The real yeast

 It is through the most hidden christians, the most humble, the weakest, that Jesus wants to spread his Gospel among men. What will spread christianity in environments where it has not yet arrived, will be the experience shown by your truly christian lives, a kind religion, a sweet serenity, a tireless and discreet charity. The real yeast that will raise the moral level of society, will be the obscure, modest and calm virtue of thousands of courageous faithful in all christian churches, who oppose the dignity of their lives to the easing of customs as well as the righteousness of their judgment to the bizarre errors that corrupt the public. The ferment that breaks the insipidity of indifferent crowds is the prayer of ignored christians, is the sacrifice of those who suffer in silence near the cross of our Saviour; also your walks after receiving the communion, like living chalices, on the streets and squares, in the bank or in the market, in the office or at home. Wherever your daily occupations will take you, Jesus Christ will penetrate with you with his Spirit and his Virtue. Your life transformed by the Gospel and the Eucharist is the hidden force that will christianize the world.

  És per mitjà dels cristians més amagats, els més humils, els més febles, que Jesús vol escampar el seu Evangeli entre els homes. Allò que contagiarà el cristianisme en els ambients on encara no ha arribat, serà l'experiència que mostrin les vostres vides sincerament cristianes: una religió amable, una dolça serenitat, una caritat discreta alhora que infatigable. El vertader llevat que aixeca el nivell moral de la societat, és la virtud modesta, tranquil·la, obscura i coratjosa dels milers de fidels que, en totes les parròquies cristianes, contraposen la dignitat de la seva vida al relaxament de les costums, i la rectitud del seu judici als esbojarrats errors que perverteixen l'opinió pública. El ferment  que trenca la insipidesa  de les multituds indiferents és la la pregària dels cristians ignorats; és el sacrifici dels cristians que sofreixen en silenci prop de la creu del nostre Salvador; Són els vostres passejos després de rebre la comunió, com calzes vivents,  pels carrers i per les places, al banc o al mercat, a l'oficina o a la vostra llar. Allà on les vostres ocupacions quotidianes us portin, Jesucrist hi penetrarà amb vosaltres; hi fareu entrar el seu esperit i la seva virtud. La vostra vida transformada per l'Evangeli i per l'Eucaristia és la força amagada que cristianitza el món.

(Georges Chevrot: Dans le silence, p. 73, Bloud & Gay)

A religion separated from life

 The catholic who "goes to Mass" and in his behavior at home and in his actions, while searching his profits or struggling to meet his ambitions, whether in his readings or his entertainments, in his prejudices or in his procedures, can not be distinguished  from someone who has neither faith nor piety, he has put religion aside his life. He may profess the tenets of catholicism, but he has freed himself from the severe requirements of the morality of Christ. Perhaps he thinks in christian (it is not sure), but he operates as a pagan. The proof is that if he suddently left religious practice, his life would not change at all, but he would rather continue living as he did when he "believed." Jesus does not endorse a sterile religion without influence in our lives. The salt that is no longer used for salting is not good at all: it is thrown out and trampled by passers. 

  El catòlic que "va a missa" i que, en la seva conducta a la llar i en els seus afers, en la cerca de beneficis i en la lluita per a satisfer les seves ambicions, en les seves lectures i entreteniments, en els seus prejudicis i en les seves accions no es distingeix en res de qui no té fe ni pietat, és que ha posat la religió a banda de la seva vida. Professa els dogmes del catolicisme, però s'allibera de les severes exigències de la moral de Crist. Potser pensa en cristià (no és pas segur), però actua com a pagà. La prova està en que si de sobte abandonés la pràctica religiosa, la seva vida no canviaria en res; continuaria vivint com quan "creia". Jesús no aprova una religió estèril sense influència en la pròpia vida. La sal que ja no serveix per salar no és bona per res: es llença fora i  la trepitgen els transeünts.

(Georges Chevrot: Dans le silence, p. 119-120, Bloud & Gay)

Why not now?

 Why not convert now? later, will we have more pressing reasons to obey God? The truth will reveal itself stronger? By what right can you expect more light if you do not follow the light you have now? or do you suppose that your heart will be more docile? The longer you wait the more you will loose the resistance and strenght of your will. Later? when the sacrifice is smaller? will you not think of heaven until this earth has completely disappointed you? (...)

Let us not be disturbed by our past infidelites, God forgets them. Let us not fear any future punishments, He will cancel them if only today we receive his visits. Here lies the condition of all successful uprising: today can repair the past and prepare the future.

  ¿ Per què no convertir-se ara? És que més tard tindreu raons més urgents per obeir a Déu? La veritat us apareixerà amb més força? Amb quin dret podeu esperar més llum si ja no seguiu la que teniu ara? o és que suposeu que el vostre cor serà llavors més dòcil? Quan més espereu menys resistent i enèrgica serà la vostra voluntat. Més tard, quan el sacrifici serà més petit?  No pensereu en el cel fins que la terra us haurà decepcionat completament ? (...)

No ens inquietem d'infidelitats passades, Déu les oblida; no tremolem davant de càstigs futurs, Ell els anula si avui rebem les seves visites. Eus-aquí la condició de tot aixecament exitós: l'avui pot reparar el passat; l'avui prepara el nostre futur.

(Georges Chevrot: Dans le silence, p. 102-103, Bloud & Gay)

The only remedy against sin

 It is always difficult to understand that sacrifice is the only remedy against sin and the necessary condition of all virtue. And we are always in a hurry to acquire virtue. But, as soon as we get on our way, we would like to be there. It is hard to accept that the path that will raise us, is always filled with disappointments, failures and sufferings. If we take the slope of our nature, we would like  victory without fighting, reward without work, and progress without effort. However, to live the new life, we must first suffer and die.

  Sempre ens costa comprendre que el sacrifici és l'únic remei eficaç contra el pecat i la condició necessària de tota virtud. I tenim pressa per ser virtuosos; però tot just ens posem en marxa que ja voldriem haver arrivat. Ens costa acceptar que el camí que ens eleva normalment el formen tota una rècula de decepcions, fracassos i patiments. Portats de la nostra naturalesa, voldriem la victòria sense la lluita, la recompensa sense el treball, el progrés sense l'esforç. Això no obstant, per viure la vida nova, cal primer sofrir i morir. 

(Georges Chevrot: Dans le silence, p. 86, Bloud & Gay)