En el fons hem de reconèixer que quan ens enfadem amb Déu som injustos. ¿Què li podriem retreure a ell que és amor infinit com es veu perfectament en la seva obra: des de cadascun dels seus fills fins a l'Univers sencer amb totes les seves perfeccions i meravelles?
Si ens hi fixem, doncs, ens adonarem que la nostra ira va dirigida contra nosaltres mateixos, perquè ens costa acceptar la voluntat de Déu, i això ens pertorba.
I és cert que a vegades és difícil, i ens costa, i ens sembla impossible que mai puguem arribar a abraçar-la del tot... Però això no ens hauria de fer oblidar mai el seu amor, i la seva promesa de que un dia totes les nostres llàgrimes s'eixugaran i un goig etern ens envairà.
Aleshores, el sentit de tot plegat, que aquí només podem intuïr, se'ns revelarà amb plenitud.
Dani Anfruns
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada