consciències i en els nostres cors. Fes que siguem dòcils als teus manaments, sotmesos als teus designis, valerosos en la creu per tal que la teva voluntat sigui la nostra única llei."
"Pare, confiem en Tu; dóna'ns, dóna a tots els nostres semblants el pa de cada dia, la salud i la força que són necessàries per a guanyar-lo."
"Si hem transgredit la teva llei, perdona les nostres ofenses (Potser alguna nit, en aquest punt de la vostra oració es busquin les vostres mans i llavors no tardarà en dissipar-se el malentès d'un instant, si us continueu mirant) així com nosaltres perdonem als qui ens han ofès" (I el somriure us tornarà la pau i us assegurarà el perdó de Déu!)"
"Pare, no permetis que surgeixi cap enemic que pugui ferir el nostre amor. No ens deixis caure en les temptacions del món, en els perills de les hores solitàries. Ans lliure als nostres fills i a nosaltres mateixos de tot allò que es pot anomenar mal. Allibera'ns de les trampes del Maligne. Amen"
(Georges Chevrot: En lo secreto, p.228-229, Patmos)
"... but deliver us from evil."
The Christian united to Jesus Christ is stronger than Satan. He is able to deal with all the forces of evil, which in the fourth Gospel are called by the Saviour: "The world."
- " Take heart! - Jesus said - "I have overcome the world! "(...) It is done, its fate has been decided. Christians are on the side of the Winner. (...)
- Father, our chains lie on the floor, do not allow us to load our arms with them; do not let us deliver ourselves to evil, now that Jesus has freed us from him.
"... ans deslliureu-nos de qualsevol mal."
El cristià unit a Jesucrist és més fort que Satanàs. És capaç de plantar cara a totes les forces del mal, les quals en el quart Evangeli són anomenades pel Salvador: "El món".
- "Confieu!" - ens ha dit - : "Jo he vençut el món."(...) Això ja és cosa feta, la seva sort ja està decidida. Els cristians estan en el bàndol del Guanyador.(...)
- Pare, les nostres cadenes jauen a terra: no permetis que ens les carreguem als braços; no permetis que ens entreguem al Maligne havent-nos Jesús alliberat d'ell.
(Georges Chevrot: En lo secreto, p.225, Patmos)
"... lead us not into temptation!"
Temptation is the learning of our freedom, the means to prove God, by our obedience, our love.
- Lord! ¿ What does a Christian ask while begging you, at the time when, near the precipice, feels taken by vertigo? It is your cause he is willing to defend, the honor of your name, the affirmation of your kingdom! He begs that your Will prevails on his(...) This man has never been more true to You than in the instant he trembled at the prospect of offending you.
"...I no permeteu que caiguem a la temptació!"
La temptació és l'aprenentatge de la nostra llibertat, el mitjà per demostrar a Déu, per la nostra obediència, el nostre amor.
- Senyor! ¿ què demana el cristià que et suplica en el moment en que , prop del precipici, és presa del vertígen? És la teva causa la que es disposa a defensar, l'honor del teu nom, l'afirmació del teu regne. Ell suplica que la teva voluntat prevalgui sobre la seva (...) Aquest home mai t'ha estat més fidel que en l'instant en que ha tremolat davant la possibilitat d'ofendre't.
(Georges Chevrot: En lo secreto, p.216-219, Patmos)
God forgives us without rumble, in the depths of our consciousness: the forgiveness of men should be discreet and delicate as well. Go look for your brother! without any witnesses that may cause any harm. He, in public, would try to justify himself, poisoning the conflict. "Scold" him. Admire the force of this word. Hold him tight, because he is about to slip into evil. Pick him up again because he feels shame and contempt. You have forgotten his offence. Now, there is no offender, and no victim either. Neither one of you were defeated by yesterday's quarrel. You overcame evil with good; and he is restored to his own eyes. You won your brother, just as the Father of the prodigal son who recovered the son he had lost.
Déu ens perdona sense estrèpit, en el més íntim de la nostra consciència: el perdó dels homes ha de ser discret i delicat. Ves a buscar el teu germà, sense testimonis que li puguin causar cap mal. Ell, en públic, intentaria justificar-se i el conflicte s'enverineria. "Repren-lo". Admireu el vigor d'aquesta paraula. Torna a subjectar-lo, que està apunt de relliscar cap al mal. Torna a aixecar-lo, ja que té vergonya i es sent menyspreuat. Tu has oblidat la seva injuria; ja no hi ha, doncs, ofès ni ofensor. De la querella d'ahir, cap dels dos en surt vençut. Tu, has triomfat del mal per el bé; i ell, està rehabilitat als seus propis ulls. T'has guanyat el teu germà, talment el Pare del fill pròdig va recuperar el fill que havia perdut.
(Georges Chevrot: En lo secreto, p.204, Patmos)
If we consider ourselves just, we will inexorably slip towards evil; if we recognize ourselves as sinners, we take the road that will lead us away from it. Let us remember the words of the Apostle John:" If we confess our sins, God is faithful and just to forgive us and wash us from all unrighteousness" (I Jo, I,)
"Creure's just, és relliscar indefectiblement cap el mal; saber-se pecador, és prendre el camí que n'allunya. Recordem la frase de l'apòstol Sant Joan : "Si confessem els nostres pecats, Déu és fidel i just per a perdonar-nos i rentar-nos de tota iniquitat".
(Georges Chevrot: En lo secreto, p.195, Patmos)
"Give us this day our daily bread." If the thousands of millions embezzled throught the years in the manufacturing of deadly gadgets had been dedicated to provide these hungry crowds, and especially to teach them to cultivate the soil which could feed them, ¿ would not this selfless charity campaign have been much more effective to keep away the possibility of another war? It is not wheat what's missing in the world, but love! The Lord's Prayer, taken seriously, would ensure peace among nations.
"El nostre pa de cada dia, doneu-nos Senyor, en el dia d'avui" Si els mils de millons malversats durant tants anys en la fabricació d'artilugis mortífers haguessin estat dedicats a proveïr aquestes multituds que passen gana i, sobretot, a ensenyar-les a cultivar el sòl que podria alimentar-los, ¿ aquesta campanya de caritat desinteressada no hauria estat molt més eficaç per apartar l'eventualitat d'una altra guerra? No és blat el que falta al món, sinó amor. La Oració Dominical, presa seriosament, garantiria la pau entre les nacions.
(Georges Chevrot: En lo secreto, p.188, Patmos)
"Give us this day our daily bread." This prayer expresses our necessary collaboration with God's creation: the bread is the common work of God and man. God created the cereals, men make bread.(...) Geologists find no sign of wheat on earth before the appearance of man. Wheat is edible in its natural state, and can be saved in times of shortage.(....) Clearly, wheat is a Gift of God to mankind.
"El nostre pa de cada dia, doneu-nos Senyor, en el dia d'avui" Aquesta oració expressa la nostra col·laboració indispensable amb la creació divina: el pa és l'obra comú de Déu i l'home. Déu ha creat els cereals, l'home fa el pa. (...) Els geòlegs no troben signe de blat sobre la terra abans de l'aparició de l'home. El blat és comestible en estat natural, i es pot reservar per a temps d'escassetat.(....) Amb tota evidència, el blat és un do de Déu a la humanitat.
(Georges Chevrot: En lo secreto, p.182, Patmos)
The Christian "fiat!" is not an abdication. It is neither the last word of despair, nor the confession of defeat, but it is the first word of a filial complaint to the Father, Who, as father, can not but pity our sufferings. It is the word of abandonment by which we begin giving up something that is taken away from us, thus delivering ourselves to the One who will never abandon us.
El "fiat!" (faci's!) cristià, no és una abdicació, no és l'última paraula de la desesperació, la confessió d'una derrota, sinó que és la primera paraula d'una queixa filial al Pare que, per ser pare, no pot deixar de compadir-se dels nostres sofriments. És la paraula de l'abandonament pel qual comencem a renunciar a quelcom que se'ns pren, entregant-nos així, del tot, a Aquell que mai ens abandonarà.
(Georges Chevrot: En lo secreto, p.177, Patmos)
Christians who suffer! Gospel offers you as comfort in your great pain, the example of Jesus. Our Savior did not have to explain the enigma of our sufferings, because he had come to share them, even in what they have of injustice and incomprehensibility. But he taught us to obey until death, and a death of cross. Long before us, He already said: "- Not my will, Father, but yours."
Cristians que sofriu! l'Evangeli us ofereix per consol de la vostra gran pena, l'exemple de Jesús. El nostre Salvador no havia d'explicar-nos l'enigma dels nostres sofriments, ja que ell havia vingut a compartir-los, fins i tot en allò que tenen d'injust i d'incomprensible. Però ens va ensenyar a obeir fins a la mort, i mort de creu. I molt abans que nosaltres, Ell ja va dir: " - Que no es faci la meva voluntat, Pare, sinó la teva."
(Georges Chevrot: En lo secreto, p.175, Patmos)
Three signals will help us discern the Will of God: First, it will always carry with it a sign of wisdom (...) Secondly, it will require an effort to overcome a difficulty, and finally, it will always be something immediately realizable. What God will want tomorrow, He will let us know tomorrow(...) It is not a spectacular heroism what God asks us. It resides in the continuity of our daily duties, in the smiling charity of all moments. Some people place courage and generosity in doing the opposite of what they would love to. God prefers that we love what we do, that we put our whole heart into the work of the present day.
Discernirem per tres senyals quina és la voluntat de Déu: En primer lloc, aquesta sempre portarà la marca de la seva saviesa(...) En segon lloc, requerirà de nosaltres un esforç per superar una dificultat. Finalment, sempre es tractarà de quelcom immediatament realitzable: el que Déu voldrà demà, ens ho farà saber demà(...) L'heroisme que Déu ens demana no té res d'espectacular. Resideix en la continuitat dels nostres deures quotidians, en la somrient caritat de tots els instants. Hi ha qui situa el coratge i la generositat en fer el contrari del que estimen. Déu prefereix que estimem el que hem de fer, que posem tot el nostre cor en el treball del dia present.
(Georges Chevrot: En lo secreto, p.166-168, Patmos)
"Thy will be done!". These words imply the assertion of our freedom. When men think to be saving their autonomy by getting rid of the divine laws, they end up, fatally, undermining the rights and freedoms of others. Thus, producing tyrants and slaves, abdicating their own freedom, either because they make themselves slaves to their changing ideas, or because they passively yield to the opinions and customs of the majority.
"Faci's la vostra voluntat!". Aquestes paraules impliquen l'afirmació de la nostra llibertat. Quan els homes pensen salvar la seva autonomia alliberant-se de les lleis divines, acaben fatalment atemptant contra els drets i llibertats d'altri. Produeixen tirans i esclaus, i abdiquen de la seva pròpia llibertat, ja sigui perquè es fan esclaus de les seves idees canviants, o perquè cedeixen passivament a les opinions i costums de la majoria.
(Georges Chevrot: En lo secreto, p.164-165, Patmos)
When divine laws are despised, what can stop the war between peoples, racial persecussions, class struggles? If there is no authority above men to prescribe their duty, who will set the limits of their rights? Expelling God, humanity signs its death sentence. There is no need of uranium or heavy water to destroy our race, generalization of lie, theft and crime, would be enough.
Quan es menyspreen les lleis divines, ¿què pot frenar la guerra entre els pobles, persecussions racials, lluites de classes? Si no hi ha per damunt de l'home una autoritat que prescrigui el seu deure, ¿qui fixarà els límits dels seus drets? Expulsant a Déu, la humanitat firma la seva sentència de mort. No hi ha necessitat d'urani ni d'aigua pesada per destruir la nostra raça, seria suficient la generalització de la mentida, del robatori i del crim.
(Georges Chevrot: En lo secreto, p.148, Patmos)
The Church will continue repeating until the end of the world: - "Thy Kingdom Come!". But this prayer is necessary, with particular acuity, in times like ours, when some presume to replace the reign of God for man's reign.
L'Església seguirà repetint fins a la fi del món : - " Vingui a nosaltres el vostre regne!". Però aquesta oració s'imposa, amb particular agudesa, en èpoques com la nostra, en que es presumeix de substituir el regnat de Déu pel regnat de l'home.
(Georges Chevrot: En lo secreto, p.146, Patmos)
The Father is the only One who knows the souls where his kingdom has penetrated, and the Church draws the visible contours of this kingdom of which Jesus is Head. When we say to God "- Thy Kingdom Come!" our prayer is united with the designs of his mercy with regard to the increase in number and value of those who call him: - Our Father.
El Pare és l'´unic que coneix les ànimes en les que ha penetrat el seu regne, i l'Església dibuixa els contorns visibles d'aquest regne del que Jesús n'és el Cap. Quan diem a Déu:" - Vingui a nosaltres el vostre regne", la nostra súplica s'uneix als designis de la seva misericòrdia pel que fa a l'augment en nombre i en valor dels que li diuen : - Pare nostre.
(Georges Chevrot: En lo secreto, p.142-143, Patmos)
.png "English"){kind=small}
