In front of the tabernacle

 The Eucharist is the sacrament of our redemption, the sign by which its fruits are applied to us. When we kneel before the tabernacle, we adore Jesus present and acting in the same state as when he was on the cross, suffering to atone for our sins, dying to rescue us from death, offering himself to his Father and offering his Church with him. Before the tabernacle, we are with Jesus in the Calvary, with all humanity redeemed by Him.


  L'Eucaristia és el sagrament de la nostra redempció, el signe pel qual se'ns apliquen els fruits. Quan ens agenollem davant el sagrari, adorem Jesús present i actuant, en el mateix estat que quan estava a la creu, sofrint per expiar els nostres pecats, morint per rescatar-nos de la mort, oferint-se al seu Pare i oferint amb Ell la seva Església. Davant el tabernacle, som al Calvari amb Jesús, amb tota la humanitat rescatada per Ell.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.60, Bonne Presse)

Paradoxical truths

 The Church teaches each generation the truths of the Gospel, paradoxical truths in the ears of the world, because it is a sinful world that thinks the opposite and walks aimlessly. The Church continues contradicting the optimism of the satisfied as well as the pessimism of the restless; It asserts sovereignty of one Lord above all the powers of the earth; proclaims the truth against error and falsehood, justice against selfishness and greed, love against hate and violence, and also trust in God against all discouragements.


  L'Església ensenya a cada generació les veritats de l'Evangeli, veritats paradoxals a les orelles del món, perquè és un món pecador que pensa al revés i camina sense rumb. L'Església continua contradient l'optimisme dels satisfets i el pessimisme dels inquiets; afirma la sobirania d'un sol Senyor sobre tots els poders de la terra; proclama la Veritat contra l'error i la mentida, la Justícia contra els egoismes i les cobdícies; l'Amor contra l'odi i la violència, i també, la confiança en Déu contra tots els descoratjaments.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.34, Bonne Presse)

The Light of the Holy Spirit

  People often refer to the contrast between the strength of character apostles showed after Pentecost and the spectacle of fear they couldn't hide before that day. But nonetheless, this is not the main change that occurs in them. The force they now have,   is the fruit of the light received from the Holy Spirit. From the day they had the certainty that Jesus is the Lord, they no longer had any fears of persecution or conflict.


   Sovint es fa referència al contrast entra la força de caràcter que van mostrar els apòstols després de la Pentacosta i el temor del qual anteriorment havien donat trist espectacle. Però, malgrat tot, aquest no és pas el canvi principal que es produeix en ells. Aquesta força que ara tenen, rebuda de l'Esperit Sant, és fruit de la llum que han rebut precisament d'Ell. Des del dia que van tenir la certesa que Jesús és Senyor, ja no van témer ni la contradicció ni la persecució.


(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.15, Bonne Presse)

They all understood the same truth

 With the coming of the Holy Spirit on Pentecost, many people who spoke different languages ​​they understood the same truth, of which they became messengers, once returned to their countries.

This supranational character, that now may seem so natural, was then of  an unprecedented novelty.  A different society emerged on earth. The Holy Spirit came to found "a kingdom that was not of this world" which would abolish distinctions of  homelands and races, classes and castes. Some years were needed during which the young Church should consolidate in the heart of the ancient Israel, but the barriers did not take long to fall so that pagans could be welcome too. And if the differences in culture and nationality subsisted externally, as well as the social diversity, all other differences melt under the hot wind of the Holy Spirit in a fraternal humanity.

  Amb la vinguda de l'Esperit Sant el dia de la Pentecosta, molta gent que parlava llengües diferents varen comprendre la mateixa veritat, de la qual varen esdevenir missatgers, una vegada retornats als seus països. 

Aquest caràcter supranacional, que actualment ens pot semblar tant natural, constituïa una novetat sense precedents. Sorgia una societat diferent de les altres societats de la terra. L'Esperit Sant venia a fundar "un reialme que no és d'aquest món", on serien abolides les distincions de pàtries i de races, de classes i de castes. Varen haver de passar alguns anys durant els quals calia que la jove Església es consolidés en el sí  de l'antic Israel; però les barreres no van tardar a caure per acollir als pagans vinguts en massa. I si les diferències de cultura i nacionalitat subsistien exteriorment, així com la diversitat de condicions socials, de la mateixa manera es varen fondre les divergències sota el buf ardent de l'Esperit Sant en una gran humanitat fraternal.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.25, Bonne Presse)

The Church considered from within

 Seen from outside, the Church appears as the natural grouping of men who profess the same faith: just another of the many religious societies that exist. Let us not have this superficial view of the Church, which, considered from the inside, is the bond by which the Spirit of God attaches us to Jesus Christ.


  Vista des de fora l'Església es veu com un agrupament  natural d'homes que professen una mateixa fe : una de les moltes societats religioses que existeixen. No ens conformem amb aquesta vista superficial: l'Església, considerada des del seu interior, és el lligam pel qual l'Esperit de Déu ens incorpora a Jesucrist.


(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.22, Bonne Presse)

Light that persuades us

 If study and reflection alone could establish the divinity of Jesus, no sane man would refuse to believe it. Whence, then, our certainty? Paul does not hide it: "No one can say Jesus is Lord without the action of the Holy Spirit.". It is from us that come the doubts and perplexities. And we only overcome them thanks to a Light inside that persuades us, and through which we are are able to know and enjoy the truth. This sense of what is true, every Christian has it. The most humble believer, instinctively discerns what is the doctrine of Christ from what it is not.


  Si l'estudi i la reflexió fossin suficients per establir la divinitat de Jesús, cap home sensat refusaria de creure-hi. D'on ve, doncs, la nostra certesa? Sant Pau no ens ho amaga pas : " Ningú no pot dir: Jesús és Senyor sense l'acció de l'Esperit Sant". De nosaltres provenen els dubtes i  les perplexitats. I només en sortim  per una Llum interior que ens persuadeix, i gràcies a la qual podem saber la veritat i degustar-la. Aquest sentit del que és vertader, el posseeix tot cristià. El fidel més humil discerneix com per instint allò que és conforme a la doctrina de Jesucrist del que no ho és.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.19-20, Bonne Presse)