He wants us faithful

 Our Savior wants to find us faithful. Not only by name, but in facts and desire. When concerns about death and judgment overwhelm us, let us think less about us and more about Him. He, who wants us to await, with faith and joy, starting now, the unexpected hour of our encounter with Him. 

  El nostre Salvador ens vol trobar fidels. No ho siguem només de nom, sinó en fets i en desig. Quan la preocupació per la mort i el judici ens aclapari, pensem menys en nosaltres i més en Ell. Ell que vol que esperem amb fe i alegria, des d'ara mateix, l'hora inopinada del nostre retrobament.


(Georges Chevrot:  "Sous le figuier", 58, éditions de l'orante) 

Those who aprroach Him from behind

 You can be sure that God does not ignore any of those who, like the bleeding woman, approach him from behind, stealthily, without declaring themselves; He knows all of those who think are banned from the Temple, whose threshold they cannot cross. He knows what happens in the restless spirits who do not to dare to pronounce the name of God; He is perfectly aware that some of those who even if they feel unable to believe, they speak more obout Him than some others who never doubt His existence. He knows the affliction of some of our brothers and sisters, baptized, kept away from the sacraments by some ecclesiastical laws, who slip into a church, hiding behind a column as they mutter: "Lord, have mercy on me, because, no matter what, I love you!"

  Estigueu segurs que el Senyor no ignora cap d'aquells qui, com l'hemorroïssa, s'apropen a Ell per darrera, furtivament, sense declarar-se, ´aquells que pensen que l'entrada al Temple els està prohibida, o aquells que no gosen creuar-ne el llindar. Ell sap el que passa en els esperits inquiets que no s'atraveixen a pronunciar el nom de Déu; no desconeix pas que alguns d'aquells que es diuen incapaços de creure parlen d'Ell més sovint que d'altres que no dubten de la seva existència. Ell coneix l'aflicció d'alguns germans i germanes nostres, batejats, apartats dels sagraments per les lleis eclesiàstiques, i que, s'esmunyeixen dins una església, amagats rera una columna, murmurant: "Senyor, tingueu pietat de mi, perquè, malgrat tot, jo us estimo."


(Georges Chevrot:  "Sous le figuier", 49, éditions de l'orante) 

The simplification of faith

 As you advance in age, your intelligence becomes clearer. Your ideas become simpler, yet more robust. You no longer lose much time in reasoning, in proving, your spirit goes straight to conclusions(...) This simplification of thought, characteristic of aging, also occurs in the field of faith. You, who doubted, have learned to doubt your doubts, and so you ruled out the arguments that kept you from believing. And you, whose scruples or whose corseted practice of religion often annoyed those around you, now you have a stripped religion, free, centered on Jesus Christ, the "Only necessary", and on his double commandment, the love of God and the neighbor

  A mesura que avanceu en edat, la vostra intel·ligència va esdevenint més clara. Les vostres idees són més simples però a la vegada més sòlides. Ja no perdeu tant temps en raonar, en demostrar, el vostre esperit va directe a les conclusions.(...) Aquesta simplificació del pensament propi de la vellesa, també es dóna en el camp de la fe. Vosaltres, que dubtàveu, heu après a dubtar dels vostres dubtes, heu descartat els arguments que us allunyaven de creure. I vosaltres, de qui els escrúpols o bé una pràctica encotillada de la religió, sovint molestava a la gent del vostre entorn, ara teniu una religió despullada, lliure, centrada en Jesucrist, l'"Unic necessari", i sobre el seu manament doble, l'amor a Déu i al pròxim.


(Georges Chevrot:  "Sous le figuier", 41, éditions de l'orante) 

They rest in Christ

 Do not be disturbed, fearing the afterlife! Just say: "I believe in you Lord, in Your Word. What I can not see, I believe it, because you said it. What a human mind can not conceive, I hope it, because You said it. Thou art my Life, my heaven. I believe that You  are our heaven on earth already, I believe your Eucharist is our life, the pledge of ou resurrection and our heaven. "

Where are our dear deceased? What do they do? Let us stick to what the liturgy says: "They rest in Christ," in Christ who unites us to Him, and to them.

  Que no us torbi la por del més enllà! Digueu : " Jo crec en Vos Senyor, en la vostra Paraula.  Allò que no puc veure, ho crec perquè Vos ho heu dit. Allò que un esperit humà no pot concebre, jo ho espero, perquè Vos ho heu dit. Vos sou la Vida; Vos sou el Cel. Crec que ja sou el nostre cel a la terra; crec que la vostra eucaristia és la nostra vida, penyora de la nostra resurrecció i del vostre cel."

On son els nostres difunts? Què fan? Atenem-nos al que diu la liturgia : "Reposen en el Crist", el Crist que des d'ara ens uneix a ell, i a ells.


(Georges Chevrot:  "Sous le figuier", 34, éditions de l'orante) 

The Gospel in front of us

 There comes a time when people of good faith recognize that the Gospel, which they believed to be passed, it is not behind them, but in front, as an ideal that still has not been reached, and it is only realizable with faith in the person of Jesus Christ, and with submission to his commandments. It is through these unexpected paths that Christianity is spreading in the world, penetrating "one by one, every individual conscience" without noise, without bursting, and despite wars, revolutions, and the upheavals of our planet. 

  Ve l'hora en la que els homes de bona fe reconeixen que l'Evangeli, el qual ja creien superat, no ha quedat enrere, sinó que els va al davant, com un ideal que encara no han assolit i que només és realitzable per la fe en la persona de Jesucrist i el sotmetiment als seus manaments. És per aquests camins insospitats que el cristianisme es propaga en el món, penetrant "una a una, les conciències individuals", sense soroll, sense esclat, malgrat les guerres, les revolucions i les agitacions del nostre planeta.


(Georges Chevrot:  "Sous le figuier", 28, éditions de l'orante) 

Count on the seasons!

 Unfortunate citizens who no longer distinguish between night and day, let's look to the grower, who counts on the seasons and the clouds, or the fisherman, on the tides and winds. They never lose time, and yet, they always use it. Their regular and methodical work follows the pace of nature, which is, I think, a commandment of God. 

  Malaurats ciutadans que ja no distingim entre la nit i el dia, fixem-nos en el cultivador, que compta amb les estacions i els núvols, o en el pescador, que compta amb les marees i els vents. Mai els veiem perdre el temps, i en canvi, sempre en disposen. El seu treball metòdic i regular obeeix al ritme de la natura, el que és, penso, un manament de Déu.


(Georges Chevrot:  "Sous le figuier", 19, éditions de l'orante) 

Every minute lost

 Do not say: if I had more time ... or as some do: if I was a millionaire!... because God gives us time!: it is on us to use it wisely. The same excuse that you claim,  was for Paul an argument for action: "Use the present time, because these days are bad" It is precisely because it is so difficult to find time that we can not throw a single minute. "My God! wrote Jacques Arnoux, give me the exacration for every minute lost!"

 No digueu pas : si tingués més temps... o com fan alguns : si fos mil·lionari! Ja que el temps, Déu ens el dóna: és cosa nostra servir-nos-en sàviament. La mateixa excusa que vosaltres al·legueu fou per Sant Pau un argument d'accíó: "Aprofiteu el temps present, perquè els dies que vivim són dolents". Precisament perquè és tant difícil de tenir temps, no en podem llençar ni un minut. " Déu meu! escrivia Jacques d'Arnoux, reprova'm per cada minut perdut!"


(Georges Chevrot:  "Sous le figuier", 17, éditions de l'orante) 

Not alone

 When will we stop thinking that we are alone, abandoned in this world, when the truth is that we are surrounded by a whole invisible world that sustains us? The angels of God, the saints who contemplate His glory, our dear departed, they are all there interceding for us, whereas Jesus, our Master and Savior, sees us, instructs us and advises us.

 ¿ Quan deixarem de pensar que estem sols, abandonats en aquest món, quan la veritat és que estem envoltats de tot un món invisible que ens embolcalla i ens sosté? Els àngels de Déu, els sants i les santes que contemplen la seva glòria, els nostres estimats difunts hi són intercedint per nosaltres, mentre que Jesús, el nostre Mestre i Salvador, ens veu, ens instrueix i ens aconsella. 


(Georges Chevrot:  "Sous le figuier", 13, éditions de l'orante) 

Emeritus

 In the midst of the pagan world and in time of persecussions, it was the altar of the holy sacrifice where Christians drew strength from, to lead a holy life and to have the courage of martyrdom. They could not live without the Mass, the "dominicum" as they familiarly called it (...) 

In 304, Carthage, on a Sunday, a group of Christians were surprised celebrating their Mass in the house of Emeritus, alogn with other twenty-six men, four children, and eighteen women. While  interrogated, Emeritus gave the answer that led him to death: "I could not forbid my brothers to come home, I cannot, we can not live without the "dominicum "! 

 Enmig del món pagà i en temps de persecussions dels emperadors, és a l'altar del sant sacrifici d'on els cristians treien la força d'una vida santa i el coratge del martiri. No podien viure sense la missa, el "dominicum" com l'anomenaven familiarment(...)

L'any 304, a Cartago, en diumenge, un grup de cristians varen ser sorpresos celebrant el diumenge a casa d'Emeritus, amb altres vint-i-sis homes, divuit dones i quatre nens. Torturats i interrogats, Emeritus va donar la resposta que el va conduir al suplici: "Jo no podia prohibir als meus germans entrar a casa meva! Jo no puc, nosaltres no podem viure sense el "dominicum"! 

(Georges Chevrot:  Notre Messe, 228, Desclée de Brouwer) 

The center of our religion

 For the early Christians, their religion and their whole life were united to the sacrifice of Jesus (...) The only Mass, celebrated in the only altar, around which all priests gathered, Christians searched for all the graces and blessings they needed for their day to day, for the happiness of their families, and the grave hours of illness and death. This should help us understand that our Mass is not something apart from our lives, but the center of our religion, and the home of all our lives as Christians.

 Tant la religió com la vida sencera dels primers cristians estava unida al sacrifici de Jesús(...) A la missa única,  celebrada en un únic altar, al voltant del qual s'aplegaven tots els preveres, els cristians hi anaven a buscar totes les gràcies i benediccions que necessitaven, pel seu dia a dia, per la felicitat de la família, i per les hores greus de la malaltia i la mort. Així ens fan entendre, que la nostra Missa no és quelcom apart de la nostra vida, sinó que és el centre de la nostra religió, i la llar de tota la nostra vida de cristians.

(Georges Chevrot:  Notre Messe, 224, Desclée de Brouwer)