.png "English")
Our Savior wants to find us faithful. Not only by name, but in facts and desire. When concerns about death and judgment overwhelm us, let us think less about us and more about Him. He, who wants us to await, with faith and joy, starting now, the unexpected hour of our encounter with Him.
El nostre Salvador ens vol trobar fidels. No ho siguem només de nom, sinó en fets i en desig. Quan la preocupació per la mort i el judici ens aclapari, pensem menys en nosaltres i més en Ell. Ell que vol que esperem amb fe i alegria, des d'ara mateix, l'hora inopinada del nostre retrobament.
(Georges Chevrot: "Sous le figuier", 58, éditions de l'orante)
You can be sure that God does not ignore any of those who, like the bleeding woman, approach him from behind, stealthily, without declaring themselves; He knows all of those who think are banned from the Temple, whose threshold they cannot cross. He knows what happens in the restless spirits who do not to dare to pronounce the name of God; He is perfectly aware that some of those who even if they feel unable to believe, they speak more obout Him than some others who never doubt His existence. He knows the affliction of some of our brothers and sisters, baptized, kept away from the sacraments by some ecclesiastical laws, who slip into a church, hiding behind a column as they mutter: "Lord, have mercy on me, because, no matter what, I love you!"
Estigueu segurs que el Senyor no ignora cap d'aquells qui, com l'hemorroïssa, s'apropen a Ell per darrera, furtivament, sense declarar-se, ´aquells que pensen que l'entrada al Temple els està prohibida, o aquells que no gosen creuar-ne el llindar. Ell sap el que passa en els esperits inquiets que no s'atraveixen a pronunciar el nom de Déu; no desconeix pas que alguns d'aquells que es diuen incapaços de creure parlen d'Ell més sovint que d'altres que no dubten de la seva existència. Ell coneix l'aflicció d'alguns germans i germanes nostres, batejats, apartats dels sagraments per les lleis eclesiàstiques, i que, s'esmunyeixen dins una església, amagats rera una columna, murmurant: "Senyor, tingueu pietat de mi, perquè, malgrat tot, jo us estimo."
(Georges Chevrot: "Sous le figuier", 49, éditions de l'orante)
As you advance in age, your intelligence becomes clearer. Your ideas become simpler, yet more robust. You no longer lose much time in reasoning, in proving, your spirit goes straight to conclusions(...) This simplification of thought, characteristic of aging, also occurs in the field of faith. You, who doubted, have learned to doubt your doubts, and so you ruled out the arguments that kept you from believing. And you, whose scruples or whose corseted practice of religion often annoyed those around you, now you have a stripped religion, free, centered on Jesus Christ, the "Only necessary", and on his double commandment, the love of God and the neighbor
A mesura que avanceu en edat, la vostra intel·ligència va esdevenint més clara. Les vostres idees són més simples però a la vegada més sòlides. Ja no perdeu tant temps en raonar, en demostrar, el vostre esperit va directe a les conclusions.(...) Aquesta simplificació del pensament propi de la vellesa, també es dóna en el camp de la fe. Vosaltres, que dubtàveu, heu après a dubtar dels vostres dubtes, heu descartat els arguments que us allunyaven de creure. I vosaltres, de qui els escrúpols o bé una pràctica encotillada de la religió, sovint molestava a la gent del vostre entorn, ara teniu una religió despullada, lliure, centrada en Jesucrist, l'"Unic necessari", i sobre el seu manament doble, l'amor a Déu i al pròxim.
(Georges Chevrot: "Sous le figuier", 41, éditions de l'orante)
Do not be disturbed, fearing the afterlife! Just say: "I believe in you Lord, in Your Word. What I can not see, I believe it, because you said it. What a human mind can not conceive, I hope it, because You said it. Thou art my Life, my heaven. I believe that You are our heaven on earth already, I believe your Eucharist is our life, the pledge of ou resurrection and our heaven. "
Where are our dear deceased? What do they do? Let us stick to what the liturgy says: "They rest in Christ," in Christ who unites us to Him, and to them.
Que no us torbi la por del més enllà! Digueu : " Jo crec en Vos Senyor, en la vostra Paraula. Allò que no puc veure, ho crec perquè Vos ho heu dit. Allò que un esperit humà no pot concebre, jo ho espero, perquè Vos ho heu dit. Vos sou la Vida; Vos sou el Cel. Crec que ja sou el nostre cel a la terra; crec que la vostra eucaristia és la nostra vida, penyora de la nostra resurrecció i del vostre cel."
On son els nostres difunts? Què fan? Atenem-nos al que diu la liturgia : "Reposen en el Crist", el Crist que des d'ara ens uneix a ell, i a ells.
(Georges Chevrot: "Sous le figuier", 34, éditions de l'orante)
There comes a time when people of good faith recognize that the Gospel, which they believed to be passed, it is not behind them, but in front, as an ideal that still has not been reached, and it is only realizable with faith in the person of Jesus Christ, and with submission to his commandments. It is through these unexpected paths that Christianity is spreading in the world, penetrating "one by one, every individual conscience" without noise, without bursting, and despite wars, revolutions, and the upheavals of our planet.
Ve l'hora en la que els homes de bona fe reconeixen que l'Evangeli, el qual ja creien superat, no ha quedat enrere, sinó que els va al davant, com un ideal que encara no han assolit i que només és realitzable per la fe en la persona de Jesucrist i el sotmetiment als seus manaments. És per aquests camins insospitats que el cristianisme es propaga en el món, penetrant "una a una, les conciències individuals", sense soroll, sense esclat, malgrat les guerres, les revolucions i les agitacions del nostre planeta.
(Georges Chevrot: "Sous le figuier", 28, éditions de l'orante)
Unfortunate citizens who no longer distinguish between night and day, let's look to the grower, who counts on the seasons and the clouds, or the fisherman, on the tides and winds. They never lose time, and yet, they always use it. Their regular and methodical work follows the pace of nature, which is, I think, a commandment of God.
Malaurats ciutadans que ja no distingim entre la nit i el dia, fixem-nos en el cultivador, que compta amb les estacions i els núvols, o en el pescador, que compta amb les marees i els vents. Mai els veiem perdre el temps, i en canvi, sempre en disposen. El seu treball metòdic i regular obeeix al ritme de la natura, el que és, penso, un manament de Déu.
(Georges Chevrot: "Sous le figuier", 19, éditions de l'orante)
Do not say: if I had more time ... or as some do: if I was a millionaire!... because God gives us time!: it is on us to use it wisely. The same excuse that you claim, was for Paul an argument for action: "Use the present time, because these days are bad" It is precisely because it is so difficult to find time that we can not throw a single minute. "My God! wrote Jacques Arnoux, give me the exacration for every minute lost!"
No digueu pas : si tingués més temps... o com fan alguns : si fos mil·lionari! Ja que el temps, Déu ens el dóna: és cosa nostra servir-nos-en sàviament. La mateixa excusa que vosaltres al·legueu fou per Sant Pau un argument d'accíó: "Aprofiteu el temps present, perquè els dies que vivim són dolents". Precisament perquè és tant difícil de tenir temps, no en podem llençar ni un minut. " Déu meu! escrivia Jacques d'Arnoux, reprova'm per cada minut perdut!"
(Georges Chevrot: "Sous le figuier", 17, éditions de l'orante)
When will we stop thinking that we are alone, abandoned in this world, when the truth is that we are surrounded by a whole invisible world that sustains us? The angels of God, the saints who contemplate His glory, our dear departed, they are all there interceding for us, whereas Jesus, our Master and Savior, sees us, instructs us and advises us.
¿ Quan deixarem de pensar que estem sols, abandonats en aquest món, quan la veritat és que estem envoltats de tot un món invisible que ens embolcalla i ens sosté? Els àngels de Déu, els sants i les santes que contemplen la seva glòria, els nostres estimats difunts hi són intercedint per nosaltres, mentre que Jesús, el nostre Mestre i Salvador, ens veu, ens instrueix i ens aconsella.
(Georges Chevrot: "Sous le figuier", 13, éditions de l'orante)
In the midst of the pagan world and in time of persecussions, it was the altar of the holy sacrifice where Christians drew strength from, to lead a holy life and to have the courage of martyrdom. They could not live without the Mass, the "dominicum" as they familiarly called it (...)
In 304, Carthage, on a Sunday, a group of Christians were surprised celebrating their Mass in the house of Emeritus, alogn with other twenty-six men, four children, and eighteen women. While interrogated, Emeritus gave the answer that led him to death: "I could not forbid my brothers to come home, I cannot, we can not live without the "dominicum "!
Enmig del món pagà i en temps de persecussions dels emperadors, és a l'altar del sant sacrifici d'on els cristians treien la força d'una vida santa i el coratge del martiri. No podien viure sense la missa, el "dominicum" com l'anomenaven familiarment(...)
L'any 304, a Cartago, en diumenge, un grup de cristians varen ser sorpresos celebrant el diumenge a casa d'Emeritus, amb altres vint-i-sis homes, divuit dones i quatre nens. Torturats i interrogats, Emeritus va donar la resposta que el va conduir al suplici: "Jo no podia prohibir als meus germans entrar a casa meva! Jo no puc, nosaltres no podem viure sense el "dominicum"!
(Georges Chevrot: Notre Messe, 228, Desclée de Brouwer)
For the early Christians, their religion and their whole life were united to the sacrifice of Jesus (...) The only Mass, celebrated in the only altar, around which all priests gathered, Christians searched for all the graces and blessings they needed for their day to day, for the happiness of their families, and the grave hours of illness and death. This should help us understand that our Mass is not something apart from our lives, but the center of our religion, and the home of all our lives as Christians.
Tant la religió com la vida sencera dels primers cristians estava unida al sacrifici de Jesús(...) A la missa única, celebrada en un únic altar, al voltant del qual s'aplegaven tots els preveres, els cristians hi anaven a buscar totes les gràcies i benediccions que necessitaven, pel seu dia a dia, per la felicitat de la família, i per les hores greus de la malaltia i la mort. Així ens fan entendre, que la nostra Missa no és quelcom apart de la nostra vida, sinó que és el centre de la nostra religió, i la llar de tota la nostra vida de cristians.
(Georges Chevrot: Notre Messe, 224, Desclée de Brouwer)
Saint Augustine writes that his dying mother's only wish was to be remembered by her children before the altar of the Lord (...)
We ignore to what extent, and what souls in purgatory, the sacrifice of Mass can alleviate: It is enough to know that the One who applies its fruits is infinite mercy. Surely He will consider the merits of the deceased while they were on this earth; but He will also consider the faith and willingness with which we, now, offer for them, the sacrifice of Jesus. Let us pray, then, with confidence, during this minute (Memento) of the Mass when are reunited with our dear departed. How better could we witness them the faithfulness of our affection?
Sant Agustí escriu que l'únic desig de la seva moribunda mare era que els seus fills es recordessin d'ella davant l'altar del Senyor(...)
Nosaltres ignorem en quina mesura, i a quines ànimes del purgatori, el sacrifici de la Missa pot alleujar: en tenim prou sabent que Aquell que n'aplica els fruits és misericòrdia infinita. Sens dubte que tindrà en compte els mèrits dels difunts en el seu pas per aquesta terra; però també considerarà la fe i les disposicions amb les que oferim per ells, encara, el sacrifici de Jesús. Pregueu, doncs, amb confiança durant aquest minut (Memento) de la missa que us reuneix amb els vostres difunts estimats. De quina manera millor els podríeu testimoniar la fidelitat del vostre afecte?
(Georges Chevrot: Notre Messe, 216-217, Desclée de Brouwer)
Victims with Jesus in his Sacrifice: this is the way we must live our mass consecrating ourselves to God for our obedience to his Will, stripped of our selfishness, dead to sin, delivered to the cross, to all providential crosses, from the cross implied in our daily affairs, to the heavier crosses of the great trials of life. We immolate ourselves, renouncing the independency in our lives, so that God is the only Master. Doing so, we can expect God will take us with Jesus before the throne of His Majesty, and He will fill us with the blessings and graces of Heaven..
Víctimes amb Jesús en el sacrifici de la missa, així hem de viure la nostra missa. Hem de consagrar-nos a Déu per l'obediència a la seva voluntat; despullar-nos del nostre egoisme, morir al pecat, lliurar-nos a la creu, a totes les creus providencials: des de la creu implícita en els nostres afers quotidians fins a les creus més pesants de les grans proves; immolar-nos amb el renúnciament a la indepència en la nostra vida per tal que Déu en sigui l'únic mestre. Aleshores, podem esperar que Déu ens acullirà amb Jesús davant del tro de la seva majestat i que ens omplirà, per Jesús, de les benediccions i gràcies del Cel.
(Georges Chevrot: Notre Messe, 214, Desclée de Brouwer)
The Sacrament of the Eucharist is the gift of God to the Christian; before this, the Christian, must have joined Jesus in the sacrifice of the Mass: This is the consecration of the Christian to God. .
El sagrament de l'Eucaristia és la donació de Déu al cristià; abans, el cristià, s'ha d'haver unit a Jesús en el sacrifici de la missa: és la consagració del cristià a Déu.
(Georges Chevrot: Notre Messe, 212, Desclée de Brouwer)
It is the Church, in the first place, the sacrifice of the mass is offered for; it is on the Church, that God will pour all his benefits; it is through the Church that each of us will receive the graces we can expect. It is the Church, which, at each Mass, offers the Holy Victim immolated on the Calvary. (...) The Holy Sacrifice is offered by the universal Church, with all its sanctity, and despite all its miseries..
És per l'Església, en primer lloc, per qui s'ofereix el sacrifici de la missa. És sobre ella que Déu vessarà tots els seus beneficis; és per ella que cadascú de nosaltres en rebrà les gràcies que en pot esperar. És l'Església, la que, en cada missa, ofereix la santa víctima immolada al Calvari. (...) El sant sacrifici és ofert per l'Església universal, amb tota la seva santedat, i malgrat totes les misèries que arrossega.
(Georges Chevrot: Notre Messe, 164-165, Desclée de Brouwer)
Some baptized Catholics, seem to prefer processors and pilgrimages, all kinds of expressions of faith, where they can show or feel more involved, to the Mass, which they often miss, or attend with absolute indifference. However, the religosity of a Christian is never so real, so full, and so effective as when he takes part of the Eucharistic Prayer of the Mass, intimately united to the Saviour: from The "Hosanna " of Palm, to the "It is finished (consummatum est)" of the Calvary.
Alguns d'entre nosaltres, catòlics batejats, semblen preferir processors i pelegrinatges, tot tipus de manifestacions de fe on es puguin mostrar o sentir més participatius, a la missa, a la que sovint falten o a la que assiteixen amb absoluta indiferència. I en canvi, la religiositat d'un cristià mai és tant real, tant completa, ni tant eficaç com quan participa de la pregària eucarística de la missa, íntimament unit al Salvador, des de l'Hosanna de Rams fins al "tot s'ha acomplert (Consummatum est)" del Calvari.
(Georges Chevrot: Notre Messe, 150, Desclée de Brouwer)
Hurry to present your efforts, your sorrows, your sacrifices on the altar, in the offertory of the Mass! When the celebrant pours those water drops in the wine inside the chalice, the priest unites your personal sacrifices to the sacrifice of Christ, which will be reproduced. None of our sufferings is lost if we add them to the Passion of Our Lord. Alone, on our own, we would have reason to complain about the shallowness of our efforts, "Why strive so much to offer our sufferings, which are nothing but a drop of water lost in the vastness of the sea? "Thankfully, in each of our masses, our poor water droplet, instead of getting lost in the ocean, it falls into the chalice, being mixed with the blood of the Savior.
Afanyeu-vos a presentar els vostres esforços, les vostres penes, els vostres sacrificis a l'altar, en l'ofertori de la missa! Quean el celebrant vessa les gotes d'aigua en el vi del calze, el capellà uneix els vostres sacrificis personals al sacrifici de Crist, apunt de ser reproduït. No es pert cap dels nostres patiments si els unim a la Passió de Nostre Senyor. Sols, pel nostre compte, tindriem raó de queixar-nos de la superficialitat dels nostres esforços: " Per què esforçar-se tant en oferir els nostres patiments que no són altra cosa que una gota d'aigua perduda en l'immensitat de la mar?" Gràcies a Déu, en cadascuna de les nostres misses, la nostra pobra gota d'aigua, en lloc de perdre's en l'oceà, cau dins el calze on s'unirà a la sang del Salvador.
(Georges Chevrot: Notre Messe, 125, Desclée de Brouwer)
There is a real exchange between our offerings and that of Jesus offering his body. This is the Offertory of the Mass. The body and blood of Christ, food to our souls, come to us under the appearances of bread and wine, earned through our daily work. Would it be a mistake to think that the intention of the Lord was to join the Eucharist to the simplest activities of our lives?
Hi ha un veritable intercanvi entre els nostres oferiments i el que Jesús fa del seu cos. És l'Ofertori de la missa. El cos i la sang de Crist, aliment per la nostra ànima, arriben a nosaltres sota les espècies del pa i del vi, guanyades amb el nostre treball de cada dia. ¿ Seria un error pensar que la intenció del Senyor va ser d'unir l'Eucaristia a les activitats més senzilles de la nostra vida?
(Georges Chevrot: Notre Messe, 118, Desclée de Brouwer)
.png "English"){kind=small}
