Undoubtedly,until the lastday of ourhistory,there will bemen who will discreditandrejectthebeloved Sonof the Father; On the other hand, however, nobody like him will have received a more tenderlove, pure, ardent, generous... From the passionate loveof saintsto the painfullove of converted sinners(...) If only the"Magnificat"of Mary and the "Remember Me" of the goodthief had risen to heaven,that would have ben worthJesusdescending from heaven. ¡And how manyhumanlipshaverepeatedtime and againthese twoprayers!
Sens dubte, fins al darrer dia de la nostra història, hi haurà homes que desacreditaran i rebutjaran el Fill estimat del Pare; per altra banda, però, ningú haurà obtingut més amor que ell, l'amor més tendre, el més pur, el més ardent, el més generós, des de l'amor apassionat dels sants fins a l'amor dolorós dels pecadors convertits(...) Encara només hagués escoltat pujar de la terra el Magnificat de Maria i el Recordeu-vos del bon lladre, això ja valia que Jesús baixés del Cel. I quants llavis humans han repetit una vegada i una altra aquestes dues pregàries!
(Georges Chevrot: "Sous le figuier", 78, éditions de l'orante)
Creatingusfree,God hasdeliberatelyalienatedsome ofhisomnipotence. Certainly, this will haveits last wordat the end ofour test, but meanwhileIt will not force us. Manholds the formidablepowerto defeatGod's benevolence,andHe, whowants to saveus, He will not save us against our will.
Creant-nos lliures, Déu ha alienat voluntàriament una part de la seva omnipotència. És cert que aquesta encara tindrà la darrera paraula quan finalitzi la nostra prova, però entretant no ens forçarà. L'home posseeix el formidable poder de derrotar la seva benvolença, i Déu, que ens vol salvar, no ens salvarà pas contra la nostra voluntat.
(Georges Chevrot: "Sous le figuier", 76, éditions de l'orante)
When I review the years of my life, I must admit that I have been a particular providence. The whole story of my life: education and events, things and people, success and failures, joys and sorrows, everything has been made, somehow linked, and finally ordered, so that I am saved. This applies to all. Everything happens as if the Lord had only to deal with me, with each one of us at a time.
Quan jo repasso el curs dels anys de la meva vida, he de reconèixer que he estat objecte d'una providència particular. Tota la trama de la meva existència: educació i esdeveniments, coses i gent, èxit i fracassos, alegries i penes, tot ha estat composat, d'alguna manera lligat i realment ordenat, a fi que jo sigui salvat. Això val per tots. Tot passa com si el Senyor únicament s'hagués d'ocupar de mi, de cadascun de nosaltres.
(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.188, Bonne Presse)