If only the Magnificat...

Undoubtedly, until the last day of our history, there will be men who will discredit and reject the beloved Son of the Father; On the other hand, however, nobody like him will have received a more tender love, pure, ardent, generous... From the passionate love of saints to the  painful love of converted  sinners(...) If only the "Magnificat" of Mary and the "Remember Me" of  the good thief had risen to heaven, that would have ben worth Jesus descending from heaven. ¡And how many human lips have repeated time and again these two prayers!

 Sens dubte, fins al darrer dia de la nostra història, hi haurà homes que desacreditaran i rebutjaran el Fill estimat del Pare; per altra banda, però, ningú haurà obtingut més amor que ell, l'amor més tendre, el més pur, el més ardent, el més generós, des de l'amor apassionat dels sants fins a l'amor dolorós dels pecadors convertits(...) Encara només hagués escoltat pujar de la terra el Magnificat de Maria i el Recordeu-vos del bon lladre, això ja valia que Jesús baixés del Cel. I quants llavis humans han repetit una vegada i una altra aquestes dues pregàries! 


(Georges Chevrot:  "Sous le figuier", 78, éditions de l'orante) 

Not against our will

 Creating us free, God has deliberately alienated some of his omnipotence. Certainly, this will have its last word at the end of our test, but meanwhile It will not force us. Man holds the  formidable power to defeat God's benevolence, and He, who wants to save us, He will not  save us against our will.

 Creant-nos lliures, Déu ha alienat voluntàriament una part de la seva omnipotència. És cert que aquesta encara tindrà la darrera paraula quan finalitzi la nostra prova, però entretant no ens forçarà. L'home posseeix el formidable poder de derrotar la seva benvolença, i Déu, que ens vol salvar, no ens salvarà pas contra la nostra voluntat.


(Georges Chevrot:  "Sous le figuier", 76, éditions de l'orante) 

When I review the years of my life

When I review the years of my life, I must admit that I have been a particular providence. The whole story of my life: education and events, things and people, success and failures, joys and sorrows, everything has been made, somehow linked, and finally ordered, so that I am saved.  This applies to all. Everything happens as if the Lord had only to deal with me, with each one of us at a time.

  Quan jo repasso el curs dels anys de la meva vida, he de reconèixer que he estat objecte d'una providència particular. Tota la trama de la meva existència: educació i esdeveniments, coses i gent, èxit i fracassos, alegries i penes, tot ha estat composat, d'alguna manera lligat i realment ordenat, a fi que jo sigui salvat. Això val per tots. Tot passa com si el Senyor únicament s'hagués d'ocupar de mi, de cadascun de nosaltres.

(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.188, Bonne Presse)