When I review the years of my life, I must admit that I have been a particular providence. The whole story of my life: education and events, things and people, success and failures, joys and sorrows, everything has been made, somehow linked, and finally ordered, so that I am saved. This applies to all. Everything happens as if the Lord had only to deal with me, with each one of us at a time.
Quan jo repasso el curs dels anys de la meva vida, he de reconèixer que he estat objecte d'una providència particular. Tota la trama de la meva existència: educació i esdeveniments, coses i gent, èxit i fracassos, alegries i penes, tot ha estat composat, d'alguna manera lligat i realment ordenat, a fi que jo sigui salvat. Això val per tots. Tot passa com si el Senyor únicament s'hagués d'ocupar de mi, de cadascun de nosaltres.
(Georges Chevrot: Le temps de l'Eglise, p.188, Bonne Presse)