Our personal actions

 Given the compassion of Jesus to the multitudes who no longer follow him, to their disgrace, we need to liberate them from mercenaries who will not hesitate to sacrifice them to voracious wolves. Experience tells us that there is no peace, nor fraternity, nor justice among men, without God. How will we fulfill this duty? The measure of this task is beyond us. However, recognition of our impotence is not enough, the Master wants our personal actions, that of each of us, close to our brothers that God has placed in our way. The weapons we have at our disposal are: kindness, and prayer.

  Davant la compassió de Jesús per les multituds que ja no el segueixen, davant la desgracia dels nostres germans, ens cal alliberar-los dels mercenaris que no dubtaran de sacrificar-los a la voracitat dels llops. L'experiència ens diu que no hi ha pau, ni fraternitat, ni justicia possible entre els homes sense Déu. Com acomplirem aquest deure? La mesura d'aquesta tasca ens sobrepassa. Això no obstant, el reconeixement d'aquesta impotència no és suficient, el Mestre vol la nostra acció personal la de cadascun de nosaltres, exercida prop dels nostres germans allunyats que Déu ha posat en el nostre camí. Les armes que tenim a la nostra disposició són : la bondat, i la pregària.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.260, Bonne Presse)

Baptized

Christians are not just honest and faithful believers in the divine and human laws. This has been overcome. Baptized, we have been resurrected with Christ and we are already citizens of heaven. Christ has won it for us: all we have to do is not lose it. Before we adhered to Jesus, He Himself has attached us to him as the branch to the vine. It is about never getting separated from Him, instead, we should remain united to him individually, so that the Spirit makes us one Christ, and collectively, united to each other, as members of one body.

  Els cristians no són pas simplement creients honestos i fidels a les lleis divines i humanes. Això ha estat superat. Batejats, hem estat ressuscitats amb Jesucrist, ja sóm ciutadans del Cel. Jesucrist l'ha guanyat per nosaltres: a nosaltres ens toca no perdre'l. Abans d'adherir-nos a Jeuscrist, Ell mateix ens ha unit a la seva persona com la sarment al cep de la vinya. Es tracta de mai desanganxar-nos d'Ell, de romandre individualment units a Ell, a fi que el seu Esperit faci de nosaltres un altre Crist, i també hem de romandre col·lectivament units a Ell, units els uls als altres, com els membres d'un sol cos.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.246, Bonne Presse)

The honest man "who does nothing wrong"

 Taking us away from a "justice" that is only appearance, Jesus saves us the worst of moral deformations, the pride of virtue, to which easily succumbs the honest man "who does nothing wrong." If we get used to considerng in the first place what intention moves us to act, we will see that this can always be straightened, purified,  improved. It is in this area inside us, in our desire of perfection always renewed, that God will make us progress toward holiness. ¿Will we dare to think that we can do without his help?"

  Allunyant-nos d'una "justicia" que només sigui aparença, Jesús ens estalvia la pitjor de les deformacions morals, l'orgull de la virtut, on sucumbeix fàcilment l'home honest "que no fa res de mal". Si agafem l'hàbit de considerar en primer lloc la intenció que ens mou a actuar, constatarem que sempre pot ser redreçada, purificada, millorada. És en aquest àmbit interior, i per aquest desig de perfecció sempre renovellat, que el Senyor ens farà progressars vers la santedat. ¿Gosarem pensar que podem prescindir del seu auxili?

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.232, Bonne Presse)

Our offerings

 Jesus said, "If you find yourself before the altar to present an offering, and then you remember that your brother has something against you, go first to reconcile with him, then come back and present your offering "

¿ What prophet, what priest, what  saint would have dared to state:  your brother first, and then God ? This kind of gesture abounds in the Gospel, where the Master indirectly reveals his divine personality (...)

The amazing news of Jesus' teaching is that He has turned  every act of fraternal charity  into religion. Certainly, our duties towards  our brothers can not replace our obligations towards God, and, as a matter of fact, the disciple whom the Master puts as example would be doubly guilty if refusing to reconcile with his brother, he never returned to the temple. The Master does not exempt  him of his duty to worship, but He sets the condition necessary so that  his prayer is pleasing to God: The praise God wants from us must come from a  a delicate and merciful heart towards our brothers.

  Jesús va dir : "Si et trobes davant l'altar per fer-hi una ofrena, i en aquell moment et recordes que algun teu germà té quelcom en contra tu, ves primer a reconciliar-te amb elll, després torna de seguida i fes la teva ofrena".

¿ Quin profeta, quin sacerdot, quin sant s'hauria permès declarar : primer el teu germà, i després Déu?. En els evangelis abunden aquest tipus de gest, en els que el Mestre ens revela indirectament la seva personalitat divina(...)

La increïble novetat de l'ensenyament de Jesús és haver fet de la caritat fraternal un acte de religió. Certament, els deures envers el proïsme no substitueixen les nostres obligacions envers Déu, i el deixeble que el Mestre posa d'exemple es faria doblement culpable si refusant de reconciliar-se amb els seu germà, no tornés més al temple. El Mestre no el dispensa pas del deure d'adoració, però fixa la condició necessària per tal que la pregària sigui agradable a Déu: La lloança que Déu ens demana ha de venir d'un cor misericordiós i delicat pels nostres germans.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.235, Bonne Presse)

What counts before God

Christian perfection is not unrealizable, since it does not reside  so much in the execution as in the intention, as far as this is sincere. A clumsy gesture, done with good intention, is a mistake but not a fault. And just as a bad intention vitiates a good action, a good intention elevates the value of a modest action and compensates the defects that even our best works always contain. What counts before God, is the rectitude of our will and the generosity of our efforts.

  La perfecció cristiana no és irrealitzable, ja que no resideix tant en l'execució com en la intenció, sempre i quan aquesta sigui sincera. Un gest maldestre, fet amb bona intenció, és un error però no és cap falta. I així com una intenció dolenta vicia una bona acció en ella mateixa, la bona intenció eleva el valor d'una acció modesta i compensa els defectes que contenen sempre fins i tot les nostres millors obres. El que compta davant Déu, és la rectitud de la nostra voluntat i la generositat del nostre esforç.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.231, Bonne Presse)

Beyond mundane codes

Justice of christians reaches beyond the mundane codes and conventions. It is not only about saving the appearances in order to safeguard morality. Virtue and sin begin within us. Virtue is not a lot of actions with good reputation, and perfection is not doing much but doing good. The Master invites us look into ourselves to judge the value of our actions, because the morality of an act depends on the intention that inspired it, and on the reason why it is done.

  La justicia dels cristians depassa la dels codis o convencions mundanes. No es tracta només de salvar les aparences per salvaguardar la moral. La virtut i el pecat comencen en el nostre interior. La virtut no consisteix en una quantitat d'accions amb bona reputació, ni la perfecció consisteix en fer molt, sinó a fer el bé. El Mestre ens invita a entrar en nosaltres mateixos per jutjar el valor dels nostres actes, ja que la moralitat d'un acte està en la intencio que l'ha inspirat, el motiu pel qual s'ha realitzat.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.230, Bonne Presse)

Part of all our affections

Beside the "invisible goods" that God has prepared for those who love him, many visible, sensitive, and temporary goods are offered to the heart of man, and they propose him an immediate happiness. ¿What sign will help us recognize if this happiness is not misleading or illegitimate, and therefore no evil will come of it? The sign is infallible: we must be able to love God in all these goods: God must be part of all our affections!

  Al costat dels "bens invisibles" que Déu ha preparat pels qui l'estimen, molts bens visibles, sensibles, temporals, s'ofereixen al cor de l'home i li proposen una felicitat immediata. ¿ A partir de quin signe es pot reconèixer si es tracta d'una felicitat que no és ilegitima ni enganyosa, i que per tant no esdevindrà en un mal ? El signe és infal·lible: hem de poder estimar a Déu en tots aquests bens secundaris; Déu ha de ser part de tots els nostres afectes.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.221, Bonne Presse)

Our stubborn will

You were too demanding of others, and admiring your own fidelity to your obligations you did not tolerate the faults of others. God, however wants you to be indulgent and patient. Here it comes the  disease and makes you rely on those with whom you were so severe, so you can see something you never valued: their kindness delivered to you. He knew that your stubborn will was unable by itself to do any good, and so He came to force you to become patient and sweet.

Let us learn to decipher our sufferings: they are often a response to our prayers. The Lord requires us to accept or to do what we did not have the courage to want. The Lord removes our latest resistance and imposes us some renunciation that He unites to his sacrifice. Then there is unity between our prayer and our life, unity between our offerings and our stubborn will!

  Ereu massa exigents amb els altres, i fixant-vos en la vostra fidelitat als vostres deures no toleràveu les faltes alienes. Déu, però, us vol indulgents i pacients. Heus-aquí que arriba la malaltia, i us fa dependre d'aquells amb qui ereu tant severs, i així podeu comprovar  quelcom que mai havieu valorat : la seva entrega bondadosa cap a vosaltres. El Senyor sabia que la vostra voluntat obstinada era incapaç per ella mateixa d'obrar el bé  , i ha vingut a forçar-vos a esdevenir pacients i dolços

Aprenem a desxifrar les nostres sofrences: sovint són una resposta a les nostres pregàries. El Senyor ens obliga a acceptar o a fer allò que nosaltres no teniem el coratge de voler. El Senyor elimina les nostres últimes resistències, i ens imposa renunciaments que uneix al seu sacrifici. Aleshores es produeix la unitat entre la nostra pregària i la nostra vida, entre la nostra ofrena i la nostra voluntat obstinada.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.119-120, Bonne Presse)

Are we christians?

Are we Christians? Probably we often ask ourselves this question: "Have I heard today the call of my Savior? What does He want me to do now? What should I leave? What should I take? what do I have to accomplish to please Him? Are we Christians? In order to be christians, we should trust our days to to the One who loved us and died for us. What really matters is that we never let go of Him. He lifts us up if we fall; He sustains us when we are exhausted; He carries us when we can no longer advance. We could not love Him if his Spirit did not dwell in us.

  Som cristians? Probablement sovint ens fem aquesta pregunta : " He escoltat avui la crida del meu Salvador? Quina tasca m'assigna per aquest dia? Què he de deixar, què he d'emprendre, què he d'acomplir per complaure'l? Som cristians? Per ser-ho hem de confiar-nos diàriament a  Aquell que ens ha estimat fins morir per nosaltres. El que importa, és no deixar-lo. Ell ens aixeca si caiem; ens sosté quan estem esgotats; ens porta quan ja no podem més. I seriem incapaços d'estimar-lo si el seu Esperit no romangués en nosaltres.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.205, Bonne Presse)

Creation moans

Creation is the way that leads to heaven: it is not God's fault, but ours, if this road is covered with brambles. All the riches of the earth were to contribute to our happiness, but ¿ who is to blame if we make a wrong use of it ? if the vanity of man extracts from the fruit of the vine the alcohol that destroys his body, and turns it into something explosive? The land opens generously its womb so that man can heat, light, make tools out of it: why do men manufacture weapons of its substance as well, to kill each other? No! creation is not as it would have been if man had been faithful to his vocation, but has been reduced to slavery and corruption ... and as St. Paul says, it entirely moans from pain, expecting the final manifestation of God's children.

  La creació és el camí que ens condueix al cel: no és culpa de Déu, sinó nostra, si aquest camí està cobert d'esbarzers. Totes les riqueses de la terra havien de contribuir a la nostra felicitat: ¿ en té la culpa ella si en fem un ús equivocat, si la vanitat de l'home extreu del fruit de la vinya l'alcohol que destrueix el seu organisme, i el converteix en quelcom explosiu? La terra obra generosament les seves entranyes per tal que l'home es pugui escalfar, il·luminar, fabricar eines: per què de la seva substància els homes fabriquen armes per matar-se entre ells? No! la creació no és tal i com hauria estat si l'home hagués estat fidel a la seva vocació; sinó que ha estat reduïda a l'esclavatge de la corrupció... i com diu Sant Pau, tota ella gemega dolors de part fins veure la manifestació definitiva dels fills de Déu.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.193-194, Bonne Presse)

Nature awaits

Let us not think that the groans of creation are a sterile complaint of an irremediable misfortune. These moans are unrelated to the past, instead, they are attached to the future. The nature eagerly awaits that men, freed from the tyranny of sin, have won the full freedom and the glory of the children of God. Then, participating in their wonderful transformation, it will also possess the beauty, the harmony, and the goodness that God had originally destined to it. Its cries are not the rattle of a dying man crying with despair, but that of hope of the woman giving birth. They come from the pain of giving birth of a better world where glorified man will reign "the new heavens and the new earth where righteousness will dwell"

  No pensem que els gemecs de la creació siguin una queixa estèril per una desgràcia irreparable. Aquests gemecs no guarden relació amb el passat sinó amb l'esdevenidor. La naturalesa espera amb impaciència que els homes arrancats de la tirania del pecat hagin conquerit la plena llibertat i la glòria dels fills de Déu. Aleshores, participant de la seva meravellosa transformació, ella també posseirà la bellesa, l'harmonia, i la bondat que Déu li havia destinat originàriament. Els seus laments no són el sonall d'un moribund desesperat sinó el crit d'esperança de la dona que infanta. Són els gemecs de dolor de l'infantament d'un món millor on regnerà l'home glorificat, "els cels nous i la terra nova on habitarà la justicia".

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.194-195, Bonne Presse)

Wisdom and measure

 We will not take anything from God, by loving temporary goods with wisdom and measure, if we never forget to thank the invisible Benefactor who put them in our way,  within our reach.

  No prendrem res a Déu estimant els bens temporals amb saviesa i mesura, si no oblidem mai d'agraïr al Benefactor invisible que ens els hagi posat en el nostre camí, a l'abast de la mà.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.222, Bonne Presse)

Temporary goods

 Temporary goods, those that are necessary to our physical life, but especially those that enrich our specifically human life, have, already now, a value of eternity.

Earth is not the enemy of Heaven, in fact, in the divine plan, this land directs us there!

  Els bens temporals, aquells que son necessaris a la nostra vida física, i sobretot aquells que enriqueixen la nostra vida específicament humana, posseeixen, des d'ara, un valor d'eternitat.


La terra no és enemiga del Cel: en el pla diví, ens hi encamina!

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.159, Bonne Pressw)

Sin falls

 A sinner who returns to God, is a little less sin in the world and  a little more joy in the heart of the Lord. Every time a sinner repents, the empire of sin falls on earth and the kingdom of God advances

  Un pecador que torna a Déu, és una mica menys de pecat que hi ha en el món i una mica més de joia en el cor del Senyor. Cada vegada que un pecador es converteix, l'imperi del pecat recula sobre la terra i el regne de Déu hi avança.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.178, Bonne Presse)

A sinful world

Nobody should declare himself fair before God, in a sinful world, and it is the  whole world that God wants to "save". His Son came to seek those who were lost!

  Ningú s'ha de declarar just davant de Déu en un món pecador, i és el món sencer que Déu vol  "salvar". El seu Fill ha vingut a buscar els que estàvem perduts!

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.173, Bonne Presse)

Source of peace

 Admittedly the normal condition of man is not security. For all of us life is a battle: we progress because we are unhappy, the uncertainty of the result stimulates our work. What characterizes the Christian is not that he is spared of insecurity, but that he trusts in God, and in Him he finds a source of peace, as he is certain that in difficult times God will not abandon him. A christian doesn't let unknown tomorrows worry him.His clarity and calm help him overcome all obstacles, and he is able to perform his duties with joy, knowing that none of his efforts are in vain .

  Cal reconèixer que la condició normal de l'home no és pas la seguretat. Per tots, la vida és un combat: progressem perquè estem insatisfets; la incertesa del resultat estimula el nostre treball. El que caracteritza el cristià no és pas que li sigui estalviada l'inseguretat, sinó que, en la inseguretat comunca, la confiança en Déu és per ell una font de pau, ja que està segur que en les hores difícils Déu no l'abandona, i no s'inquieta pel demà que desconeix. I és per això, que gaudeix d'una claredat i d'una calma més grans, que l'ajuden a superar totes les viscissituds, i és capaç d'acomplir els seus deures amb joia, sabent que cap dels seus esforços és en va.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.169, Bonne Presse)

Also in times of distress

 The Christian does not judge the goodness of God depending on the advantages life will hold. He's also convinced in times of  distress or danger. Faith is only a word if it's not based on the certainty that God loves us, not just when we have health, prosperity and success, but also in times of distress. This certainly does not conceal the pain, but removes our concern. Whenever our concerns beset us, and they always come back despite us, we download them on our Father,  who loves us.

  El cristià no jutja la bondat de Déu segons els avantatges que la vida li depari. N'està igualment convençut que es troba en dificultats o perills. La fe és només una paraula si no està fonamentada en la certesa que Déu ens estima, no només quan tenim salut, benestar, èxit, sinó també en temps d'afliccions. Aquesta certesa no fa desaparèixer el dolor, però suprimeix la nostra inquietud. Cada vegada que les nostres preocupacions ens assetgen,  i sempre retornen molt a pesar nostre, les descarraguem en el nostre Pare que ens estima.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.168, Bonne Presse)