Silence

Throughout his preaching, Jesus manages himself intervals of calm and quiet, away from the noise. During the Passion Jesus speaks to assert his divine nature, but he fled away any explanation. He ignores the false accusations, and the mockery of Herod does not obtain of him a word of impatience. He feels compassion for Pilate, but cuts out any futile dialogue. He took refuge in silence, Faber wrote, "as an old custom that comes at the time of death."

For Jesus silence is not an attitude of passive resignation, but the Highest mark of the strength of the soul, which dominates the suffering and stops complaint. The silent Just is stronger than the winners of a day. One more word, that will fly away like so many others, causing vain responses, what is the use? Jesus responds with an act whose consequences will be everlasting. His defender is his Father. He, the Just, waits for him in silence, and forever he will be right.

This, dear brethren, is the silence our time needs  because "there is a time to talk - wrote Ecclesiastes - as well as a time to be silent." Let us use this quiet time for our sake and the sake of our brothers, and even for the advancement of God's kingdom.

  Al llarg de la seva predicació, Jesús es busca intèrvals de calma i silenci, lluny del soroll. Durant la passió Jesús parla per afirmar la seva natura divina, però es refugia de seguida de qualsevol explicació, no fa cas de les falses acusacions i les burles d'Herodes no li arranquen ni un mot d'impaciència. Sent compassió de Pilat però talla en sec un diàleg del qual en coneix la inutilitat. Es refugia en el silenci, escrivia Faber, "com per una vella costum vinguda en el moment de la mort". 

Per Jesús el silenci no és pas una actitud de resignació passiva. És la marca més alta de la força d'ànima, la que domina el sofriment, i que frena la queixa. El Just silenciós és més fort que els vencedors d'un dia. Una paraula de més, que es perdrà volant com tantes d'altres, i que provocarà respostes vanes, serveix de res? Jesús respon amb un acte les conseqüències del qual no passaran mai. El seu defensor és  l'Etern. El Just l'espera a Ell, en silenci; i tindrà raó eternament.

Aquest és, estimats germans, el silenci que convé al nostre temps, ja que " hi ha temps per parlar, va escriure l'Eclesiastès, com hi ha temps per guardar silenci". Usem aquest temps de silenci pel nostre bé, i pel bé dels nostres germans, i encara, per l'avançament del regne de Déu. 

(Georges Chevrot: Dans le silence, p. 9, Bloud & Gay)